Metodologia
Consum d’electricitat per càpita
Consum d’aigua per càpita
Consum d’energia primària
Intensitat energètica associada a la producció
Intensitat energètica associada al consum
Eficiència del sistema de distribució d’aigua
Producció de residus per càpita
Percentatge de residus recollits mitjançant la recollida selectiva
Percentatge d’energia primària consumida d’origen renovable
Diversitat de fonts renovables en el mix d’energia primària consumida
Diversitat de fonts d’obtenció d’aigua potable
Potència energètica de les instal·lacions d’autoconsum
Nombre de xarxes d’energia de districte proveïdes de fonts d'energia renovables.
Percentatge de desplaçaments realitzats en transport actiu en dia feiner
Percentatge de desplaçaments realitzats en transport públic en dia feiner
Percentatge de desplaçaments realitzats en vehicle privat en dia feiner
Accessibilitat a la xarxa de transport públic
Percentatge d’autobusos de transport públic elèctrics o híbrids
Km de carrils bici
Km zona 30
Percentatge de vehicles elèctrics nous matriculats anualment
Percentatge de vehicles elèctrics censats
Indicadors de context
Població
Definició
Aquest indicador mostra els residents en un territori en un moment determinat.
Notes
1) Les dades del cens només mostren la població registrada.
2) Les dades per al 2019 estan disponibles per a Catalunya, AMB i per a tots els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Rellevancia
Tenir en compte el nombre d’habitants no només és fonamental per poder calcular determinats indicadors i conèixer la realitat d’un territori, sinó que també proporciona informació que podria explicar l’evolució d’altres indicadors, actuant així com a variable de control.
Àmbit Temporal
2019
Fonts
IERMB
Càlcul de l'indicador
No aplicable
Densitat de Població
Definició
Nombre d'habitants per unitat territorial, expressat en quilòmetres quadrats, per a un període de temps determinat i una àrea territorial determinada.
Notes
1) Les dades del cens només mostren la població registrada.
2) Les dades per al 2019 estan disponibles per a Catalunya, AMB i per a tots els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Rellevancia
El nombre d’habitants per km2 ens ajuda a entendre les necessitats d’una àrea específica i ens proporciona informació que podria explicar els resultats obtinguts per altres indicadors.
Àmbit Temporal
2019
Fonts
IDESCAT
Càlcul de l'indicador
No aplicable
PIB
Definició
El Producte Interior Brut (PIB) d’un territori és el valor total de béns i serveis produïts per la seva economia en un període de temps determinat (normalment 1 any), sense descomptar els costos d’amortització ni de producció.
Notes
1) Les dades del 2017 són provisionals. 2) Les dades del 2017 estan disponibles per a Catalunya, AMB i per a tots els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, excepte Palma de Cervelló, El Papiol, Sant Climent de Llobregat. 3) No inclou la riquesa ni el VAB produït en l'economia submergida.
El Producte Interior Brut (PIB) d’un territori és el valor total de béns i serveis produïts per la seva economia en un període de temps determinat (normalment 1 any), sense descomptar els costos d’amortització ni de producció.
1) Les dades del 2017 són provisionals. 2) Les dades del 2017 estan disponibles per a Catalunya, AMB i per a tots els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, excepte Palma de Cervelló, El Papiol, Sant Climent de Llobregat. 3) No inclou la riquesa ni el VAB produït en l'economia submergida.
Rellevancia
El PIB proporciona informació sobre la producció d’un país i funciona com a macroindicador per jutjar la salut de l’economia d’un territori, el seu cicle econòmic i el seu nivell de desenvolupament.
Àmbit Temporal
2017
Fonts
IDESCAT
Càlcul de l'indicador
No aplicable
PIB per càpita
Definició
Mostra la quantitat de riquesa (en termes monetaris) generada per l'activitat econòmica d'un territori en un període determinat per a cada habitant que resideix en el mateix territori i període de temps.
Notes
1) Les dades del 2017 són provisionals.
2) Les dades del 2017 estan disponibles per a Catalunya, AMB i per a tots els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, excepte Palma de Cervelló, El Papiol, Sant Climent de Llobregat.
3) Les dades del cens només mostren la població registrada.
4) No inclou la riquesa ni el VAB produït en l'economia submergida.
Rellevancia
El PIB per càpita mostra el nivell de riquesa que se suposa que tenen els habitants de cada territori si hi hagués una distribució igual de la "riquesa" produïda al territori. En aquest sentit, s’utilitza com a indicador per mesurar el nivell de desenvolupament d’un territori i es relaciona indirectament amb la qualitat de la salut, la seguretat, etc.
Àmbit Temporal
2017
Fonts
Elaboració pròpia a partir de dades de: IERMB - dades de població (2017); IDESCAT, IERMB i INE - dades del PIB (2017)
Càlcul de l'indicador
L’indicador es calcula dividint el PIB anual d’un territori, entre la població d’aquest territori en el mateix període de temps.
Renda Familiar Disponible Bruta per habitant
Definició
La renda familiar disponible bruta o renda per habitant és una mesura de la quantitat d’ingressos derivats del treball o de l’excedent de capital que té de mitja un habitant del territori per al consum o estalvi, sense comptar impostos o transferències.
Notes
1) Les dades del 2017 són provisionals.
2) Les dades del 2017 estan disponibles per a Catalunya, AMB i per a tots els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, excepte Palma de Cervelló, El Papiol, Sant Climent de Llobregat.
3) Les dades són abans d’impostos i transferències.
Rellevancia
Si el PIB per càpita indica la riquesa produïda en un territori distribuïda de forma equitativa, la RFDB ens mostra la renda (ingressos + excedent brut d'explotació) que tenen les famílies. És a dir, ens mostra de forma més aproximada quanta d'aquesta "riquesa" recau en les famílies i pot ser emprada per al consum o l'estalvi.
Àmbit Temporal
2017
Fonts
IDESCAT - Renda Familiar Disponible Bruta per habitant a Catalunya i per als municipis de l’AMB; Disputaciò de Barcelona - Renda Familiar Disponible Bruta per habitant de l'AMB.
Càlcul de l'indicador
No aplicable
Emissions de Gasos amb Efecte d’Hivernacle
Emissions de GEH territorials
Definició
Aquest indicador mostra la quantitat d'emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) generades per àmbit territorial.
Notes
1) Es proporcionen dades de la UE-28, Espanya, Catalunya, AMB i de tots els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona.
2) El municipi del Prat de Llobregat no té dades sobre les emissions generades pel consum elèctric el 2017 i la resta de municipis no té dades sobre les emissions generades per l’electricitat dels sectors “primari” i “industrial”.
2) Els factors d’emissió s’apliquen al consum d’energia. Els factors d’emissió d’electricitat es calculen per a cada municipi d’acord amb la metodologia del Pacte dels Alcaldes pel Medi Ambient, establerta per l’Oficina del Pacte dels Alcaldes (CoMO).
3) Les emissions de residus són proporcionades per l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, una unitat tècnica de la Generalitat de Catalunya.
4) El factor d’emissió elèctrica es calcula per a cada municipi segons la metodologia CoMO i es basa en el factor d’emissió de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), publicat anualment als informes d’etiquetatge elèctric.
5) Els valors d’emissions totals dels municipis inclouen el CO2eq generat pel gas natural, l’ús de gasoil C i GLP, el consum d’electricitat i aigua, les emissions del sector del transport i les emissions produïdes pel procés de tractament de residus.
6) Les dades d’emissions utilitzades per a Catalunya, Espanya i la UE-28 tenen una font i una metodologia diferents, per tant no són comparables amb les dades de l’àrea metropolitana de Barcelona i dels municipis situats als seus límits.
Rellevancia
El vapor d’aigua (H2O), el diòxid de carboni (CO2), l’òxid nitrós (N2O), el metà (CH4) i l’ozó (O3) són els principals GEH que són presents de manera natural a l’atmosfera terrestre. A l’atmosfera també hi ha diversos GEH d’origen humà, inclosos els halocarburs i altres compostos que contenen clor i brom (IPCC, 2012). L'IPCC (2012) ha demostrat una correlació entre els augments de la temperatura global, agreujats per l'activitat antròpica, i la creixent intensitat i recurrència d'esdeveniments naturals extrems. Per tant, cal controlar les diferents fonts d’emissions per tal d’identificar les tendències locals que contribueixen a l’augment de la temperatura. Això ens dotarà de la informació necessària per seguir una estratègia de mitigació del canvi climàtic.
Àmbit Temporal
2017
Fonts
Elaboració pròpia a partir de dades de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic (Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya) i Diputació de Barcelona - Emissions de GEH;
Càlcul de l'indicador
No aplicable
Emissions de GEH territorials per càpita
Definició
Aquest indicador mostra la quantitat d'emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) generades per cada àmbit territorial per càpita.
Notes
1) Es proporcionen dades de la UE-28, Espanya, Catalunya, AMB i de tots els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona.
2) El municipi del Prat de Llobregat no té dades sobre les emissions generades pel consum elèctric el 2017 i la resta de municipis no té dades sobre les emissions generades per l’electricitat dels sectors “primari” i “industrial”.
2) Els factors d’emissió s’apliquen al consum d’energia. Els factors d’emissió d’electricitat es calculen per a cada municipi d’acord amb la metodologia del Pacte dels Alcaldes pel Medi Ambient, establerta per l’Oficina del Pacte dels Alcaldes (CoMO).
3) Les emissions de residus són proporcionades per l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, una unitat tècnica de la Generalitat de Catalunya.
4) El factor d’emissió elèctrica es calcula per a cada municipi segons la metodologia CoMO i es basa en el factor d’emissió de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), publicat anualment als informes d’etiquetatge elèctric.
5) Els valors d’emissions totals dels municipis inclouen el CO2eq generat pel gas natural, l’ús de gasoil C i GLP, el consum d’electricitat i aigua, les emissions del sector del transport i les emissions produïdes pel procés de tractament de residus.
6) Les dades d’emissions utilitzades per a Catalunya, Espanya i la UE-28 tenen una font i una metodologia diferents, per tant no són comparables amb les dades de l’àrea metropolitana de Barcelona i dels municipis situats als seus límits.
Rellevancia
El vapor d’aigua (H2O), el diòxid de carboni (CO2), l’òxid nitrós (N2O), el metà (CH4) i l’ozó (O3) són els principals GEH que són presents de manera natural a l’atmosfera terrestre. A l’atmosfera també hi ha diversos GEH d’origen humà, inclosos els halocarburs i altres compostos que contenen clor i brom (IPCC, 2012). L'IPCC (2012) ha demostrat una correlació entre els augments de la temperatura global, agreujats per l'activitat antròpica, i la creixent intensitat i recurrència d'esdeveniments naturals extrems. Per tant, cal controlar les diferents fonts d’emissions per tal d’identificar les tendències locals que contribueixen a l’augment de la temperatura. Això ens dotarà de la informació necessària per seguir una estratègia de mitigació del canvi climàtic.
Àmbit Temporal
2017
Fonts
Elaboració pròpia a partir de dades de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic (Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya) i Diputació de Barcelona - Emissions de GEH; IERMB i EUROSTAT - dades de població.
Càlcul de l'indicador
Les emissions per càpita es van calcular dividint les emissions territorials d’un àmbit territorial per la seva població.
Intensitat del carboni associada a la producció
Definició
La intensitat del carboni associada a la producció proporciona les emissions de GEH generats dins d’una àrea territorial en funció del seu PIB. S'expressa en tCO2eq per 1.000 € del PIB.
Notes
1) Els factors d’emissió s’apliquen al consum d’energia. Els factors d’emissió d’electricitat es calculen per a cada municipi d’acord amb la metodologia del Pacte dels Alcaldes pel Medi Ambient, establerta per l’Oficina del Pacte dels Alcaldes (CoMO). 2) Les emissions de residus són proporcionades per l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, una unitat tècnica de la Generalitat de Catalunya. 3) El factor d’emissió d’electricitat es calcula per a cada municipi segons la metodologia CoMO i es basa en el factor d’emissió de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), publicat anualment als informes d’etiquetatge elèctric. 4) Es proporcionen dades de la UE-28, Espanya, Catalunya, AMB i de tots els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona. 5) El municipi del Prat de Llobregat no té dades sobre les emissions generades pel consum elèctric el 2017 i la resta de municipis no té dades sobre les emissions generades per l’electricitat dels sectors “primari” i “industrial”. 6) Els valors d’emissions totals dels municipis inclouen el CO2eq generat pel gas natural, l’ús de gasoil C i GLP, el consum d’electricitat i aigua, les emissions del sector del transport i les emissions produïdes pel procés de tractament de residus. 7) Les dades d’emissions utilitzades per a Catalunya, Espanya i la UE-28 tenen una font i una metodologia diferents, per tant no són comparables amb les dades de l’àrea metropolitana de Barcelona i dels municipis que el formen. 8) El valor del PIB per a 2017 a Espanya és provisional.
La intensitat del carboni associada a la producció proporciona les emissions de GEH generats dins d’una àrea territorial en funció del seu PIB. S'expressa en tCO2eq per 1.000 € del PIB.
1) Els factors d’emissió s’apliquen al consum d’energia. Els factors d’emissió d’electricitat es calculen per a cada municipi d’acord amb la metodologia del Pacte dels Alcaldes pel Medi Ambient, establerta per l’Oficina del Pacte dels Alcaldes (CoMO). 2) Les emissions de residus són proporcionades per l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, una unitat tècnica de la Generalitat de Catalunya. 3) El factor d’emissió d’electricitat es calcula per a cada municipi segons la metodologia CoMO i es basa en el factor d’emissió de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), publicat anualment als informes d’etiquetatge elèctric. 4) Es proporcionen dades de la UE-28, Espanya, Catalunya, AMB i de tots els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona. 5) El municipi del Prat de Llobregat no té dades sobre les emissions generades pel consum elèctric el 2017 i la resta de municipis no té dades sobre les emissions generades per l’electricitat dels sectors “primari” i “industrial”. 6) Els valors d’emissions totals dels municipis inclouen el CO2eq generat pel gas natural, l’ús de gasoil C i GLP, el consum d’electricitat i aigua, les emissions del sector del transport i les emissions produïdes pel procés de tractament de residus. 7) Les dades d’emissions utilitzades per a Catalunya, Espanya i la UE-28 tenen una font i una metodologia diferents, per tant no són comparables amb les dades de l’àrea metropolitana de Barcelona i dels municipis que el formen. 8) El valor del PIB per a 2017 a Espanya és provisional.
Rellevancia
Històricament, el creixement econòmic ha comportat un major consum d'energia, augmentant la càrrega imposada al medi ambient a través de la producció i el consum d'energia. Aquest indicador indica fins a quin punt hi ha un desacoblament entre el GEH emesos i el creixement econòmic. És probable que una tendència positiva (desacoblament) redueixi les pressions ambientals de producció i consum d'energia.
Per tant, aquest indicador és extremadament útil per entendre si un país es desenvolupa d’una manera sostenible i seria encara més explicatiu si s’associés a una anàlisi més detallada de les fonts i sectors d’on s’originen les emissions.
Àmbit Temporal
2017
Fonts
Elaboració pròpia a partir de dades de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic (Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya) i Diputació de Barcelona - Emissions de GEH; IDESCAT, INE, EUROSTAT - Dades del PIB.
Càlcul de l'indicador
Es divideix les emissions de GEH territorials d’un àmbit territorial concret per el seu PIB.
Intensitat del carboni associada a l'energia
Definició
La intensitat de carboni associada al consum d’energia proporciona les emissions de GEH generades dins d’una àrea territorial en funció del seu consum d’energia primària. S'expressa en tCO2eq emès per kWh d'energia primària consumida.
Notes
1) El consum d’energia primària es refereix a l’ús d’energia bruta directe de la font, o subministrament a usuaris sense transformació. És a dir, energia que no ha estat sotmesa a cap procés de conversió o transformació (OCDE, 2001).
2) Les dades de la intensitat del carboni associada al consum d'energia primària estan disponibles per a Catalunya, Espanya i la UE-28.
Rellevancia
Aquest indicador proporciona una instantània de les emissions generades pel consum d’energia primària d’una regió. És un proxy útil per entendre l’impacte d’una regió, però també per entendre com canvia aquest territori al llarg dels anys.
El valor reportat per aquest indicador depèn de diversos factors, entre els quals hi ha la qualitat del sistema d’infraestructura energètica de la zona avaluada, el mix d’energia primària i les tecnologies de conversió d’energia emprades.
Per tant, l’indicador d’intensitat de carboni associada a l’energia és útil per controlar la millora de l’eficiència energètica i el canvi d’un país cap a un major ús d’energies renovables que, en substituir els recursos no renovables, redueixen la producció de GEH.
Àmbit Temporal
2017
Fonts
Elaboració pròpia a partir de dades de ICAEN, Ministerio para la Transición Ecológica (Secretaría de Estado de Energía) i EEA - dades energètiques; Oficina Catalana del Canvi Climàtic (Departament de Territori i Sostenibilitat - Generalitat de Catalunya) - Dades d’emissions de GEH.
Càlcul de l'indicador
Les emissions de GEH (expressades en grams de CO2eq) generades dins d’una àrea territorial es divideixen pel consum d’energia primària (expressat en kWh) del mateix àmbit territorial.
Clima, temperatura i precipitació
Temperatura mitjana anual (diferència respecte el període de referència)
Definició
Temperatura mitjana anual i, dins del parèntesi, la diferència entre la temperatura mitjana anual i la del període de referència 1971-2000.
Notes
1) L’estació meteorològica de Begues no ha estat considerada per aquest estudi al no ser representativa de la població on està ubicada.
2) L’estació meteorològica de Zona Universitària ha estat considerada pel municipi de l’Hospitalet del Llobregat, al estar ubicada al límit amb aquest municipi i ser representativa per la temperatura del municipi.
3) L’estació meteorològica de Vallirana, ubicada fora de l’àrea metropolitana, ha estat emprada per a representar les dades de diferents municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, al estar ubicada al costat d’aquests municipis i ser representativa de la temperatura d’aquests municipis.
4) Barcelona té una quarta estació meteorològica dins dels seus límits, “D5 - Observatori fabra”. Aquesta estació no es va considerar per al càlcul de la temperatura mitjana anual de la ciutat, perquè es troba a una altitud no comparable a la de la resta d’estacions meteorològiques del seu territori.
5) Algunes estacions meteorològiques s’utilitzen per proporcionar dades dels municipis que no tenen cap estació dins dels seus límits. Les estacions utilitzades es localitzen a altituds similars i en àrees amb característiques territorials anàlogues dels municipis que representen (Atles Climàtic de Catalunya). A continuació es mostra la llista de municipis i les seves estacions meteorològiques de referència:
a) Estació de Viladecans (UG): Castelldefels, Gavà, Viladecans.
b) Estació del prat de Llobregat (XL): Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Despí, Santa Coloma de Cervelló.
c) Estació de Castellbisbal (XC): Castellbisbal, El Papiol, La Palma de Cervelló, Molins de Rei, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Sant Vicenç dels Horts.
d) Badalona - Estació del museu (WU): Badalona, Montgat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Tiana.
e) Sant Cugat del Vallès - Estació CAR (XV): Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès.
f) Estació de Vallirana (D3): Cervelló, Corbera de Llobregat, Sant Climent de Llobregat i Torrelles de Llobregat.
g) Estació de Barcelona Zona Universitària (X8): Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat.
h) Estació Observatori Fabra (Barcelona) (D5): Barcelona.
i) Estació del zoo de Barcelona (X2): Barcelona.
j) Estació de Barcelona Raval (X4): Barcelona.
Rellevancia
Les projeccions del canvi climàtic indiquen que els esdeveniments de les onades de calor no només seran més freqüents, sinó que també seran més intensos i duraran més (Meehl i Tebaldi, 2004). A més, els epidemiòlegs han posat de manifest una correlació positiva entre les onades de calor i la mortalitat. La gent gran, els nens, les persones amb malalties preexistents i els individus en feines tèrmicament estressants són els més vulnerables. A més, les morts cardiovasculars i respiratòries s’agreugen per l’estrès per calor extrem, superant amb escreix les morts directament per cops de calor (Basu i Samet, 2002; Baccini et al., 2008). Per tant, és important controlar el canvi en el nombre de dies calorosos a l’any per entendre com canvia el clima local, però també com afecta a ciutats amb característiques diferents.
Àmbit Temporal
2019
Fonts
Elaboració pròpia a partir de dades de Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) de la Generalitat de Catalunya - dades d’estacions meteorològiques de tots els municipis, excepte les de Barcelona i les dades del període de referència (1971-2000); Ajuntament de Barcelona - dades de l’estació meteorològica de Barcelona.
Càlcul de l'indicador
Les fonts proporcionen la temperatura mitjana diària de cada estació meteorològica per a una sèrie d’anys. A partir d’aquestes dades es calcula la temperatura mitjana anual de cada estació.
Per als municipis amb més d’una estació, com Barcelona, es calcula la mitjana dels valors proporcionats per les seves tres estacions meteorològiques.
Nombre de dies càlids
Definició
Nombre de dies a l'any en què la temperatura màxima diària supera els 30 °C. Dins del parèntesi es mostra la diferència entre el nombre de dies que superen els 30 °C registrats per a un any concret i el valor mitjà per al període de referència 1971-2000.
Notes
1) L’estació meteorològica de Begues no ha estat considerada per aquest estudi al no ser representativa de la població on està ubicada.
2) L’estació meteorològica de Zona Universitària ha estat considerada pel municipi de l’Hospitalet del Llobregat, al estar ubicada al límit amb aquest municipi i ser representativa per la temperatura del municipi.
3) L’estació meteorològica de Vallirana, ubicada fora de l’àrea metropolitana, ha estat emprada per a representar les dades de diferents municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, al estar ubicada al costat d’aquests municipis i ser representativa de la temperatura d’aquests municipis.
4) Barcelona té una quarta estació meteorològica dins dels seus límits, “D5 - Observatori fabra”. Aquesta estació no es va considerar per al càlcul de la temperatura mitjana anual de la ciutat, perquè es troba a una altitud no comparable a la de la resta d’estacions meteorològiques del seu territori.
5) Algunes estacions meteorològiques s’utilitzen per proporcionar dades dels municipis que no tenen cap estació dins dels seus límits. Les estacions utilitzades es localitzen a altituds similars i en àrees amb característiques territorials anàlogues dels municipis que representen (Atles Climàtic de Catalunya). A continuació es mostra la llista de municipis i les seves estacions meteorològiques de referència:
a) Estació de Viladecans (UG): Castelldefels, Gavà, Viladecans.
b) Estació del prat de Llobregat (XL): Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Despí, Santa Coloma de Cervelló.
c) Estació de Castellbisbal (XC): Castellbisbal, El Papiol, La Palma de Cervelló, Molins de Rei, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Sant Vicenç dels Horts.
d) Badalona - Estació del museu (WU): Badalona, Montgat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Tiana.
e) Sant Cugat del Vallès - Estació CAR (XV): Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès.
f) Estació de Vallirana (D3): Cervelló, Corbera de Llobregat, Sant Climent de Llobregat i Torrelles de Llobregat.
g) Estació de Barcelona Zona Universitària (X8): Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat.
h) Estació Observatori Fabra (Barcelona) (D5): Barcelona.
i) Estació del zoo de Barcelona (X2): Barcelona.
j) Estació de Barcelona Raval (X4): Barcelona.
6) Les fonts proporcionen el nombre de dies càlids per al període de referència amb dos decimals; Re-city aproxima els valors a nombres enters.
Rellevancia
Les projeccions del canvi climàtic indiquen que els esdeveniments de les onades de calor no només seran més freqüents, sinó que també seran més intensos i duraran més (Meehl i Tebaldi, 2004). A més, els epidemiòlegs han posat de manifest una correlació positiva entre les onades de calor i la mortalitat. La gent gran, els nens, les persones amb malalties preexistents i els individus en feines tèrmicament estressants són els més vulnerables. A més, les morts cardiovasculars i respiratòries s’agreugen per l’estrès per calor extrem, superant amb escreix les morts directament per cops de calor (Basu i Samet, 2002; Baccini et al., 2008). Per tant, és important controlar el canvi en el nombre de dies calorosos a l’any per entendre com canvia el clima local, però també com afecta a ciutats amb característiques diferents.
Àmbit Temporal
2019
Fonts
Elaboració pròpia a partir de dades de Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) de la Generalitat de Catalunya - dades d’estacions meteorològiques de tots els municipis, excepte les de Barcelona i les dades del període de referència (1971-2000); Ajuntament de Barcelona - dades de l’estació meteorològica de Barcelona.
Càlcul de l'indicador
Les fonts proporcionen la temperatura màxima diària de cada estació meteorològica per a diferents anys. Per cada estació, es busca el nombre de dies a l’any que superen els 30 ° C. Per als municipis amb més d’una estació, com Barcelona, es calcula la mitjana dels valors proporcionats per les seves tres estacions meteorològiques.
Nombre de nits tropicals
Definició
Nombre de nits a l'any en què la temperatura mínima diària supera els 20 °C i, dins del parèntesi, la diferència entre el nombre de dies amb temperatures mínimes diàries superiors a 20 °C i el valor mitjà per al període de referència 1971-2000.
Notes
1) L’estació meteorològica de Begues no ha estat considerada per aquest estudi al no ser representativa de la població on està ubicada.
2) L’estació meteorològica de Zona Universitària ha estat considerada pel municipi de l’Hospitalet del Llobregat, al estar ubicada al límit amb aquest municipi i ser representativa per la temperatura del municipi.
3) L’estació meteorològica de Vallirana, ubicada fora de l’àrea metropolitana, ha estat emprada per a representar les dades de diferents municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, al estar ubicada al costat d’aquests municipis i ser representativa de la temperatura d’aquests municipis.
4) Barcelona té una quarta estació meteorològica dins dels seus límits, “D5 - Observatori fabra”. Aquesta estació no es va considerar per al càlcul de la temperatura mitjana anual de la ciutat, perquè es troba a una altitud no comparable a la de la resta d’estacions meteorològiques del seu territori.
5) Algunes estacions meteorològiques s’utilitzen per proporcionar dades dels municipis que no tenen cap estació dins dels seus límits. Les estacions utilitzades es localitzen a altituds similars i en àrees amb característiques territorials anàlogues dels municipis que representen (Atles Climàtic de Catalunya). A continuació es mostra la llista de municipis i les seves estacions meteorològiques de referència:
a) Estació de Viladecans (UG): Castelldefels, Gavà, Viladecans.
b) Estació del prat de Llobregat (XL): Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Despí, Santa Coloma de Cervelló.
c) Estació de Castellbisbal (XC): Castellbisbal, El Papiol, La Palma de Cervelló, Molins de Rei, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Sant Vicenç dels Horts.
d) Badalona - Estació del museu (WU): Badalona, Montgat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Tiana.
e) Sant Cugat del Vallès - Estació CAR (XV): Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès.
f) Estació de Vallirana (D3): Cervelló, Corbera de Llobregat, Sant Climent de Llobregat i Torrelles de Llobregat.
g) Estació de Barcelona Zona Universitària (X8): Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat.
h) Estació Observatori Fabra (Barcelona) (D5): Barcelona.
i) Estació del zoo de Barcelona (X2): Barcelona.
j) Estació de Barcelona Raval (X4): Barcelona.
6) Les fonts proporcionen el nombre de nits tropicals per al període de referència amb dos decimals; Re-city aproxima els valors a nombres enters.
Rellevancia
Les projeccions del canvi climàtic indiquen que els esdeveniments de les onades de calor no només seran més freqüents, sinó que també seran més intensos i duraran més (Meehl i Tebaldi, 2004). A més, els epidemiòlegs han posat de manifest una correlació positiva entre les onades de calor i la mortalitat. La gent gran, els nens, les persones amb malalties preexistents i els individus en feines tèrmicament estressants són els més vulnerables. A més, les morts cardiovasculars i respiratòries s’agreugen per l’estrès per calor extrem, superant amb escreix les morts directament per cops de calor (Basu i Samet, 2002; Baccini et al., 2008). Per tant, és important controlar el canvi en el nombre de dies calorosos a l’any per entendre com canvia el clima local, però també com afecta a ciutats amb característiques diferents.
Àmbit Temporal
2019
Fonts
Elaboració pròpia a partir de dades de Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) de la Generalitat de Catalunya - dades d’estacions meteorològiques de tots els municipis, excepte les de Barcelona i les dades del període de referència (1971-2000); Ajuntament de Barcelona - dades de l’estació meteorològica de Barcelona.
Càlcul de l'indicador
Les fonts proporcionen la temperatura mínima diària de cada estació meteorològica per a diferents anys. Per cada estació, es busca el nombre de dies a l’any que superen els 20 °C. Per als municipis amb més d’una estació, com Barcelona, es calcula la mitjana dels valors proporcionats per les seves tres estacions meteorològiques.
Nombre d’onades de calor
Definició
Nombre d'ones de calor registrades a l'any. Dins del parèntesi, el llindar de temperatura que s’ha de superar durant almenys 3 dies consecutius perquè l’esdeveniment es consideri una onada de calor.
Notes
1) El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) defineix les "onades de calor" com un esdeveniment en què la temperatura màxima registrada es troba per sobre del percentil 98 de la temperatura màxima diària durant almenys tres dies consecutius (SMC, n.d.).
2) El SMC va dividir els municipis de l’àrea metropolitana en dos grups: “municipis costaners” i “municipis d’interior” i va assignar a cadascun d’ells dos llindars de temperatura fixos que s’han de superar durant 3 dies consecutius per tenir una onada de calor (SMC et al., nd). A continuació es detallen els dos grups:
Municipis costaners (> 33,1 °C): Badalona, Barcelona, Begues, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, L'Hospitalet de Llobregat, Montgat, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Tiana, Viladecans.
Municipis d’interior (> 35 °C): Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Cervelló, Corbera de Llobregat, El Papiol, La Palma de Cervelló, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Pallejà, Ripollet, Sant Andreu de la Barca, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat.
3) L’estació meteorològica de Begues no ha estat considerada per aquest estudi al no ser representativa de la població on està ubicada.
4) L’estació meteorològica de Zona Universitària ha estat considerada pel municipi de l’Hospitalet del Llobregat, al estar ubicada al límit amb aquest municipi i ser representativa per la temperatura del municipi.
5) L’estació meteorològica de Vallirana, ubicada fora de l’àrea metropolitana, ha estat emprada per a representar les dades de diferents municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, al estar ubicada al costat d’aquests municipis i ser representativa de la temperatura d’aquests municipis.
6) Barcelona té una quarta estació meteorològica dins dels seus límits, “D5 - Observatori Fabra”. Aquesta estació no es va considerar per al càlcul de la temperatura mitjana anual de la ciutat, perquè es troba a una altitud no comparable a la de la resta d’estacions meteorològiques del seu territori.
7) Algunes estacions meteorològiques s’utilitzen per proporcionar dades dels municipis que no tenen cap estació dins dels seus límits. Les estacions utilitzades es localitzen a altituds similars i en àrees amb característiques territorials anàlogues dels municipis que representen (Atles Climàtic de Catalunya). A continuació es mostra la llista de municipis i les seves estacions meteorològiques de referència:
a) Estació de Viladecans (UG): Castelldefels, Gavà, Viladecans.
b) Estació del prat de Llobregat (XL): Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Despí, Santa Coloma de Cervelló.
c) Estació de Castellbisbal (XC): Castellbisbal, El Papiol, La Palma de Cervelló, Molins de Rei, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Sant Vicenç dels Horts.
d) Badalona - Estació del museu (WU): Badalona, Montgat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Tiana.
e) Sant Cugat del Vallès - Estació CAR (XV): Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès.
f) Estació de Vallirana (D3): Cervelló, Corbera de Llobregat, Sant Climent de Llobregat i Torrelles de Llobregat.
g) Estació de Barcelona Zona Universitària (X8): Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat.
h) Estació Observatori Fabra (Barcelona) (D5): Barcelona.
i) Estació del zoo de Barcelona (X2): Barcelona.
j) Estació de Barcelona Raval (X4): Barcelona.
Rellevancia
Les projeccions del canvi climàtic indiquen que els esdeveniments de les onades de calor no només seran més freqüents, sinó que també seran més intensos i duraran més (Meehl i Tebaldi, 2004). A més, els epidemiòlegs han posat de manifest una correlació positiva entre les onades de calor i la mortalitat. La gent gran, els nens, les persones amb malalties preexistents i els individus en feines tèrmicament estressants són els més vulnerables. A més, les morts cardiovasculars i respiratòries s’agreugen per l’estrès per calor extrem, superant amb escreix les morts directament per cops de calor (Basu i Samet, 2002; Baccini et al., 2008). Per tant, és important controlar el canvi en el nombre de dies calorosos a l’any per entendre com canvia el clima local, però també com afecta a ciutats amb característiques diferents.
Àmbit Temporal
2019
Fonts
Elaboració pròpia a partir de dades de Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) de la Generalitat de Catalunya - dades d’estacions meteorològiques de tots els municipis, excepte les de Barcelona i les dades del període de referència (1971-2000); Ajuntament de Barcelona - dades de l’estació meteorològica de Barcelona.
Càlcul de l'indicador
Les fonts proporcionen dades sobre la temperatura màxima diària de cada estació meteorològica. Aquestes dades han estat utilitzades per calcular, per cada estació, el nombre de vegades a l'any en què almenys 3 dies consecutius han tingut la temperatura màxima superior als límits identificats pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) com a necessaris per classificar l'esdeveniment com a onada de calor. Aquests límits són diferents si les estacions a què fan referència es troben en una ciutat litoral o d’interior. En el primer cas, el límit és igual a 33,1 ° C, mentre que, en el segon cas, a 35 ° C (SMC et al, nd). En el cas de Barcelona, que té tres estacions meteorològiques comparables, el nombre d'ones de calor registrades per totes les estacions es va calcular excloent les repeticions, és a dir, es va evitar el doble recompte de la mateixa ona de calor per estacions diferents.
Durada de les onades de calor
Definició
Durada mitjana de les onades de calor que es van produir durant un any. Dins dels parèntesis, el llindar de temperatura que s’ha de superar durant almenys 3 dies consecutius perquè l’esdeveniment es consideri una onada de calor.
Notes
1) El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) defineix les "onades de calor" com un esdeveniment en què la temperatura màxima registrada es troba per sobre del percentil 98 de la temperatura màxima diària durant almenys tres dies consecutius (SMC, n.d.).
2) El SMC va dividir els municipis de l’àrea metropolitana en dos grups: “municipis costaners” i “municipis d’interior” i va assignar a cadascun d’ells dos llindars de temperatura fixos que s’han de superar durant 3 dies consecutius per tenir una onada de calor (SMC, n.d.). A continuació es detallen els dos grups:
Municipis costaners (> 33,1 °C): Badalona, Barcelona, Begues, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, L'Hospitalet de Llobregat, Montgat, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Tiana, Viladecans.
Municipis d’interior (> 35 °C): Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Cervelló, Corbera de Llobregat, El Papiol, La Palma de Cervelló, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Pallejà, Ripollet, Sant Andreu de la Barca, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat.
3) L’estació meteorològica de Begues no ha estat considerada per aquest estudi al no ser representativa de la població on està ubicada.
4) L’estació meteorològica de Zona Universitària ha estat considerada pel municipi de l’Hospitalet del Llobregat, al estar ubicada al límit amb aquest municipi i ser representativa per la temperatura del municipi.
5) L’estació meteorològica de Vallirana, ubicada fora de l’àrea metropolitana, ha estat emprada per a representar les dades de diferents municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, al estar ubicada al costat d’aquests municipis i ser representativa de la temperatura d’aquests municipis.
6) Barcelona té una quarta estació meteorològica dins dels seus límits, “D5 - Observatori Fabra”. Aquesta estació no es va considerar per al càlcul de la temperatura mitjana anual de la ciutat, perquè es troba a una altitud no comparable a la de la resta d’estacions meteorològiques del seu territori.
7) Algunes estacions meteorològiques s’utilitzen per proporcionar dades dels municipis que no tenen cap estació dins dels seus límits. Les estacions utilitzades es localitzen a altituds similars i en àrees amb característiques territorials anàlogues dels municipis que representen (Atles Climàtic de Catalunya). A continuació es mostra la llista de municipis i les seves estacions meteorològiques de referència:
a) Estació de Viladecans (UG): Castelldefels, Gavà, Viladecans.
b) Estació del prat de Llobregat (XL): Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Despí, Santa Coloma de Cervelló.
c) Estació de Castellbisbal (XC): Castellbisbal, El Papiol, La Palma de Cervelló, Molins de Rei, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Sant Vicenç dels Horts.
d) Badalona - Estació del museu (WU): Badalona, Montgat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Tiana.
e) Sant Cugat del Vallès - Estació CAR (XV): Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès.
f) Estació de Vallirana (D3): Cervelló, Corbera de Llobregat, Sant Climent de Llobregat i Torrelles de Llobregat.
g) Estació de Barcelona Zona Universitària (X8): Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat.
h) Estació Observatori Fabra (Barcelona) (D5): Barcelona.
i) Estació del zoo de Barcelona (X2): Barcelona.
j) Estació de Barcelona Raval (X4): Barcelona.
Rellevancia
Les projeccions del canvi climàtic indiquen que els esdeveniments de les onades de calor no només seran més freqüents, sinó que també seran més intensos i duraran més (Meehl i Tebaldi, 2004). A més, els epidemiòlegs han posat de manifest una correlació positiva entre les onades de calor i la mortalitat. La gent gran, els nens, les persones amb malalties preexistents i els individus en feines tèrmicament estressants són els més vulnerables. A més, les morts cardiovasculars i respiratòries s’agreugen per l’estrès per calor extrem, superant amb escreix les morts directament per cops de calor (Basu i Samet, 2002; Baccini et al., 2008). Per tant, és important controlar el canvi en el nombre de dies calorosos a l’any per entendre com canvia el clima local, però també com afecta a ciutats amb característiques diferents.
Àmbit Temporal
2019
Fonts
Elaboració pròpia a partir de dades de Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) de la Generalitat de Catalunya - dades d’estacions meteorològiques de tots els municipis, excepte les de Barcelona i les dades del període de referència (1971-2000); Ajuntament de Barcelona - dades de l’estació meteorològica de Barcelona.
Càlcul de l'indicador
Les fonts proporcionen dades sobre la temperatura màxima diària de cada estació meteorològica instal·lada a l’AMB. Primer es van identificar les onades de calor mitjançant el mètode descrit a l'indicador "Nombre d'ones de calor per any". Després es va calcular la longitud mitjana de les onades de calor per cada estació, calculant la durada mitjana de les onades de calor registrades per cada estació durant un període d’un any. Per al municipi de Barcelona, que té diverses estacions meteorològiques, si més d'una estació va registrar la mateixa onada de calor, però amb durades diferents, Re-City va considerar la de més durada.
Nombre d'episodis de precipitació abundant
Definició
En aquest cas es mostren dues categories: 1) nombre de dies a l’any amb precipitacions molt fortes (> 50 m / 24h) i 2) nombre de dies en què s’ha superat el llindar de perill baix (establert pel Servei Meteorològic de Catalunya igual a 100 mm / 24h). Dins del parèntesi, es mostra la diferència entre el nombre de dies amb precipitacions molt fortes i el valor mitjà per al període de referència 1971-2000.
Notes
1) El Servei Meteorològic de Catalunya estableix que 100 mm / 24h és el “Llindar baix de perill” per a un esdeveniment de pluja (SMC, n.d.).
2) Les fonts proporcionen el nombre de dies amb precipitacions >50 mm/24h per al període de referència amb dos decimals; Re-city aproxima els valors a nombres enters.
Rellevancia
L'IPCC (2014) destaca que els esdeveniments de precipitació extrema seran més intensos i freqüents en moltes regions. A més, l'augment de les tendències de pluges fortes implicarà majors riscos d'inundacions regionals amb un augment del risc per a les persones, les economies de béns i els ecosistemes. Aquests riscos s’amplificaran per a les persones que viuen a zones exposades i per a les que no tenen serveis i infraestructures essencials (IPCC, 2014).
Per tant, és important controlar les tendències canviants de la precipitació per entendre millor quina és la situació local i entendre quines mesures d'adaptació s'han d'adoptar.
Àmbit Temporal
2019
Fonts
Elaboració pròpia a partir de dades de Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) de la Generalitat de Catalunya - dades d’estacions meteorològiques de tots els municipis, excepte les de Barcelona i les dades del període de referència (1971-2000); Ajuntament de Barcelona - dades de l’estació meteorològica de Barcelona.
Càlcul de l'indicador
Les fonts proporcionen dades sobre la precipitació diària de cada estació meteorològica instal·lada a l’AMB. Aquestes dades són utilitzades per calcular, per cada estació, el nombre de dies a l'any en què es produeixen precipitacions per sobre de 50 mm / dia (precipitació abundant) i per sobre de 100 mm / dia (llindar baix de perill).
Per als municipis amb més d’una estació, com Barcelona, la mitjana dels valors proporcionats per les diferents estacions es va calcular excloent les repeticions, és a dir, es va evitar el doble recompte d'aquells dies en què més d'una estació meteorològica va detectar un pas dels límits. Finalment, hem calculat la diferència entre el nombre de dies amb precipitació abundant (> 50 mm / dia) i el valor mitjà per al període de referència 1971-2000 (que es mostra entre claudàtors).
Qualitat de l’aire
Nombre d'estacions de mesurament de contaminants de l'aire
Definició
Nombre d'estacions de mesurament de contaminants de l?aire per municipi
Notes
1) Aquest indicador només té en compte les estacions que mesuren com a mínim un dels contaminants següents: PM2.5, PM10, NO2, CO, SO2, O3. 2) Aquest indicador és un proxy per mostrar fins a quin punt els municipis mesuren la qualitat de l’aire per representar amb precisió els nivells de contaminació de l’aire als seus diferents territoris. 3) La mesura d’un contaminant per part d’una estació ha de complir uns criteris de qualitat. En funció del grau de compliment d’aquests criteris, els valors mesurats es poden utilitzar per avaluar o no la qualitat de l’aire. Les diferents estacions estan dividides en tres categories diferents pel Departament de Territori i Sostenibilitat (Generalitat de Catalunya - Departament de Territori i Sostenibilitat, 2019): F [corregir]: aquestes estacions compleixen tots els criteris de qualitat. Es consideren per a l'avaluació quantitativa de la qualitat de l'aire. i [indicatiu]: aquestes estacions compleixen uns criteris de qualitat menys estrictes. Es consideren per a l'avaluació de la qualitat de l'aire només a nivell qualitatiu N [No avaluable]: aquestes estacions no compleixen els criteris mínims de qualitat. No es consideren per a l'avaluació de la qualitat de l'aire. A partir de la informació proporcionada pel Departament de Territori i Sostenibilitat, amb la qual es va contactar durant la recollida de dades, en aquest estudi només es considera la primera categoria (F) per a la mesura dels nivells de contaminants.
Nombre d'estacions de mesurament de contaminants de l?aire per municipi
1) Aquest indicador només té en compte les estacions que mesuren com a mínim un dels contaminants següents: PM2.5, PM10, NO2, CO, SO2, O3. 2) Aquest indicador és un proxy per mostrar fins a quin punt els municipis mesuren la qualitat de l’aire per representar amb precisió els nivells de contaminació de l’aire als seus diferents territoris. 3) La mesura d’un contaminant per part d’una estació ha de complir uns criteris de qualitat. En funció del grau de compliment d’aquests criteris, els valors mesurats es poden utilitzar per avaluar o no la qualitat de l’aire. Les diferents estacions estan dividides en tres categories diferents pel Departament de Territori i Sostenibilitat (Generalitat de Catalunya - Departament de Territori i Sostenibilitat, 2019): F [corregir]: aquestes estacions compleixen tots els criteris de qualitat. Es consideren per a l'avaluació quantitativa de la qualitat de l'aire. i [indicatiu]: aquestes estacions compleixen uns criteris de qualitat menys estrictes. Es consideren per a l'avaluació de la qualitat de l'aire només a nivell qualitatiu N [No avaluable]: aquestes estacions no compleixen els criteris mínims de qualitat. No es consideren per a l'avaluació de la qualitat de l'aire. A partir de la informació proporcionada pel Departament de Territori i Sostenibilitat, amb la qual es va contactar durant la recollida de dades, en aquest estudi només es considera la primera categoria (F) per a la mesura dels nivells de contaminants.
Rellevancia
Les estacions de mesurament de la contaminació mesuren el valor local dels contaminants. Per tant, proporcionen valors que només caracteritzen el lloc on es troben i que depenen estrictament de les característiques de la zona. De fet, diferents estudis mostren com la contaminació de l’aire al medi urbà no és causada només per les emissions, sinó també per la combinació de diversos altres factors, com ara la geometria del carrer, les condicions meteorològiques i la vegetació urbana (Xie et al. 2005, Suhyang et al. 2014 , Fu et al., 2017, Abhijith et al. 2017, Xing & Brimblecombe, 2019). Per aquest motiu, un nombre més elevat d’estacions és útil per proporcionar un conjunt distribuït de valors que representin millor les diferents zones d’una ciutat, donant una imatge més detallada del nivell real de contaminació dins dels límits de la ciutat.
Àmbit Temporal
2018
Fonts
Departament de Territori i Sostenibilitat - Generalitat de Catalunya
Càlcul de l'indicador
No aplicable
Partícules en suspensió PM2,5
Definició
Les partícules (PM) són una barreja complexa de partícules sòlides i líquides formades per un conjunt de molècules d’una mateixa substància o diferents. Les PM2.5 són partícules amb un diàmetre inferior o igual a 2,5 μm. Les partícules en suspensió s’expressen en µg / m³.
Notes
1) La mesura d’un contaminant per part d’una estació ha de complir uns criteris de qualitat. En funció del grau de compliment d’aquests criteris, els valors mesurats es poden utilitzar per avaluar o no la qualitat de l’aire. Les diferents estacions estan dividides en tres categories diferents pel Departament de Territori i Sostenibilitat (Generalitat de Catalunya - Departament de Territori i Sostenibilitat, 2019):
F [corregir]: aquestes estacions compleixen tots els criteris de qualitat. Es consideren per a l'avaluació quantitativa de la qualitat de l'aire.
i [indicatiu]: aquestes estacions compleixen uns criteris de qualitat menys estrictes. Es consideren per a l'avaluació de la qualitat de l'aire només a nivell qualitatiu
N [No avaluable]: aquestes estacions no compleixen els criteris mínims de qualitat. No es consideren per a l'avaluació de la qualitat de l'aire.
A partir de la informació proporcionada pel Departament de Territori i Sostenibilitat, amb la qual es va contactar durant la recollida de dades, en aquest estudi només es considera la primera categoria (F) per a la mesura dels nivells de contaminants.
2) VOPS (valor objectiu per a la protecció de la salut) s’utilitza com a valor de control per a la protecció de la salut. És igual a 25 µg / m3 i correspon a la concentració mitjana anual de PM2,5 que no s’ha de superar (GenCat - Departament de Territori i Sostenibilitat, 2019). En aquest indicador, es mostra la concentració municipal anual de PM2,5 i destaca per a quins municipis es va superar el VOPS.
Rellevancia
Les estacions de mesurament de la contaminació mesuren el valor local dels contaminants. Per tant, proporcionen valors que només caracteritzen el lloc on es troben i que depenen estrictament de les característiques de la zona. (Xie et al. 2005, Suhyang et al. 2014 , Fu et al., 2017, Abhijith et al. 2017, Xing & Brimblecombe, 2019).
L’exposició crònica a partícules PM a les zones urbanes i rurals dels països desenvolupats augmenta el risc de patir malalties cardiovasculars, respiratòries i de càncer de pulmó. El seu impacte en la salut humana depèn de la seva composició i mida. Les que tenen més impacte són PM2.5 i PM1, prou petites per penetrar als alvèols (Generalitat de Catalunya - Departament de Territori i Sostenibilitat, 2019).
Aquest indicador és un indicador útil per mostrar la qualitat de l’aire dels municipis i per controlar si els nivells de contaminació de l’aire estan per sota dels límits per a la protecció de la salut dels ciutadans. També és un indicador interessant que pot ajudar a rastrejar l’eficàcia dels canvis que es poden fer en el sistema de transport, així com en els sectors industrials, entre d’altres.
Àmbit Temporal
2018
Fonts
Elaboració pròpia a partir de dades de Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
Càlcul de l'indicador
Es proporcionen els valors mitjans anuals de qualitat de l’aire per a cada estació de mesura. Per als municipis amb diverses estacions, es calcula la mitjana aritmètica dels valors registrats per les diferents estacions.
Partícules en suspensió PM10
Definició
Les partícules (PM) són una barreja complexa de partícules sòlides i líquides formades per un conjunt de molècules d’una mateixa substància o diferents. Les PM10 són partícules amb un diàmetre inferior o igual a 10 μm. Les partícules en suspensió s’expressen en µg / m³.
Notes
1) La mesura d’un contaminant per part d’una estació ha de complir uns criteris de qualitat. En funció del grau de compliment d’aquests criteris, els valors mesurats es poden utilitzar per avaluar o no la qualitat de l’aire. Les diferents estacions estan dividides en tres categories diferents pel Departament de Territori i Sostenibilitat (Generalitat de Catalunya - Departament de Territori i Sostenibilitat, 2019):
F [corregir]: aquestes estacions compleixen tots els criteris de qualitat. Es consideren per a l'avaluació quantitativa de la qualitat de l'aire.
i [indicatiu]: aquestes estacions compleixen uns criteris de qualitat menys estrictes. Es consideren per a l'avaluació de la qualitat de l'aire només a nivell qualitatiu
N [No avaluable]: aquestes estacions no compleixen els criteris mínims de qualitat. No es consideren per a l'avaluació de la qualitat de l'aire.
A partir de la informació proporcionada pel Departament de Territori i Sostenibilitat, amb la qual es va contactar durant la recollida de dades, en aquest estudi només es considera la primera categoria (F) per a la mesura dels nivells de contaminants.
2) VLa (valor límit anual) s’utilitza com a valor de control per a la protecció de la salut. És igual a 40 µg / m3 i correspon a la concentració mitjana anual de PM10 que no s’ha de superar. En aquest indicador, es mostra la concentració mitjana anual de PM10 i destaca per a quins municipis es va superar la VLa (GenCat - Departament de Territori i Sostenibilitat, 2019).
3) El VLd (valor límit diari) s’utilitza com a valor de control per a la protecció de la salut i correspon a la concentració mitjana de PM10 que no s’ha de superar diàriament. Les recomanacions diuen que la concentració mitjana diària de PM10 no hauria de superar el valor de 50 µg / m3 en més de 35 ocasions a l'any (GenCat - Departament de Territori i Sostenibilitat, 2019). Per a aquells municipis amb més d’una estació de mesura, es mostra el valor de les estacions que han superat el límit el nombre més gran de vegades.
Rellevancia
Les estacions de mesurament de la contaminació mesuren el valor local dels contaminants. Per tant, proporcionen valors que només caracteritzen el lloc on es troben i que depenen estrictament de les característiques de la zona. (Xie et al. 2005, Suhyang et al. 2014 , Fu et al., 2017, Abhijith et al. 2017, Xing & Brimblecombe, 2019).
L’exposició crònica a partícules PM a les zones urbanes i rurals dels països desenvolupats augmenta el risc de patir malalties cardiovasculars, respiratòries i de càncer de pulmó. El seu impacte en la salut humana depèn de la seva composició i mida. Les que tenen més impacte són PM2.5 i PM1, prou petites per penetrar als alvèols (Generalitat de Catalunya - Departament de Territori i Sostenibilitat, 2019).
Aquest indicador és un indicador útil per mostrar la qualitat de l’aire dels municipis i per controlar si els nivells de contaminació de l’aire estan per sota dels límits per a la protecció de la salut dels ciutadans. També és un indicador interessant que pot ajudar a rastrejar l’eficàcia dels canvis que es poden fer en el sistema de transport, així com en els sectors industrials, entre d’altres.
Àmbit Temporal
2018
Fonts
Elaboració pròpia a partir de dades de Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
Càlcul de l'indicador
Es proporcionen els valors mitjans anuals de qualitat de l’aire per a cada estació de mesura. Per als municipis amb diverses estacions, es calcula la mitjana aritmètica dels valors registrats per les diferents estacions.
Diòxid de Nitrogen (NO2)
Definició
El diòxid de nitrogen (NO2) és un gas format per dos àtoms d’oxigen i un de nitrogen. És de color marró i té una forta olor. És un dels elements de la boira fotoquímica i un precursor de l'àcid nítric, un component de la pluja àcida i de les partícules secundàries. El NOX inclou NO2 més altres compostos que contenen nitrogen i oxigen, com ara el NO. Es mesura en μg / m3.
Notes
1) La mesura d’un contaminant per part d’una estació ha de complir uns criteris de qualitat. En funció del grau de compliment d’aquests criteris, els valors mesurats es poden utilitzar per avaluar o no la qualitat de l’aire. Les diferents estacions estan dividides en tres categories diferents pel Departament de Territori i Sostenibilitat (Generalitat de Catalunya - Departament de Territori i Sostenibilitat, 2019):
F [corregir]: aquestes estacions compleixen tots els criteris de qualitat. Es consideren per a l'avaluació quantitativa de la qualitat de l'aire.
i [indicatiu]: aquestes estacions compleixen uns criteris de qualitat menys estrictes. Es consideren per a l'avaluació de la qualitat de l'aire només a nivell qualitatiu
N [No avaluable]: aquestes estacions no compleixen els criteris mínims de qualitat. No es consideren per a l'avaluació de la qualitat de l'aire.
A partir de la informació proporcionada pel Departament de Territori i Sostenibilitat, amb la qual es va contactar durant la recollida de dades, en aquest estudi només es considera la primera categoria (F) per a la mesura dels nivells de contaminants.
2) VLa (valor límit anual). VLa s’utilitza com a valor de control per a la protecció de la salut. És igual a 40 µg / m3 i correspon a la concentració mitjana anual de NO2 que no s’ha de superar (GenCat - Departament de Territori i Sostenibilitat, 2019). En aquest indicador, es mostra la concentració mitjana anual de NO2 municipal i es destaca per a quins municipis es va superar la VLa.
3) VLh (valor límit horari) s’utilitza com a valor de control per a la protecció de la salut. Correspon a la concentració mitjana de NO2 que no s’ha de superar cada hora. Les recomanacions diuen que la concentració horària mitjana de NO2 no hauria de superar el valor de 200 µg / m3 en més de 18 ocasions a l’any (GenCat - Departament de Territori i Sostenibilitat, 2019). Per a aquells municipis amb més d’una estació de mesura, es mostra el valor de la seva estació que ha superat el límit més vegades.
4) LLA (llindar d’alerta) s’utilitza com a valor de control. És igual a 400 µg / m3 i correspon a la concentració de NO2 que les concentracions mitjanes horàries no haurien de superar en cap moment (GenCat - Departament de Territori i Sostenibilitat, 2019). Per a aquells municipis amb més d’una estació de mesura, es mostra el valor de la seva estació que ha superat el límit més vegades.
Rellevancia
Les estacions de mesurament de la contaminació mesuren el valor local dels contaminants. Per tant, proporcionen valors que només caracteritzen el lloc on es troben i que depenen estrictament de les característiques de la zona. (Xie et al. 2005, Suhyang et al. 2014 , Fu et al., 2017, Abhijith et al. 2017, Xing & Brimblecombe, 2019).
A concentracions superiors a 200 μg / m3 (valor límit horari), el NO2 provoca una inflamació important de les vies respiratòries. Els estudis epidemiològics demostren que l'exposició prolongada a NO2 augmenta els símptomes de la bronquitis en nens asmàtics. Una reducció de la funció pulmonar també es podria relacionar amb els nivells de NO2 que es mesuren habitualment a les ciutats d’Europa i Amèrica del Nord (Generalitat de Catalunya - Departament de Territori i Sostenibilitat, 2019).
Aquest indicador és un indicador útil per mostrar la qualitat de l’aire dels municipis i per controlar si els nivells de contaminació de l’aire estan per sota dels límits per a la protecció de la salut dels ciutadans. També és un indicador interessant que pot ajudar a rastrejar l’eficàcia dels canvis que es poden fer en el sistema de transport, així com en els sectors industrials, entre d’altres.
Àmbit Temporal
2018
Fonts
Elaboració pròpia a partir de dades de Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
Càlcul de l'indicador
Es proporcionen els valors mitjans anuals de qualitat de l’aire per a cada estació de mesura. Per als municipis amb diverses estacions, es calcula la mitjana aritmètica dels valors registrats per les diferents estacions.
Diòxid de Sofre (SO2)
Definició
El diòxid de sofre (SO2) és un gas incolor i la seva olor només és perceptible a concentracions molt altes. Aquest compost dóna lloc a la pluja àcida generant àcid sulfúric, és una font de partícules secundàries i està relacionat amb la formació de l’anomenat "boirum". Es mesura en μg / m3.
Notes
1) La mesura d’un contaminant per part d’una estació ha de complir uns criteris de qualitat. En funció del grau de compliment d’aquests criteris, els valors mesurats es poden utilitzar per avaluar o no la qualitat de l’aire. Les diferents estacions estan dividides en tres categories diferents pel Departament de Territori i Sostenibilitat (Generalitat de Catalunya - Departament de Territori i Sostenibilitat, 2019): F [corregir]: aquestes estacions compleixen tots els criteris de qualitat. Es consideren per a l'avaluació quantitativa de la qualitat de l'aire. i [indicatiu]: aquestes estacions compleixen uns criteris de qualitat menys estrictes. Es consideren per a l'avaluació de la qualitat de l'aire només a nivell qualitatiu. N [No avaluable]: aquestes estacions no compleixen els criteris mínims de qualitat. No es consideren per a l'avaluació de la qualitat de l'aire. A partir de la informació proporcionada pel Departament de Territori i Sostenibilitat, amb la qual es va contactar durant la recollida de dades, en aquest estudi només es considera la primera categoria (F) per a la mesura dels nivells de contaminants. 2) VLd (valor límit diari) s’utilitza com a valor de control per a la protecció de la salut. Correspon a la concentració mitjana de SO2 que no s’ha de superar diàriament. Les recomanacions diuen que la concentració diària mitjana de SO2 no hauria de superar el valor de 125 µg / m3 en més de 3 ocasions a l’any (GenCat - Departament de Territori i Sostenibilitat, 2019). Per a aquells municipis amb més d’una estació de mesura, es mostra el valor de les estacions que han superat el límit més vegades. 3) VLh (valor límit horari) s’utilitza com a valor de control per a la protecció de la salut. Correspon a la concentració mitjana de SO2 que no s’ha de superar cada hora. Les recomanacions diuen que la concentració mitjana de SO2 per hora no hauria de superar el valor de 350 µg / m3 en més de 24 ocasions a l'any. Per a aquells municipis amb més d’una estació de mesura, es mostra el valor de la seva estació que ha superat el límit més vegades. 4) LLA (llindar d’alerta) s’utilitza com a valor de control. És igual a 500 µg / m3 i correspon a la concentració de SO2 que les concentracions mitjanes horàries no haurien de superar en cap moment (GenCat - Departament de Territori i Sostenibilitat, 2019). Per a aquells municipis amb més d’una estació de mesura, es mostra el valor de la seva estació que ha superat el límit el més vegades.
El diòxid de sofre (SO2) és un gas incolor i la seva olor només és perceptible a concentracions molt altes. Aquest compost dóna lloc a la pluja àcida generant àcid sulfúric, és una font de partícules secundàries i està relacionat amb la formació de l’anomenat "boirum". Es mesura en μg / m3.
1) La mesura d’un contaminant per part d’una estació ha de complir uns criteris de qualitat. En funció del grau de compliment d’aquests criteris, els valors mesurats es poden utilitzar per avaluar o no la qualitat de l’aire. Les diferents estacions estan dividides en tres categories diferents pel Departament de Territori i Sostenibilitat (Generalitat de Catalunya - Departament de Territori i Sostenibilitat, 2019): F [corregir]: aquestes estacions compleixen tots els criteris de qualitat. Es consideren per a l'avaluació quantitativa de la qualitat de l'aire. i [indicatiu]: aquestes estacions compleixen uns criteris de qualitat menys estrictes. Es consideren per a l'avaluació de la qualitat de l'aire només a nivell qualitatiu. N [No avaluable]: aquestes estacions no compleixen els criteris mínims de qualitat. No es consideren per a l'avaluació de la qualitat de l'aire. A partir de la informació proporcionada pel Departament de Territori i Sostenibilitat, amb la qual es va contactar durant la recollida de dades, en aquest estudi només es considera la primera categoria (F) per a la mesura dels nivells de contaminants. 2) VLd (valor límit diari) s’utilitza com a valor de control per a la protecció de la salut. Correspon a la concentració mitjana de SO2 que no s’ha de superar diàriament. Les recomanacions diuen que la concentració diària mitjana de SO2 no hauria de superar el valor de 125 µg / m3 en més de 3 ocasions a l’any (GenCat - Departament de Territori i Sostenibilitat, 2019). Per a aquells municipis amb més d’una estació de mesura, es mostra el valor de les estacions que han superat el límit més vegades. 3) VLh (valor límit horari) s’utilitza com a valor de control per a la protecció de la salut. Correspon a la concentració mitjana de SO2 que no s’ha de superar cada hora. Les recomanacions diuen que la concentració mitjana de SO2 per hora no hauria de superar el valor de 350 µg / m3 en més de 24 ocasions a l'any. Per a aquells municipis amb més d’una estació de mesura, es mostra el valor de la seva estació que ha superat el límit més vegades. 4) LLA (llindar d’alerta) s’utilitza com a valor de control. És igual a 500 µg / m3 i correspon a la concentració de SO2 que les concentracions mitjanes horàries no haurien de superar en cap moment (GenCat - Departament de Territori i Sostenibilitat, 2019). Per a aquells municipis amb més d’una estació de mesura, es mostra el valor de la seva estació que ha superat el límit el més vegades.
Rellevancia
Les estacions de mesurament de la contaminació mesuren el valor local dels contaminants. Per tant, proporcionen valors que només caracteritzen el lloc on es troben i que depenen estrictament de les característiques de la zona. (Xie et al. 2005, Suhyang et al. 2014 , Fu et al., 2017, Abhijith et al. 2017, Xing & Brimblecombe, 2019).
El diòxid de sofre (SO2) afecta el sistema respiratori i el funcionament dels pulmons i provoca irritació ocular. Els símptomes respiratoris inclouen: tos, moc, empitjorament de l’asma i bronquitis crònica. També augmenta la probabilitat de patir infeccions respiratòries (Generalitat de Catalunya - Departament de Territori i Sostenibilitat, 2019).
Aquest indicador és un indicador útil per mostrar la qualitat de l’aire dels municipis i per controlar si els nivells de contaminació de l’aire estan per sota dels límits per a la protecció de la salut dels ciutadans. També és un indicador interessant que pot ajudar a rastrejar l’eficàcia dels canvis que es poden fer en el sistema de transport, així com en els sectors industrials, entre d’altres.
Àmbit Temporal
2018
Fonts
Elaboració pròpia a partir de dades de Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
Càlcul de l'indicador
Es proporcionen els valors mitjans anuals de qualitat de l’aire per a cada estació de mesura. Per als municipis amb diverses estacions, es calcula la mitjana aritmètica dels valors registrats per les diferents estacions.
Ozó (O3)
Definició
L’ozó (O3) és un gas incolor, invisible i d’olor agradable que té un gran poder oxidant. L’ozó troposfèric es troba a les capes inferiors de l’atmosfera i es considera contaminant. No s’ha de confondre amb l’ozó, que es troba a més altitud de forma natural i que participa en l’anomenat "forat de l’ozó". Es mesura amb estacions automàtiques, que proporcionen dades per hora. El seu valor s’expressa en μg / m3.
Notes
1) La mesura d’un contaminant per part d’una estació ha de complir uns criteris de qualitat. En funció del grau de compliment d’aquests criteris, els valors mesurats es poden utilitzar per avaluar o no la qualitat de l’aire. Les diferents estacions estan dividides en tres categories diferents pel Departament de Territori i Sostenibilitat (Generalitat de Catalunya - Departament de Territori i Sostenibilitat, 2019): F [corregir]: aquestes estacions compleixen tots els criteris de qualitat. Es consideren per a l'avaluació quantitativa de la qualitat de l'aire. i [indicatiu]: aquestes estacions compleixen uns criteris de qualitat menys estrictes. Es consideren per a l'avaluació de la qualitat de l'aire només a nivell qualitatiu. N [No avaluable]: aquestes estacions no compleixen els criteris mínims de qualitat. No es consideren per a l'avaluació de la qualitat de l'aire. A partir de la informació proporcionada pel Departament de Territori i Sostenibilitat, amb la qual es va contactar durant la recollida de dades, en aquest estudi només es considera la primera categoria (F) per a la mesura dels nivells de contaminants. 2) OLTPS (objectiu a llarg termini per a la protecció de la salut humana) s’utilitza com a valor de control per a la protecció de la salut i es correspon amb el límit de concentració d’O3 que no hauria de superar el màxim de les mitjanes mòbils de concentració de vuit hores mesurades diàriament. Aquest límit és igual a 120 µg / m3 (GenCat - Departament de Territori i Sostenibilitat, 2019). Per a aquells municipis amb més d’una estació de mesura, es mostra el valor de la seva estació que ha superat el límit més vegades. 3) OLTPV (objectiu a llarg termini per a la protecció de la vegetació) s’utilitza com a valor de control per a la protecció de la vegetació. L’índex AOT40 de maig a juliol no ha de superar el valor de 6.000 µg / m3 · h en un any (GenCat - Departament de Territori i Sostenibilitat, 2019). 4) LLI (llindar d’informació) s’utilitza com a valor de control. És igual a 180 µg / m3 i correspon a la concentració d’O3 que les concentracions mitjanes horàries no haurien de superar en cap moment (GenCat - Departament de Territori i Sostenibilitat, 2019). Per a aquells municipis amb més d’una estació de mesura, es mostra el valor de la seva estació que ha superat el límit més vegades. 5) LLA (llindar d’alerta) s’utilitza com a valor de control. És igual a 240 µg / m3 i correspon a la concentració d’O3 que les concentracions mitjanes horàries no haurien de superar en cap moment (GenCat - Departament de Territori i Sostenibilitat, 2019). Per a aquells municipis amb més d’una estació de mesura, es mostra el valor de la seva estació que ha superat el límit més vegades.
L’ozó (O3) és un gas incolor, invisible i d’olor agradable que té un gran poder oxidant. L’ozó troposfèric es troba a les capes inferiors de l’atmosfera i es considera contaminant. No s’ha de confondre amb l’ozó, que es troba a més altitud de forma natural i que participa en l’anomenat "forat de l’ozó". Es mesura amb estacions automàtiques, que proporcionen dades per hora. El seu valor s’expressa en μg / m3.
1) La mesura d’un contaminant per part d’una estació ha de complir uns criteris de qualitat. En funció del grau de compliment d’aquests criteris, els valors mesurats es poden utilitzar per avaluar o no la qualitat de l’aire. Les diferents estacions estan dividides en tres categories diferents pel Departament de Territori i Sostenibilitat (Generalitat de Catalunya - Departament de Territori i Sostenibilitat, 2019): F [corregir]: aquestes estacions compleixen tots els criteris de qualitat. Es consideren per a l'avaluació quantitativa de la qualitat de l'aire. i [indicatiu]: aquestes estacions compleixen uns criteris de qualitat menys estrictes. Es consideren per a l'avaluació de la qualitat de l'aire només a nivell qualitatiu. N [No avaluable]: aquestes estacions no compleixen els criteris mínims de qualitat. No es consideren per a l'avaluació de la qualitat de l'aire. A partir de la informació proporcionada pel Departament de Territori i Sostenibilitat, amb la qual es va contactar durant la recollida de dades, en aquest estudi només es considera la primera categoria (F) per a la mesura dels nivells de contaminants. 2) OLTPS (objectiu a llarg termini per a la protecció de la salut humana) s’utilitza com a valor de control per a la protecció de la salut i es correspon amb el límit de concentració d’O3 que no hauria de superar el màxim de les mitjanes mòbils de concentració de vuit hores mesurades diàriament. Aquest límit és igual a 120 µg / m3 (GenCat - Departament de Territori i Sostenibilitat, 2019). Per a aquells municipis amb més d’una estació de mesura, es mostra el valor de la seva estació que ha superat el límit més vegades. 3) OLTPV (objectiu a llarg termini per a la protecció de la vegetació) s’utilitza com a valor de control per a la protecció de la vegetació. L’índex AOT40 de maig a juliol no ha de superar el valor de 6.000 µg / m3 · h en un any (GenCat - Departament de Territori i Sostenibilitat, 2019). 4) LLI (llindar d’informació) s’utilitza com a valor de control. És igual a 180 µg / m3 i correspon a la concentració d’O3 que les concentracions mitjanes horàries no haurien de superar en cap moment (GenCat - Departament de Territori i Sostenibilitat, 2019). Per a aquells municipis amb més d’una estació de mesura, es mostra el valor de la seva estació que ha superat el límit més vegades. 5) LLA (llindar d’alerta) s’utilitza com a valor de control. És igual a 240 µg / m3 i correspon a la concentració d’O3 que les concentracions mitjanes horàries no haurien de superar en cap moment (GenCat - Departament de Territori i Sostenibilitat, 2019). Per a aquells municipis amb més d’una estació de mesura, es mostra el valor de la seva estació que ha superat el límit més vegades.
Rellevancia
Les estacions de mesurament de la contaminació mesuren el valor local dels contaminants. Per tant, proporcionen valors que només caracteritzen el lloc on es troben i que depenen estrictament de les característiques de la zona. (Xie et al. 2005, Suhyang et al. 2014 , Fu et al., 2017, Abhijith et al. 2017, Xing & Brimblecombe, 2019).
L’ozó pot afectar les membranes mucoses i les vies respiratòries. Pot causar tos, irritació de la faringe, coll i ulls, dispnea, disminució del rendiment i empitjorament de la funció pulmonar, malestar, pot provocar asma i malalties pulmonars. També s’ha demostrat que podria reduir la capacitat defensiva en malalties respiratòries (Generalitat de Catalunya - Departament de Territori i Sostenibilitat, 2019).
Aquest indicador és un indicador útil per mostrar la qualitat de l’aire dels municipis i per controlar si els nivells de contaminació de l’aire estan per sota dels límits per a la protecció de la salut dels ciutadans. També és un indicador interessant que pot ajudar a rastrejar l’eficàcia dels canvis que es poden fer en el sistema de transport, així com en els sectors industrials, entre d’altres.
Àmbit Temporal
2018
Fonts
Elaboració pròpia a partir de dades de Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
Càlcul de l'indicador
Es proporcionen els valors mitjans anuals de qualitat de l’aire per a cada estació de mesura. Per als municipis amb diverses estacions, es calcula la mitjana aritmètica dels valors registrats per les diferents estacions.
Ús dels recursos
Consum d’electricitat per càpita
Definició
Consum d’electricitat per habitant i any, considerant els usos primaris, industrials, de serveis i domèstics.
Rellevancia
El 2018, l’electricitat va representar al voltant del 21% de l’energia final consumida a la UE. Les centrals elèctriques que cremen combustibles fòssils van ser responsables de la producció del 40% de l’electricitat consumida a la UE, mentre que el 33% provenia de fonts d’energia renovables i el 26% de centrals nuclears (Eurostat, 2020). La tendència demostra que la Unió Europea és cada vegada més sostenible en la manera de produir electricitat. De fet, només 2 anys abans, el 2016, només el 29% de l’electricitat produïda era d’energia renovable en comparació amb el 43% de combustibles fòssils (EEA, 2018; Eurostat, 2020).
L’ús de combustibles fòssils (per exemple, carbó, cru, productes derivats del petroli i gasos naturals i derivats) produeix emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), així com emissions contaminants de l’aire (com òxids de nitrogen i diòxid de sofre) a la vegada que provoca l’esgotament dels recursos naturals que són finits.
La substitució de combustibles fòssils per l'energia nuclear contribueix a la reducció de les emissions de GEH, però comporta problemes de seguretat i de residus nuclears.
L’ús d’energies renovables és més respectuós amb el medi ambient, ja que el seu ús genera molt poques emissions de GEH i emet quantitats menors de contaminants atmosfèrics (excepte en el cas de la biomassa). Tanmateix, les energies renovables poden afectar els paisatges i els ecosistemes (per exemple, els aerogeneradors tenen un impacte sobre el paisatge i es necessita molta terra per a la producció de biomassa, que pot afectar la biodiversitat) (EEA, 2020b).
Donat l’elevat impacte de la demanda elèctrica sobre l’energia total consumida, és important intentar ser més eficients i reduir el nostre consum diari. El seguiment dels nivells de consum d’electricitat pot ser útil per observar com canvien les demandes de les ciutats i quins sectors tenen més impacte. També seria un indicador útil per entendre quant afecta aquest ús a la xarxa, tenint en compte les dades horàries.
Àmbit Temporal
2015
Fonts
Elaboració pròpia a partir de dades de la Diputació de Barcelona - dades de consum elèctric; IERMB - dades de població.
Càlcul de l'indicador
El consum anual total d’electricitat per l’AMB s’ha calculat sumant tots els consums anuals dels municipis que formen part de l’àrea metropolitana de Barcelona i dividint el resultat pel nombre d’habitants de l’AMB del mateix any.
Consum d’aigua per càpita
Definició
Consum d'aigua per càpita i any per a ús domèstic, no domèstic i municipal.
, basic_html
Notes
1) Les dades es presenten en litres per càpita i any. Les dades originals es presenten en milers de metres cúbics per any i municipi.
, basic_html
Consum d'aigua per càpita i any per a ús domèstic, no domèstic i municipal.
, basic_html1) Les dades es presenten en litres per càpita i any. Les dades originals es presenten en milers de metres cúbics per any i municipi.
, basic_htmlRellevància
La majoria dels recursos hídrics que es consumeixen a les zones urbanes provenen de més enllà de les fronteres de la ciutat. L’ús dels recursos naturals exerceix una pressió considerable sobre el medi ambient i pot generar impactes negatius, com ara l’estrès hídric, l’eutrofització terrestre i aquàtica, la pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic (Vandecasteele et al., 2019).
Els patrons de precipitació canvien i els esdeveniments de pluja més intensos s’alternen amb períodes de sequera més llargs. Això condueix a l’esgotament dels recursos hídrics. Les fonts subterrànies i superficials d’aigua no són capaces de recarregar-se suficientment. En general, s’espera una disminució dels recursos hídrics disponibles (Taylor et al., 2013; Vandecasteele et al., 2019).
El control del consum d’aigua pot ser útil per visualitzar les tendències de les ciutats i per comprendre la quantitat d’estrès que es posa a les fonts d’aigua potable. Aquesta informació serà necessària per gestionar situacions d’emergència i buscar noves estratègies per fer més eficient la gestió integrada de l’aigua urbana.
Àmbit Temporal
2019
Fonts
Elaboració pròpia a partir de dades de AMB - dades sobre el consum d’aigua; IERMB- dades de població.
Càlcul de l'indicador
Per calcular aquest indicador, s’ha utilitzat el consum anual total d’aigua (domèstic, no domèstic i municipal) de cada municipi (expressat en milers de metres cúbics) per obtenir el consum d’aigua en litres anuals per municipi. Després, es va dividir per la població total de la mateixa àrea, dins del mateix any.
Consum d’energia primària
Definició
El consum d’energia primària es refereix a l’ús d’energia bruta directe de la font, o subministrament a usuaris sense transformació. És a dir, energia que no ha estat sotmesa a cap procés de conversió o transformació (OCDE, 2001).
Notes
1) Es proporcionen dades de consum primari d’energia per al 2017 per a Catalunya, Espanya i la UE-28.
2) Les dades de consum primari d’energia de Catalunya són el resultat de l’agregació de la producció local amb el saldo d’importació / exportació d’energia, tenint en compte les variacions d’estoc i els búnquers.
Rellevancia
La degradació del medi ambient s’associa sovint a l’ús i la generació d’energia, sobretot quan el recurs energètic utilitzat no és renovable. El nivell, l’evolució i l’estructura del consum d’energia primària proporcionen una imatge de fins a quin punt les pressions ambientals generades per la producció i el consum d’energia probablement disminuiran (EEA, 2020b).
El canvi en la quantitat i el tipus d’energia primària consumida per una zona és un indicador útil que, combinat amb d’altres, pot donar una visió general de la transició energètica d’un país.
Àmbit Temporal
2017
Fonts
ICAEN - dades energètiques per a Catalunya; Ministerio para la Transición Ecológica (Secretaría de Estado de Energía) - dades energètiques a Espanya; EEA - dades energètiques de la UE-28.
Càlcul de l'indicador
No aplicable
Intensitat energètica associada a la producció
Definició
Aquest indicador mostra la quantitat d'energia primària que es consumeix per cada mil euros del PIB dins del territori avaluat. En altres paraules, aquest indicador mostra el contingut energètic de la producció i es mesura en kg de petroli equivalent per 1.000 €.
Notes
1) El consum d’energia primària es refereix a l’ús d’energia bruta directe de la font, o subministrament a usuaris sense transformació. És a dir, l’energia que no ha estat sotmesa a cap procés de conversió o transformació (OCDE, 2001)
2) Es proporcionen dades de consum primari d’energia per al 2017 per a Catalunya, Espanya i la UE-28.
3) Les dades de consum primari d’energia de Catalunya són el resultat de l’agregació de la producció local amb el saldo d’importació / exportació d’energia, tenint en compte les variacions d’estoc i els búnquers.
Rellevancia
Històricament, el creixement econòmic ha comportat un major consum d'energia, augmentant la càrrega imposada al medi ambient a través de la producció i el consum d'energia. Aquest indicador indica fins a quin punt hi ha un desacoblament entre el consum d’energia i el creixement econòmic. És probable que una tendència positiva (desacoblament) redueixi les pressions ambientals de producció i consum d’energia (EEA, nd).
Àmbit Temporal
2017
Fonts
Elaboració pròpia a partir de dades de ICAEN, Ministerio para la Transición Ecológica (Secretaría de Estado de Energía) i EEA - dades energètiques; INE and Eurostat - dades del PIB.
Càlcul de l'indicador
Per tal d’obtenir la intensitat energètica basada en la producció de Catalunya, Espanya i la Unió Europea (UE-28), per a cadascun d’ells hem dividit el consum anual d’energia primària (expressat en kg d’equivalent petroli) pel seu PIB (expressat en milers) d’euros).
Intensitat energètica associada al consum
Definició
Aquest indicador mostra quanta energia primària es consumeix per cada mil euros de consum mitjà dins del territori avaluat. Dit d’una altra manera, aquest indicador mostra el contingut energètic del consum i es mesura en kg de petroli equivalent per 1.000 €.
Notes
1) El consum d’energia primària es refereix a l’ús d’energia bruta directe de la font, o subministrament a usuaris sense transformació. És a dir, l’energia que no ha estat sotmesa a cap procés de conversió o transformació (OCDE, 2001).
2) Es proporcionen dades de consum primari d’energia per al 2017 per a Catalunya.
3) Les dades de consum primari d’energia de Catalunya són el resultat de l’agregació de la producció local amb el saldo d’importació / exportació d’energia, tenint en compte les variacions d’estoc i els búnquers.
4) El "consum mitjà per càpita" representa el que gasta un ciutadà de mitjana al mes.
Rellevancia
La intensitat energètica associada al consum proporciona una imatge de la relació entre la renda per càpita i el consum d’energia primària. Pot ser interessant visualitzar si els dos indicadors es desacoblen al llarg dels anys o, al contrari, creixen i disminueixen junts.
Àmbit Temporal
2017
Fonts
Elaboració pròpia a partir de dades de ICAEN - dades energètiques per a Catalunya; IERMB - dades de població; INE - consum mitjà per càpita a Catalunya.
Càlcul de l'indicador
Per obtenir la intensitat energètica associada al consum català, hem dividit l’energia primària consumida a Catalunya (expressada en kg de petroli equivalent) pel consum total dels seus habitants -expressat en 1000 € anuals i obtingut multiplicant el consum mitjà català per càpita- per la població total de la mateixa regió).
Eficiència del sistema de distribució d’aigua
Definició
Rendiment de la xarxa de distribució d’aigua de cada empresa de distribució d’aigua que opera a l’àrea metropolitana de Barcelona. De la quantitat total d’aigua que entra a la xarxa de distribució, hi ha una part que no arriba a la xarxa domèstica. El percentatge que es proporciona aquí mostra la proporció d’aigua que arriba a la destinació, respecte a la quantitat total d’aigua que entra a la xarxa.
Notes
1) Dins dels límits de Cerdanyola del Vallès hi ha l'entitat municipal descentralitzada de Bellaterra. El seu territori està operat per una companyia d’aigües diferent, Cassa, diferent de la que gestiona la resta de Cerdanyola del Vallès, anomenada Aigües de Barcelona (ABEMCIA). Cassa està exclòs d’aquest estudi i només es mostren els valors de rendiment per a ABEMCIA. Tot i això, per completar-se, les dades de Cassa s’informen a continuació: - Aigua d’entrada: 313,78 mil m3 / any - Aigua de sortida: 277,79 mil m3 / any Rendiment: 88,53%
Rendiment de la xarxa de distribució d’aigua de cada empresa de distribució d’aigua que opera a l’àrea metropolitana de Barcelona. De la quantitat total d’aigua que entra a la xarxa de distribució, hi ha una part que no arriba a la xarxa domèstica. El percentatge que es proporciona aquí mostra la proporció d’aigua que arriba a la destinació, respecte a la quantitat total d’aigua que entra a la xarxa.
1) Dins dels límits de Cerdanyola del Vallès hi ha l'entitat municipal descentralitzada de Bellaterra. El seu territori està operat per una companyia d’aigües diferent, Cassa, diferent de la que gestiona la resta de Cerdanyola del Vallès, anomenada Aigües de Barcelona (ABEMCIA). Cassa està exclòs d’aquest estudi i només es mostren els valors de rendiment per a ABEMCIA. Tot i això, per completar-se, les dades de Cassa s’informen a continuació: - Aigua d’entrada: 313,78 mil m3 / any - Aigua de sortida: 277,79 mil m3 / any Rendiment: 88,53%
Rellevancia
La majoria dels recursos hídrics que es consumeixen a les zones urbanes provenen de més enllà de les fronteres de la ciutat. L’ús dels recursos naturals exerceix una pressió considerable sobre el medi ambient i pot generar impactes negatius, com ara l’estrès hídric, l’eutrofització terrestre i aquàtica, la pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic (Vandecasteele et al., 2019).
Els patrons de precipitació canvien i els esdeveniments de pluja més intensos s’alternen amb períodes de sequera més llargs. Això condueix a l’esgotament dels recursos hídrics. Les fonts subterrànies i superficials d’aigua no són capaces de recarregar-se suficientment. En general, s’espera una disminució dels recursos hídrics disponibles (Taylor et al., 2013; Vandecasteele et al., 2019).
Per tant, és important intentar gestionar l'aigua de manera més eficient, començant per controlar les fuites amb l'objectiu de minimitzar-les.
Àmbit Temporal
2019
Fonts
AMB
Càlcul de l'indicador
No aplicable
Producció de residus per càpita
Definició
Quantitat de residus que es produeixen anualment per càpita, expressat en kg / habitant.
Notes
1) Les dades per AMB i per Catalunya es van calcular sumant els valors dels diferents municipis que les integren i dividint els resultats obtinguts per la població de les zones corresponents.
Quantitat de residus que es produeixen anualment per càpita, expressat en kg / habitant.
1) Les dades per AMB i per Catalunya es van calcular sumant els valors dels diferents municipis que les integren i dividint els resultats obtinguts per la població de les zones corresponents.
Rellevancia
El nivell de consum com el tipus de consum són una forma de reflectir l’estatus social. Wilkinson i Pickett (2009) mostren com el nivell de desigualtat en una societat emfatitza l'existència d'aquest estat i, per tant, condueix a un consum més elevat en totes les àrees. Una conseqüència de l’alt consum de béns i serveis (i, per tant, de recursos) que es produeix en societats més desiguals és que hi ha un major consum de recursos naturals (aigua, energia), una major generació de residus i un menor reciclatge d’aquests i un major nivell de pol·lució.
El 2018, el Banc Mundial va anunciar que el 2050 els residus mundials augmentaran un 70% tret que es prenguin mesures urgents. Esperen que la ràpida urbanització i la creixent població augmentin la generació de residus fins a 3.400 milions de tones en 30 anys, des dels 2.010 milions del 2016.
A l’informe “What a waste 2.0”, el Banc Mundial estima que, en funció del volum i de la seva gestió, els residus són responsables d’un 5% de les emissions mundials, és a dir, 1.600 milions de tones de CO2eq. L’informe posa l’accent en què els sistemes de gestió de residus són fonamentals per construir una economia circular basada en productes dissenyats per ser reutilitzats i reciclats. Un sistema estructurat de gestió de residus contribuirà a promoure un creixement econòmic eficient alhora que reduirà l’esgotament dels recursos no renovables. A mesura que els governs nacionals i locals adopten l’economia circular, formes intel·ligents i sostenibles de gestionar els residus poden ajudar a fomentar el creixement econòmic tot mitigant l’efecte sobre el medi ambient.
Àmbit Temporal
2018
Fonts
Elaboració pròpia a partir de dades de Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
Càlcul de l'indicador
Les dades per AMB i Catalunya s’han calculat sumant els residus produïts pels municipis que formen la unitat territorial i dividint aquesta xifra per la seva població.
Percentatge de residus recollits mitjançant la recollida selectiva
Definició
Percentatge de residus recollits mitjançant la recollida selectiva.
Notes
1) Les dades per AMB i per Catalunya es van calcular sumant els valors dels diferents municipis que les integren i dividint els resultats obtinguts per la població de les zones corresponents.
Percentatge de residus recollits mitjançant la recollida selectiva.
1) Les dades per AMB i per Catalunya es van calcular sumant els valors dels diferents municipis que les integren i dividint els resultats obtinguts per la població de les zones corresponents.
Rellevancia
El nivell de consum com el tipus de consum són una forma de reflectir l’estatus social. Wilkinson i Pickett (2009) mostren com el nivell de desigualtat en una societat emfatitza l'existència d'aquest estat i, per tant, condueix a un consum més elevat en totes les àrees. Una conseqüència de l’alt consum de béns i serveis (i, per tant, de recursos) que es produeix en societats més desiguals és que hi ha un major consum de recursos naturals (aigua, energia), una major generació de residus i un menor reciclatge d’aquests i un major nivell de pol·lució.
El 2018, el Banc Mundial va anunciar que el 2050 els residus mundials augmentaran un 70% tret que es prenguin mesures urgents. Esperen que la ràpida urbanització i la creixent població augmentin la generació de residus fins a 3.400 milions de tones en 30 anys, des dels 2.010 milions del 2016.
A l’informe “What a waste 2.0”, el Banc Mundial estima que, en funció del volum i de la seva gestió, els residus són responsables d’un 5% de les emissions mundials, és a dir, 1.600 milions de tones de CO2eq. L’informe posa l’accent en què els sistemes de gestió de residus són fonamentals per construir una economia circular basada en productes dissenyats per ser reutilitzats i reciclats. Un sistema estructurat de gestió de residus contribuirà a promoure un creixement econòmic eficient alhora que reduirà l’esgotament dels recursos no renovables. A mesura que els governs nacionals i locals adopten l’economia circular, formes intel·ligents i sostenibles de gestionar els residus poden ajudar a fomentar el creixement econòmic tot mitigant l’efecte sobre el medi ambient.
Àmbit Temporal
2018
Fonts
Elaboració pròpia a partir de dades de Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
Càlcul de l'indicador
Per AMB i Catalunya aquest indicador s’ha calculat sumant els residus recollits de manera selectiva dels municipis que formen la unitat territorial corresponent
Impacte del canvi climàtic sobre la salut
Morts associades a l'excés de temperatura
Definició
Deaths due to heat stroke associated with excess temperature
Notes
1) Les defuncions reportades per aquest indicador només tenen en compte les degudes a cops de calor i, per tant, no reflecteixen totes les defuncions associades a l’excés de calor (ASPCAT, 2020).
Rellevancia
L’exposició a temperatures extremadament altes té un impacte directe sobre la salut de la població. Al nostre planeta, hi ha un rang de temperatura òptim que permet la vida. Això significa que si se supera un determinat llindar de temperatura màxima i mínima, es pot posar en perill la vida. D’aquesta manera, la temperatura del cos humà es manté estable al voltant dels 37 °C; quan la temperatura ambiental augmenta, el sistema de termoregulació s’activa i provoca canvis que impedeixen l’augment de la temperatura corporal. En les poblacions més vulnerables, aquests canvis fisiològics poden tenir efectes perjudicials sobre la salut i, en casos extrems, els atacs cardíacs. Per tant, quan la temperatura ambient és molt alta, augmenta el nombre de morts. Aquest fet no es deu directament a un cop de calor, sinó al fet que la calor pot empitjorar alguns símptomes preexistents i desencadenar episodis mortals en persones que pateixen certes patologies (malalties cardiovasculars, respiratòries, nervioses i mentals, sistema urinari i ronyons i diabetis ; Basagaña et al., 2011).
Per controlar l’impacte de la temperatura sobre la salut de les persones, és interessant fer un seguiment de les persones que moren durant els mesos més calorosos per comprendre si calen noves accions específiques de prevenció.
Àmbit Temporal
2019
Fonts
ASPCAT (2020, 14 de juliol). Pla d’actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (POCS 2019). Informe de les actuacions realitzades i dels resultats obtinguts.
Càlcul de l'indicador
No aplicable
Morts prematures associades a la contaminació de l'aire
Definició
Morts prematures associades a la contaminació atmosfèrica
Notes
1) El valor proporcionat per aquest indicador és només una estimació de la mort associada a la contaminació de l’aire a l’àrea metropolitana de Barcelona i es basa en els resultats d’un estudi publicat el 2009 per Laura Pérez, Jordi Sunyer i Nino Künzli.
Rellevancia
El clima, la contaminació i la salut estan entrellaçats. Molts dels compostos presents a l’atmosfera contribueixen a l’escalfament global i al mateix temps tenen efectes nocius sobre la salut. Segons l’OMS, la contaminació atmosfèrica causa el 24% de les morts en adults per malalties del cor, el 25% de les víctimes d’ictus, el 43% de les víctimes de malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), el 29% de les morts per càncer de pulmó i el 6% de totes infeccions respiratòries. A més, també pot causar càncers neurològics, neurodegeneratius, immunològics i d’altres tipus (ronyó, bufeta i colorectal) i alterar el sistema reproductor.
Àmbit Temporal
2009
Fonts
Pérez et al. (2009). Estimating the health and economic benefits associated with reducing air pollution in the Barcelona metropolitan area (Spain). Gac Sanit. 2009;23(4):287–294
Càlcul de l'indicador
No aplicable
Casos autòctons de malalties tropicals
Definició
Casos autòctons de malalties tropicals
Rellevancia
Una altra conseqüència del canvi climàtic per a la salut pública són l’aparició de malalties tropicals com el chikungunya, el dengue i el Zika, malalties transmeses per mosquits que poden aparèixer en zones geogràfiques noves, cada vegada més càlides i humides.
Tot i que les malalties transmeses pels mosquits no representen actualment un problema de salut pública, el mosquit ja és present a l’àrea metropolitana i, a més, la seva presència es detecta cada vegada més durant períodes més llargs de l’any. L’escalfament global afavorirà la propagació d’aquest tipus de malalties i, per tant, seria interessant poder controlar tant la presència del mosquit tigre com la de casos autòctons de malalties tropicals.
Àmbit Temporal
2018
Fonts
ASPCAT (24 de maig 2019). Casos de malaltia per virus chikungunya,dengue i Zika a Catalunya. Informe 2018. Sub-direcció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública. ASPCAT.
Càlcul de l'indicador
No aplicable
Ús dels recursos
Percentatge d’energia primària consumida d’origen renovable
Definició
Percentatge d'energia primària d’origen renovable.
Notes
1) El consum d’energia primària es refereix a l’ús d’energia bruta directe de la font, o subministrament a usuaris sense transformació. És a dir, l’energia que no ha estat sotmesa a cap procés de conversió o transformació (OCDE, 2001).
2) Les dades estan disponibles per a Catalunya, Espanya i la UE-28.
3) La quota d’energia renovable primària de la UE-28 inclou també el valor dels biocombustibles.
4) Les fonts d’energia renovables considerades en el càlcul del valor per a Catalunya són: biomassa hidràulica, forestal, agrícola i animal, eòlica, biogàs, biocombustibles, solar termoelèctrica, solar fotovoltaica, solar tèrmica i residus renovables.
5) Les fonts d’energia renovables considerades en el càlcul del valor per a Espanya són: hidràulica, biomassa, eòlica, biogàs, biocombustibles, solar termoelèctrica, solar fotovoltaica, solar tèrmica, residus sòlids urbans.
Rellevancia
El percentatge de l’energia primària d’origen renovable proporcionen una imatge de la pressió ambiental generada per la producció i el consum d’energia.
L’ús de combustibles fòssils (per exemple, carbó, cru, productes derivats del petroli i gasos naturals i derivats) produeix emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), així com emissions contaminants de l’aire (com òxids de nitrogen i diòxid de sofre) a la vegada que provoca l’esgotament dels recursos naturals que són finits.
La substitució de combustibles fòssils per l'energia nuclear contribueix a la reducció de les emissions de GEH, però comporta problemes de seguretat i de residus nuclears.
L’ús d’energies renovables és més respectuós amb el medi ambient, ja que el seu ús genera molt poques emissions de GEH i emet quantitats menors de contaminants atmosfèrics (excepte en el cas de la biomassa). Tanmateix, les energies renovables poden afectar els paisatges i els ecosistemes (per exemple, els aerogeneradors tenen un impacte sobre el paisatge i es necessita molta terra per a la producció de biomassa, que pot afectar la biodiversitat) (EEA, 2020b).
Per tant, és important controlar com es produeix l'energia primària consumida amb l'objectiu final d'assolir els objectius de reducció d'emissions als quals la Unió Europea i els seus membres han decidit comprometre's.
Àmbit Temporal
2017
Fonts
ICAEN - dades energètiques per a Catalunya; Ministerio para la Transición Ecológica (Secretaría de Estado de Energía) - dades energètiques a Espanya; EEA - dades energètiques de la UE-28.
Càlcul de l'indicador
No aplicable
Diversitat de fonts renovables en el mix d’energia primària consumida
Definició
Percentatge d'energia renovable generada per cada font renovable
Notes
1) Les dades estan disponibles per a Catalunya i Espanya.
2) Les fonts d’energia renovables considerades en el càlcul del valor per a Catalunya són: biomassa hidràulica, forestal, agrícola i animal, eòlica, biogàs, biocombustibles, solar termoelèctrica, solar fotovoltaica, solar tèrmica i residus renovables.
3) Les fonts d’energia renovables considerades en el càlcul del valor per a Espanya són: hidràulica, biomassa, eòlica, biogàs, biocombustibles, solar termoelèctrica, solar fotovoltaica, solar tèrmica, residus sòlids urbans.
Rellevancia
L’ús de combustibles fòssils (per exemple, carbó, cru, productes derivats del petroli i gasos naturals i derivats) produeix emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), així com emissions contaminants de l’aire (com òxids de nitrogen i diòxid de sofre) a la vegada que provoca l’esgotament dels recursos naturals que són finits.
La substitució de combustibles fòssils per l'energia nuclear contribueix a la reducció de les emissions de GEH, però comporta problemes de seguretat i de residus nuclears.
L’ús d’energies renovables és més respectuós amb el medi ambient, ja que el seu ús genera molt poques emissions de GEH i emet quantitats menors de contaminants atmosfèrics (excepte en el cas de la biomassa). Tanmateix, les energies renovables poden afectar els paisatges i els ecosistemes (per exemple, els aerogeneradors tenen un impacte sobre el paisatge i es necessita molta terra per a la producció de biomassa, que pot afectar la biodiversitat) (EEA, 2020b).
Per tant, és important controlar les tendències en la proporció d’energies renovables en el mix d’energia primària, així com la diversitat de recursos renovables utilitzats, per saber com de resilient i sostenible és un territori.
Àmbit Temporal
2017
Fonts
ICAEN - dades energètiques per a Catalunya; Ministerio para la Transición Ecológica (Secretaría de Estado de Energía) - dades energètiques a Espanya.
Càlcul de l'indicador
No aplicable
Diversitat de fonts d’obtenció d’aigua potable
Definició
Percentatge de la demanda total d'aigua potable dividida per tipologia de font.
Notes
1) Les dades només estan disponibles per a l’AMB.
Rellevancia
La majoria dels recursos consumits a les zones urbanes provenen de més enllà dels límits de les ciutats. L’ús dels recursos naturals exerceix una pressió considerable sobre el medi ambient i pot generar impactes negatius com l’estrès hídric, l’eutrofització terrestre i aquàtica, la pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic (Vandecasteele, 2019).
Els patrons de precipitació canvien i els esdeveniments de pluja més intensos s’alternen amb períodes de sequera més llargs. Això condueix a l’esgotament dels recursos hídrics. Les fonts subterrànies i superficials d’aigua no són capaces de recarregar-se suficientment. En general, s’espera una disminució dels recursos hídrics disponibles (Taylor et al., 2013; Vandecasteele et al., 2019).
La flexibilitat i la diversitat de fonts d’aigua potable és una estratègia clau per millorar la resiliència en el context de la gestió dels recursos hídrics, ja que permeten que el sistema social respongui de manera adaptada als canvis (Schluter i Pahl-Wostl 2007). Això implica l’ús de nombroses i diverses fonts d’aigua (per exemple, aigües superficials, subterrànies), la reutilització i el reciclatge de l’aigua per a usos no potables, com l’ús d’aigua de pluja pel reg o les cisternes del lavabo, que al seu torn requereix noves infraestructures i legislació per alinear-se amb els problemes de salut pública (Rodina i Chan, 2019).
Àmbit Temporal
2019
Fonts
AMB
Càlcul de l'indicador
No aplicable
Potència energètica de les instal·lacions d’autoconsum
Definició
Potència energètica de les instal·lacions d’autoconsum d’energia per tipus de producció (biogàs, fotovoltaica, cogeneració, energia hidroelèctrica, residual).
Notes
1) Les dades actualitzades fins al 7 de juliol de 2020 estan disponibles per a Catalunya, AMB i tots els municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona.
2) Aquest indicador mostra les instal·lacions d’autoconsum que s’han tramitat en virtut del Reial decret 15/2018, de 5 d’octubre, de mesures urgents per a la transició energètica i la protecció del consumidor i del Reial decret 244/2019, de 5 d’abril, pel qual es regula la condicions administratives, tècniques i econòmiques d’autoconsum d’electricitat. Les visibles només són les que han estat inscrites al Registre d’Autoconsum de Catalunya (RAC). És possible que algunes instal·lacions no es considerin en el càlcul de la potència energètica que es mostra en aquest indicador, ja que només inclou les que s'han registrat.
3) La inscripció al Registre d’Autoconsum de Catalunya (RAC) no sempre correspon a l’any d’instal·lació, que sovint és anterior a la data de registre.
Rellevancia
Un sistema d’energia flexible que incorpori instal·lacions de generació centralitzada i distribuïda augmentarà la diversitat del sistema i garanteix un flux d’energia continuat (Bouffard i Kirschen, 2008). Un altre avantatge és que la generació distribuïda es basa normalment en energies renovables, que generen menys emissions. A més, redueix la petjada del carboni associada al transport d’energia i a la conversió (Bouffard i Kirschen, 2008).
A més, la participació en projectes de microgeneració pot ser una activitat social orientada a augmentar la capacitat de col·laboració de la comunitat i contribuir així al capital social i a la capacitat d’adaptació (Adams i Bell, 2014).
Per tant, és important controlar quina és la tendència de l’autoconsum i de la generació d’energia distribuïda, ja que pot millorar la seguretat en cas de pertorbacions relacionades amb el canvi climàtic, conflictes geopolítics, etc. (Bouffard i Kirschen, 2008; Van Nostrand, 2015).
Àmbit Temporal
2020
Fonts
Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.
Càlcul de l'indicador
GenCat proporciona la potència energètica de cada instal·lació. Per a calcular aquest indicador es suma la potència energètica de les instal·lacions que utilitzen la mateixa tecnologia (fotovoltaica, biogàs, cogeneració, hidroelèctrica, energia residual) i es proporciona per a cadascuna d’elles el valor de la potència energètica total i el nombre d’instal·lacions que la generen.
Nombre de xarxes d’energia de districte proveïdes de fonts d'energia renovables.
Definició
Nombre de xarxes d'energia del districte on hi ha producció d'energia local que es pot compartir no només en un sol edifici, sinó també a tot el districte.
Notes
1) Les xarxes de districtes que es tenen en compte per a aquest indicador inclouen tres tipologies diferents: només calefacció, només refrigeració i calefacció i refrigeració.
2) La xarxa situada a la Marina-Zona Franca pertany a dos municipis diferents: Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat. Aquesta mateixa xarxa és assignada a tots dos municipis.
Rellevancia
El 50% de la demanda d’energia final a la UE prové del consum de calefacció i refrigeració dels edificis. Les xarxes d’energia de districte són una bona mesura per a l’estalvi i eficiència energètica i per a la reducció de les emissions de GEH.
Mitjançant xarxes de districtes es poden construir barris més eficients en recursos, ja que són alimentats per fonts d’energia disponibles localment, renovables i baixes en carboni. I més resistents, ja que integren simultàniament diverses fonts d’energia, com la calor solar tèrmica i geotèrmica, la calor residual de la indústria i els edificis comercials o la calor de les plantes combinades de calor i energia.
Àmbit Temporal
2019
Fonts
ADHAC - Asociación de Empresas de Redes de Calor y Frío
Càlcul de l'indicador
No aplicable
Mobilitat
Percentatge de desplaçaments realitzats en transport actiu en dia feiner
Definició
Percentatge de desplaçaments a peu i en bicicleta en comparació amb el nombre total de viatges d’un dia laborable.
Notes
1) En aquest indicador s’inclouen dues categories: a) Desplaçaments a peu. b) Desplaçaments en bicicleta. 2) Les dades es refereixen només als dies laborables. Els caps de setmana no s’inclouen a l’anàlisi. 3) Totes les dades reportades es van obtenir mitjançant enquestes. 4) Hi ha dades disponibles per a AMB i per a tots els municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona, excepte la Palma de Cervelló, el Papiol, Corbera de Llobregat, que no té dades sobre el nombre de viatges en bicicleta. 5) Les dades que es presenten aquí són les més recents disponibles a nivell municipal. Per a Barcelona i AMB s’han publicat dades més actualitzades (2018). Tot i això, Re-City va decidir mostrar les seves dades del 2013 per motius de coherència i fer-les comparables amb altres municipis. 6) Algunes dades utilitzades per al càlcul d’aquest indicador només són orientatives, ja que la submostra de desplaçaments no supera el llindar de significació estadística. 7) Les dades originals inclouen altres tres tipus de "modes de viatge actius": vehicles de mobilitat personal i cadires de rodes, patinets elèctrics i segways. El primer va ser afegit a la categoria "a peu" i els dos últims a la categoria "bicicleta".
Percentatge de desplaçaments a peu i en bicicleta en comparació amb el nombre total de viatges d’un dia laborable.
1) En aquest indicador s’inclouen dues categories: a) Desplaçaments a peu. b) Desplaçaments en bicicleta. 2) Les dades es refereixen només als dies laborables. Els caps de setmana no s’inclouen a l’anàlisi. 3) Totes les dades reportades es van obtenir mitjançant enquestes. 4) Hi ha dades disponibles per a AMB i per a tots els municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona, excepte la Palma de Cervelló, el Papiol, Corbera de Llobregat, que no té dades sobre el nombre de viatges en bicicleta. 5) Les dades que es presenten aquí són les més recents disponibles a nivell municipal. Per a Barcelona i AMB s’han publicat dades més actualitzades (2018). Tot i això, Re-City va decidir mostrar les seves dades del 2013 per motius de coherència i fer-les comparables amb altres municipis. 6) Algunes dades utilitzades per al càlcul d’aquest indicador només són orientatives, ja que la submostra de desplaçaments no supera el llindar de significació estadística. 7) Les dades originals inclouen altres tres tipus de "modes de viatge actius": vehicles de mobilitat personal i cadires de rodes, patinets elèctrics i segways. El primer va ser afegit a la categoria "a peu" i els dos últims a la categoria "bicicleta".
Rellevancia
Durant els darrers 50 anys, el transport privat s’ha caracteritzat principalment per l’ús de vehicles de combustió. Tanmateix, el seu ús massiu a les ciutats ha provocat problemes de trànsit, ha afectat negativament el medi ambient (a través de la contaminació atmosfèrica i acústica), la salut humana, la seguretat personal i la reducció de la inclusió social i la habitabilitat (Vandecasteele et al., 2019 ).
Ara les ciutats comencen a promoure l’ús del transport públic i del transport no motoritzat, amb zones dedicades als vianants, carrils bici i amb la reducció dels límits de velocitat per als vehicles motoritzats dins d’algunes zones. Els modes de transport públic i transport no motoritzat fiables, assequibles i segurs són clau per a la mobilitat sostenible a les ciutats. Poden reduir el consum d’energia, les emissions contaminants i el trànsit (Vandecasteele et al., 2019).
A més, una transició cap a vehicles elèctrics, tant públics com privats, podria reduir la contaminació atmosfèrica i acústica local (Soret, 2014; Choma, 2020). Tot i que s’ha d’avaluar l’impacte ambiental del cicle de vida del vehicle elèctric.
Àmbit Temporal
2011 - 2013
Fonts
Elaboració pròpia a partir de dades de AMB i ATM
Càlcul de l'indicador
No aplicable
Percentatge de desplaçaments realitzats en transport públic en dia feiner
Definició
Percentatge de desplaçaments realitzats en transport públic en comparació amb el nombre total de viatges d’un dia laborable.
Notes
1) Les dades es refereixen només als dies laborables. Els caps de setmana no s’inclouen a l’anàlisi. 2) Totes les dades reportades es van obtenir mitjançant enquestes. 3) Les dades que es presenten aquí són les més recents disponibles a nivell municipal. Per a Barcelona i AMB s’han publicat dades més actualitzades (2018). Tot i això, Re-City va decidir mostrar les seves dades del 2013 per motius de coherència i fer-les comparables amb altres municipis. 4) Algunes dades utilitzades per al càlcul d’aquest indicador només són orientatives, ja que la submostra de desplaçaments no supera el llindar de significació estadística.
Percentatge de desplaçaments realitzats en transport públic en comparació amb el nombre total de viatges d’un dia laborable.
1) Les dades es refereixen només als dies laborables. Els caps de setmana no s’inclouen a l’anàlisi. 2) Totes les dades reportades es van obtenir mitjançant enquestes. 3) Les dades que es presenten aquí són les més recents disponibles a nivell municipal. Per a Barcelona i AMB s’han publicat dades més actualitzades (2018). Tot i això, Re-City va decidir mostrar les seves dades del 2013 per motius de coherència i fer-les comparables amb altres municipis. 4) Algunes dades utilitzades per al càlcul d’aquest indicador només són orientatives, ja que la submostra de desplaçaments no supera el llindar de significació estadística.
Rellevancia
Durant els darrers 50 anys, el transport privat s’ha caracteritzat principalment per l’ús de vehicles de combustió. Tanmateix, el seu ús massiu a les ciutats ha provocat problemes de trànsit, ha afectat negativament el medi ambient (a través de la contaminació atmosfèrica i acústica), la salut humana, la seguretat personal i la reducció de la inclusió social i la habitabilitat (Vandecasteele et al., 2019 ).
Ara les ciutats comencen a promoure l’ús del transport públic i del transport no motoritzat, amb zones dedicades als vianants, carrils bici i amb la reducció dels límits de velocitat per als vehicles motoritzats dins d’algunes zones. Els modes de transport públic i transport no motoritzat fiables, assequibles i segurs són clau per a la mobilitat sostenible a les ciutats. Poden reduir el consum d’energia, les emissions contaminants i el trànsit (Vandecasteele et al., 2019).
A més, una transició cap a vehicles elèctrics, tant públics com privats, podria reduir la contaminació atmosfèrica i acústica local (Soret, 2014; Choma, 2020). Tot i que s’ha d’avaluar l’impacte ambiental del cicle de vida del vehicle elèctric.
Àmbit Temporal
2011 - 2013
Fonts
Elaboració pròpia a partir de dades de AMB i ATM
Càlcul de l'indicador
No aplicable
Percentatge de desplaçaments realitzats en vehicle privat en dia feiner
Definició
Percentatge de desplaçaments realitzats en vehicle privat en comparació amb el nombre total de viatges d’un dia laborable.
Notes
1) Les dades es refereixen només als dies laborables. Els caps de setmana no s’inclouen a l’anàlisi. 2) Totes les dades reportades es van obtenir mitjançant enquestes. 3) Les dades que es presenten aquí són les més recents disponibles a nivell municipal. Per a Barcelona i AMB s’han publicat dades més actualitzades (2018). Tot i això, Re-City va decidir mostrar les seves dades del 2013 per motius de coherència i fer-les comparables amb altres municipis. 4) Algunes dades utilitzades per al càlcul d’aquest indicador només són orientatives, ja que la submostra de desplaçaments no supera el llindar de significació estadística.
Percentatge de desplaçaments realitzats en vehicle privat en comparació amb el nombre total de viatges d’un dia laborable.
1) Les dades es refereixen només als dies laborables. Els caps de setmana no s’inclouen a l’anàlisi. 2) Totes les dades reportades es van obtenir mitjançant enquestes. 3) Les dades que es presenten aquí són les més recents disponibles a nivell municipal. Per a Barcelona i AMB s’han publicat dades més actualitzades (2018). Tot i això, Re-City va decidir mostrar les seves dades del 2013 per motius de coherència i fer-les comparables amb altres municipis. 4) Algunes dades utilitzades per al càlcul d’aquest indicador només són orientatives, ja que la submostra de desplaçaments no supera el llindar de significació estadística.
Rellevancia
Durant els darrers 50 anys, el transport privat s’ha caracteritzat principalment per l’ús de vehicles de combustió. Tanmateix, el seu ús massiu a les ciutats ha provocat problemes de trànsit, ha afectat negativament el medi ambient (a través de la contaminació atmosfèrica i acústica), la salut humana, la seguretat personal i la reducció de la inclusió social i la habitabilitat (Vandecasteele et al., 2019 ).
Ara les ciutats comencen a promoure l’ús del transport públic i del transport no motoritzat, amb zones dedicades als vianants, carrils bici i amb la reducció dels límits de velocitat per als vehicles motoritzats dins d’algunes zones. Els modes de transport públic i transport no motoritzat fiables, assequibles i segurs són clau per a la mobilitat sostenible a les ciutats. Poden reduir el consum d’energia, les emissions contaminants i el trànsit (Vandecasteele et al., 2019).
A més, una transició cap a vehicles elèctrics, tant públics com privats, podria reduir la contaminació atmosfèrica i acústica local (Soret, 2014; Choma, 2020). Tot i que s’ha d’avaluar l’impacte ambiental del cicle de vida del vehicle elèctric.
Àmbit Temporal
2011 - 2013
Fonts
Elaboració pròpia a partir de dades de AMB i ATM
Càlcul de l'indicador
No aplicable
Accessibilitat a la xarxa de transport públic
Definició
Accessibilitat de la població al sistema de transport públic (tramvies, metro, trens i autobusos).
, basic_html
Notes
1) Per calcular l'accessibilitat de la població als transports públics disponibles (tramvies, metro, trens i autobusos) s'ha observat la proximitat de la població a les parades de transport públic. Per a cada tipus de transport públic s’ha establert un radi de distància de les seves parades. Es considera que la població que habita dins dels radis esmentats té accessibilitat al servei. A continuació s’enumeren els diferents radis adoptats per a cada tipologia de transport públic: a) Metro: 500 metres b) Tramvia: 400 metres c) Tren: 750 metres d) Autobusos: 300 metres
, basic_html
Accessibilitat de la població al sistema de transport públic (tramvies, metro, trens i autobusos).
, basic_html1) Per calcular l'accessibilitat de la població als transports públics disponibles (tramvies, metro, trens i autobusos) s'ha observat la proximitat de la població a les parades de transport públic. Per a cada tipus de transport públic s’ha establert un radi de distància de les seves parades. Es considera que la població que habita dins dels radis esmentats té accessibilitat al servei. A continuació s’enumeren els diferents radis adoptats per a cada tipologia de transport públic: a) Metro: 500 metres b) Tramvia: 400 metres c) Tren: 750 metres d) Autobusos: 300 metres
, basic_htmlRellevància
Durant els darrers 50 anys, el transport privat s’ha caracteritzat principalment per l’ús de vehicles de combustió. Tanmateix, el seu ús massiu a les ciutats ha provocat problemes de trànsit, ha afectat negativament el medi ambient (a través de la contaminació atmosfèrica i acústica), la salut humana, la seguretat personal i la reducció de la inclusió social i la habitabilitat (Vandecasteele et al., 2019 ).
Ara les ciutats comencen a promoure l’ús del transport públic i del transport no motoritzat, amb zones dedicades als vianants, carrils bici i amb la reducció dels límits de velocitat per als vehicles motoritzats dins d’algunes zones. Els modes de transport públic i transport no motoritzat fiables, assequibles i segurs són clau per a la mobilitat sostenible a les ciutats. Poden reduir el consum d’energia, les emissions contaminants i el trànsit (Vandecasteele et al., 2019).
A més, una transició cap a vehicles elèctrics, tant públics com privats, podria reduir la contaminació atmosfèrica i acústica local (Soret, 2014; Choma, 2020). Tot i que s’ha d’avaluar l’impacte ambiental del cicle de vida del vehicle elèctric.
Àmbit Temporal
2019
Fonts
AMB i Barcelona Regional
Càlcul de l'indicador
No aplicable
Percentatge d’autobusos de transport públic elèctrics o híbrids
Definició
Percentatge de vehicles elèctrics i híbrids que formen la flota d’autobusos de transport públic urbà.
Notes
1) Les dades de vehicles proporcionades per IERMB es divideixen en dues categories: "gestió directa" i "gestió indirecta". El primer identifica els vehicles gestionats per l’empresa TMB, el segon inclou tots els vehicles gestionats per altres empreses que operen a l’AMB. 2) Les dades proporcionades per aquest indicador s’agrupen per a tota l’àrea metropolitana, però cada empresa d’autobusos només opera en determinats municipis. A continuació, la relació d’empreses d’autobusos i els municipis on presten els seus serveis: a) Authosa: Barcelona. b) Bus Nou Barris, SLU: Barcelona. c) Mohn, SL: Castelldefels, Gavà, Viladecans. d) Oliveras, SL: Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí. e) Rosanbús, SL: L’Hospitalet de Llobregat, El Prat de Llobregat. f) SGMT, SL: Barcelona. g) TCC, SA: Barcelona. h) TMB: Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, L’Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, El Prat de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Gramenet. i) Tusgal: Badalona, Montgat, Santa Coloma de Gramenet, Tiana. j) UTE Hispano Igualadina, SL - Empresa Monforte, SA- Castromil, SA: Barcelona. k) UTE Julià-Trapsa-Marfina Bus: Barcelona. l) Soler i Sauret, SA: Cervelló, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei. 3) Aquest indicador només proporciona les dades agregades tenint en compte tots els autobusos urbans que operen a la zona AMB. Tanmateix, per completar-lo, les dades a nivell d’empresa s’informen a la llista següent: a) Authosa / 20% vehicles híbrids / 0% vehicles elèctrics / 15 vehicles totals b) Bus Nou Barris, SLU / 0% vehicles híbrids / 0% vehicles elèctrics / 8 vehicles totals c) Mohn, SL / 11% vehicles híbrids / 7% vehicles elèctrics / 187 vehicles totals d) Oliveras, SL / 12% vehicles híbrids / 0% vehicles elèctrics / 93 vehicles totals e) Rosanbús, SL / 0% vehicles híbrids / 23% vehicles elèctrics / 93 vehicles totals f) SGMT, SL / 0% vehicles híbrids / 0% vehicles elèctrics / 30 vehicles totals g) TCC, SA / 0% vehicles híbrids / 0% vehicles elèctrics / 3 vehicles totals h) TMB / 27% vehicles híbrids / 1% vehicles elèctrics / 309 vehicles totals i) Tusgal / 21% vehicles híbrids / 4% vehicles elèctrics / 329 vehicles totals j) UTE Hispano Igualadina, SL - Empresa Monforte, SA- Castromil, SA / 0% vehicles híbrids / 0% vehicles elèctrics / 9 vehicles totals k) Autobús UTE Julià-Trapsa-Marfina / 0% vehicles híbrids / 0% vehicles elèctrics / 39 vehicles totals l) Soler i Sauret, SA / 34% vehicles híbrids / 14% vehicles elèctrics / 29 vehicles totals 4) Hi ha dades disponibles per a 2018 per a totes les empreses d’autobusos públics urbans que operen a tota l’àrea metropolitana de Barcelona, però Autos Castellbisbal, Autocorb i Moventis Sarbus, de les quals no hi ha dades disponibles.
Percentatge de vehicles elèctrics i híbrids que formen la flota d’autobusos de transport públic urbà.
1) Les dades de vehicles proporcionades per IERMB es divideixen en dues categories: "gestió directa" i "gestió indirecta". El primer identifica els vehicles gestionats per l’empresa TMB, el segon inclou tots els vehicles gestionats per altres empreses que operen a l’AMB. 2) Les dades proporcionades per aquest indicador s’agrupen per a tota l’àrea metropolitana, però cada empresa d’autobusos només opera en determinats municipis. A continuació, la relació d’empreses d’autobusos i els municipis on presten els seus serveis: a) Authosa: Barcelona. b) Bus Nou Barris, SLU: Barcelona. c) Mohn, SL: Castelldefels, Gavà, Viladecans. d) Oliveras, SL: Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí. e) Rosanbús, SL: L’Hospitalet de Llobregat, El Prat de Llobregat. f) SGMT, SL: Barcelona. g) TCC, SA: Barcelona. h) TMB: Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, L’Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, El Prat de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Gramenet. i) Tusgal: Badalona, Montgat, Santa Coloma de Gramenet, Tiana. j) UTE Hispano Igualadina, SL - Empresa Monforte, SA- Castromil, SA: Barcelona. k) UTE Julià-Trapsa-Marfina Bus: Barcelona. l) Soler i Sauret, SA: Cervelló, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei. 3) Aquest indicador només proporciona les dades agregades tenint en compte tots els autobusos urbans que operen a la zona AMB. Tanmateix, per completar-lo, les dades a nivell d’empresa s’informen a la llista següent: a) Authosa / 20% vehicles híbrids / 0% vehicles elèctrics / 15 vehicles totals b) Bus Nou Barris, SLU / 0% vehicles híbrids / 0% vehicles elèctrics / 8 vehicles totals c) Mohn, SL / 11% vehicles híbrids / 7% vehicles elèctrics / 187 vehicles totals d) Oliveras, SL / 12% vehicles híbrids / 0% vehicles elèctrics / 93 vehicles totals e) Rosanbús, SL / 0% vehicles híbrids / 23% vehicles elèctrics / 93 vehicles totals f) SGMT, SL / 0% vehicles híbrids / 0% vehicles elèctrics / 30 vehicles totals g) TCC, SA / 0% vehicles híbrids / 0% vehicles elèctrics / 3 vehicles totals h) TMB / 27% vehicles híbrids / 1% vehicles elèctrics / 309 vehicles totals i) Tusgal / 21% vehicles híbrids / 4% vehicles elèctrics / 329 vehicles totals j) UTE Hispano Igualadina, SL - Empresa Monforte, SA- Castromil, SA / 0% vehicles híbrids / 0% vehicles elèctrics / 9 vehicles totals k) Autobús UTE Julià-Trapsa-Marfina / 0% vehicles híbrids / 0% vehicles elèctrics / 39 vehicles totals l) Soler i Sauret, SA / 34% vehicles híbrids / 14% vehicles elèctrics / 29 vehicles totals 4) Hi ha dades disponibles per a 2018 per a totes les empreses d’autobusos públics urbans que operen a tota l’àrea metropolitana de Barcelona, però Autos Castellbisbal, Autocorb i Moventis Sarbus, de les quals no hi ha dades disponibles.
Rellevancia
Durant els darrers 50 anys, el transport privat s’ha caracteritzat principalment per l’ús de vehicles de combustió. Tanmateix, el seu ús massiu a les ciutats ha provocat problemes de trànsit, ha afectat negativament el medi ambient (a través de la contaminació atmosfèrica i acústica), la salut humana, la seguretat personal i la reducció de la inclusió social i la habitabilitat (Vandecasteele et al., 2019 ).
Ara les ciutats comencen a promoure l’ús del transport públic i del transport no motoritzat, amb zones dedicades als vianants, carrils bici i amb la reducció dels límits de velocitat per als vehicles motoritzats dins d’algunes zones. Els modes de transport públic i transport no motoritzat fiables, assequibles i segurs són clau per a la mobilitat sostenible a les ciutats. Poden reduir el consum d’energia, les emissions contaminants i el trànsit (Vandecasteele et al., 2019).
A més, una transició cap a vehicles elèctrics, tant públics com privats, podria reduir la contaminació atmosfèrica i acústica local (Soret, 2014; Choma, 2020). Tot i que s’ha d’avaluar l’impacte ambiental del cicle de vida del vehicle elèctric.
Àmbit Temporal
2018
Fonts
IERMB - Dades de tota l’empresa d’autobusos, excepte TMB; TMB - Dades de l’empresa TMB.
Càlcul de l'indicador
No aplicable
Km de carrils bici
Definició
Quilòmetres de carrils bici separats del trànsit motoritzat o amb prioritat per a vianants i ciclistes.
Notes
1) IERMB proporciona les dades de carrils bici dividits en 4 categories diferents: “Carril bici”, “vorera bici”, “Camí verd”, “Altres vies pedalables”. Aquestes 4 categories han estat integrades en una sola per tenir una visió global dels km on els ciclistes tenen accés a un camí separat del trànsit motoritzat o amb prioritat sobre els vehicles de motor. 2) Definició proporcionada per IERMB per a les 4 categories: ● Carril bici: inclou els carrils bici situats a la carretera, tant unidireccionals com bidireccionals. ● Vorera bici: inclou carrils bici senyalitzats en zones no separades físicament de zones per a vianants. ● Camí verd: carrils per a vianants i bicicletes separats de la xarxa viària i situats en espais oberts, parcs, jardins i boscos. ● Altres vies pedalables: zones de trànsit dedicades principalment a vianants i ciclistes i on la velocitat màxima dels vehicles s'estableix en 10-20 km / h. Els vianants i els ciclistes tenen la prioritat sobre els vehicles motoritzats.
Quilòmetres de carrils bici separats del trànsit motoritzat o amb prioritat per a vianants i ciclistes.
1) IERMB proporciona les dades de carrils bici dividits en 4 categories diferents: “Carril bici”, “vorera bici”, “Camí verd”, “Altres vies pedalables”. Aquestes 4 categories han estat integrades en una sola per tenir una visió global dels km on els ciclistes tenen accés a un camí separat del trànsit motoritzat o amb prioritat sobre els vehicles de motor. 2) Definició proporcionada per IERMB per a les 4 categories: ● Carril bici: inclou els carrils bici situats a la carretera, tant unidireccionals com bidireccionals. ● Vorera bici: inclou carrils bici senyalitzats en zones no separades físicament de zones per a vianants. ● Camí verd: carrils per a vianants i bicicletes separats de la xarxa viària i situats en espais oberts, parcs, jardins i boscos. ● Altres vies pedalables: zones de trànsit dedicades principalment a vianants i ciclistes i on la velocitat màxima dels vehicles s'estableix en 10-20 km / h. Els vianants i els ciclistes tenen la prioritat sobre els vehicles motoritzats.
Rellevancia
Durant els darrers 50 anys, el transport privat s’ha caracteritzat principalment per l’ús de vehicles de combustió. Tanmateix, el seu ús massiu a les ciutats ha provocat problemes de trànsit, ha afectat negativament el medi ambient (a través de la contaminació atmosfèrica i acústica), la salut humana, la seguretat personal i la reducció de la inclusió social i la habitabilitat (Vandecasteele et al., 2019 ).
Ara les ciutats comencen a promoure l’ús del transport públic i del transport no motoritzat, amb zones dedicades als vianants, carrils bici i amb la reducció dels límits de velocitat per als vehicles motoritzats dins d’algunes zones. Els modes de transport públic i transport no motoritzat fiables, assequibles i segurs són clau per a la mobilitat sostenible a les ciutats. Poden reduir el consum d’energia, les emissions contaminants i el trànsit (Vandecasteele et al., 2019).
A més, una transició cap a vehicles elèctrics, tant públics com privats, podria reduir la contaminació atmosfèrica i acústica local (Soret, 2014; Choma, 2020). Tot i que s’ha d’avaluar l’impacte ambiental del cicle de vida del vehicle elèctric.
Àmbit Temporal
2018
Fonts
Elaboració pròpia a partir de dades de IERMB
Càlcul de l'indicador
El valor per l'AMB s'ha calculat sumant els valors de tots els municipis que la formen.
Km zona 30
Definició
Quilòmetres de carretera on la velocitat màxima dels vehicles es fixa en 30 km / h.
Quilòmetres de carretera on la velocitat màxima dels vehicles es fixa en 30 km / h.
Rellevancia
Durant els darrers 50 anys, el transport privat s’ha caracteritzat principalment per l’ús de vehicles de combustió. Tanmateix, el seu ús massiu a les ciutats ha provocat problemes de trànsit, ha afectat negativament el medi ambient (a través de la contaminació atmosfèrica i acústica), la salut humana, la seguretat personal i la reducció de la inclusió social i la habitabilitat (Vandecasteele et al., 2019 ).
Ara les ciutats comencen a promoure l’ús del transport públic i del transport no motoritzat, amb zones dedicades als vianants, carrils bici i amb la reducció dels límits de velocitat per als vehicles motoritzats dins d’algunes zones. Els modes de transport públic i transport no motoritzat fiables, assequibles i segurs són clau per a la mobilitat sostenible a les ciutats. Poden reduir el consum d’energia, les emissions contaminants i el trànsit (Vandecasteele et al., 2019).
A més, una transició cap a vehicles elèctrics, tant públics com privats, podria reduir la contaminació atmosfèrica i acústica local (Soret, 2014; Choma, 2020). Tot i que s’ha d’avaluar l’impacte ambiental del cicle de vida del vehicle elèctric.
Àmbit Temporal
2018
Fonts
Elaboració pròpia a partir de dades de IERMB
Càlcul de l'indicador
El valor per l'AMB s'ha calculat sumant els valors de tots els municipis que la formen.
Percentatge de vehicles elèctrics nous matriculats anualment
Definició
Nombre de vehicles elèctrics nous matriculats anualment.
Notes
1) Es proporcionen dades per Catalunya, AMB i de tots els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Nombre de vehicles elèctrics nous matriculats anualment.
1) Es proporcionen dades per Catalunya, AMB i de tots els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Rellevancia
Durant els darrers 50 anys, el transport privat s’ha caracteritzat principalment per l’ús de vehicles de combustió. Tanmateix, el seu ús massiu a les ciutats ha provocat problemes de trànsit, ha afectat negativament el medi ambient (a través de la contaminació atmosfèrica i acústica), la salut humana, la seguretat personal i la reducció de la inclusió social i la habitabilitat (Vandecasteele et al., 2019 ).
Ara les ciutats comencen a promoure l’ús del transport públic i del transport no motoritzat, amb zones dedicades als vianants, carrils bici i amb la reducció dels límits de velocitat per als vehicles motoritzats dins d’algunes zones. Els modes de transport públic i transport no motoritzat fiables, assequibles i segurs són clau per a la mobilitat sostenible a les ciutats. Poden reduir el consum d’energia, les emissions contaminants i el trànsit (Vandecasteele et al., 2019).
A més, una transició cap a vehicles elèctrics, tant públics com privats, podria reduir la contaminació atmosfèrica i acústica local (Soret, 2014; Choma, 2020). Tot i que s’ha d’avaluar l’impacte ambiental del cicle de vida del vehicle elèctric.
El seguiment del percentatge de vehicles elèctrics nous matriculats anualment és útil per entendre les tendències en els hàbits de compra.
Àmbit Temporal
2018
Fonts
Elaboració pròpia a partir de dades de IERMB
Càlcul de l'indicador
Les diferents categories de vehicles proporcionades per IERMB s’han agrupat en tres grups principals:
"Scooter i motos" inclou: Ciclomotors i motocicletes
"Cotxes i furgonetes" inclou: Furgonetes i turismes
"Altres categories" inclou: Autobusos, camions de 3.500 kg, camions de més de 3500 kg, remolcs, semi-remolcs, tractors industrials i altres vehicles.
Percentatge de vehicles elèctrics censats
Definició
Nombre de vehicles elèctrics censats.
Notes
1) Es proporcionen dades per Catalunya, AMB i de tots els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Nombre de vehicles elèctrics censats.
1) Es proporcionen dades per Catalunya, AMB i de tots els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Rellevancia
Durant els darrers 50 anys, el transport privat s’ha caracteritzat principalment per l’ús de vehicles de combustió. Tanmateix, el seu ús massiu a les ciutats ha provocat problemes de trànsit, ha afectat negativament el medi ambient (a través de la contaminació atmosfèrica i acústica), la salut humana, la seguretat personal i la reducció de la inclusió social i la habitabilitat (Vandecasteele et al., 2019 ).
Ara les ciutats comencen a promoure l’ús del transport públic i del transport no motoritzat, amb zones dedicades als vianants, carrils bici i amb la reducció dels límits de velocitat per als vehicles motoritzats dins d’algunes zones. Els modes de transport públic i transport no motoritzat fiables, assequibles i segurs són clau per a la mobilitat sostenible a les ciutats. Poden reduir el consum d’energia, les emissions contaminants i el trànsit (Vandecasteele et al., 2019).
A més, una transició cap a vehicles elèctrics, tant públics com privats, podria reduir la contaminació atmosfèrica i acústica local (Soret, 2014; Choma, 2020). Tot i que s’ha d’avaluar l’impacte ambiental del cicle de vida del vehicle elèctric.
El seguiment del percentatge de vehicles elèctrics censats és útil per entendre les tendències en els hàbits de compra.
Àmbit Temporal
2018
Fonts
Elaboració pròpia a partir de dades de IERMB
Càlcul de l'indicador
Les diferents categories de vehicles proporcionades per IERMB s’han agrupat en tres grups principals:
"Scooter i motos" inclou: Ciclomotors i motocicletes
"Cotxes i furgonetes" inclou: Furgonetes i turismes
"Altres categories" inclou: Autobusos, camions de 3.500 kg, camions de més de 3500 kg, remolcs, semi-remolcs, tractors industrials i altres vehicles.
Infraestructura verda
Percentatge de superfície verda respecte a la superfície total del municipi
Definició
Percentatge de superfície verda respecte a la superfície total del municipi
Notes
1) Les dades per al 2018 estan disponibles per a Catalunya, AMB i per a tots els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Percentatge de superfície verda respecte a la superfície total del municipi
1) Les dades per al 2018 estan disponibles per a Catalunya, AMB i per a tots els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Rellevancia
Pokorný et al. (2010) i Chun & Guldmann (2018) demostren el paper important que juga la vegetació en la regulació del clima local, el refredament durant l’estiu i la reducció de l’efecte illa de calor i onada de calor.
L’enverdiment de la ciutat també pot tenir un impacte en el segrest de carboni. Diferents estudis (Strohbach (2012), Maher, 2013; Wang, 2019; entre d’altres) han mesurat l’impacte dels espais verds i de plantes específiques per al segrest de carboni i de partícules contaminants. Els resultats mostren que el disseny i manteniment dels espais verds, així com el tipus de plantes, influeixen en la reducció de contaminants.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) afirma que els espais verds urbans també poden promoure la salut física i mental i reduir la morbiditat i la mortalitat dels residents urbans. L’OMS recomana que les ciutats tinguin almenys entre 10 i 15 metres quadrats de zona verda per càpita. No obstant això, es recomana que aquesta proporció assoleixi valors d'entre 15 i 20 metres quadrats de superfície verda útil.
Àmbit Temporal
2018
Fonts
Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
Càlcul de l'indicador
No aplicable
Km2 de superfície de verd urbà per habitant
Definició
L’indicador mesura l’extensió de les zones verdes i els espais lliures de les zones urbanes i la relació amb el nombre d’habitants.
Notes
1) Les dades del 2018 estan disponibles per a Catalunya, AMB i per a tots els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona.
L’indicador mesura l’extensió de les zones verdes i els espais lliures de les zones urbanes i la relació amb el nombre d’habitants.
1) Les dades del 2018 estan disponibles per a Catalunya, AMB i per a tots els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Rellevancia
Pokorný et al. (2010) i Chun & Guldmann (2018) demostren el paper important que juga la vegetació en la regulació del clima local, el refredament durant l’estiu i la reducció de l’efecte illa de calor i onada de calor.
L’enverdiment de la ciutat també pot tenir un impacte en el segrest de carboni. Diferents estudis (Strohbach (2012), Maher, 2013; Wang, 2019; entre d’altres) han mesurat l’impacte dels espais verds i de plantes específiques per al segrest de carboni i de partícules contaminants. Els resultats mostren que el disseny i manteniment dels espais verds, així com el tipus de plantes, influeixen en la reducció de contaminants.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) afirma que els espais verds urbans també poden promoure la salut física i mental i reduir la morbiditat i la mortalitat dels residents urbans. L’OMS recomana que les ciutats tinguin almenys entre 10 i 15 metres quadrats de zona verda per càpita. No obstant això, es recomana que aquesta proporció assoleixi valors d'entre 15 i 20 metres quadrats de superfície verda útil.
Àmbit Temporal
2018
Fonts
Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
Càlcul de l'indicador
No aplicable