Metodologia

Rellevància

Els efectes del salari mínim sobre la desigualtat són controvertits. D’una banda, s’afirma que un increment del salari mínim desincentiva la contractació, i podria fins i tot incrementar l’atur, reduint els ingressos d’una part de la població (sovint la més vulnerable econòmicament). D’altra banda, un increment del salari mínim podria suposar un increment dels ingressos de la cua de la distribució, i per tant una compressió de la banda salarial. Quin d’aquests efectes és prevalent tindrà a veure amb l’elasticitat-preu de la demanda de treball, relacionada també amb el cicle econòmic.

Els estudis sobre l’efecte de l’increment del salari mínim sobre el treball, la desigualtat i l’estructura econòmica ens ofereixen conclusions interessants. Segons Jaumotte i Osorio Buitron (2015) una reducció del salari mínim en relació al salari de la mediana s’associa amb una major desigualtat d’ingressos. Dickens, Machin i Manning (1999) mostren com pel cas del sector industrial britànic, un increment del salari mínim comprimiria la distribució dels ingressos (reduint la desigualtat) però no tindria un impacte significatiu sobre el treball.

Enflo i Rosés (2015) mostren el gran impacte de les polítiques salarials pel cas suec, on el 1951 es va implementar un model conegut com el Rehn—Meidner Model que suposava l’increment dels salaris d’aquells treballadors amb salaris més baixos, per tal de comprimir la distribució salarial. Una de les principals conseqüències d’aquest model va ser la transformació de l’estructura productiva sueca. Les empreses menys productives van desaparèixer progressivament, i van ser substituïdes per empreses més competitives. Per evitar un possible increment de l’atur (l’objectiu era mantenir-lo per sota del 3%), el pla va anar acompanyat de polítiques de formació dels treballadors.

Al cicle de conferències “Combatre les desigualtats – El Gran Repte Global”, la Kate Pickett va proposar un nou tipus de salari mínim, l’anomenat Living Wage, o Salari Vital. Aquest salari mínim està relacionat amb el preu d’una cistella de béns i serveis que garanteixin uns estàndards mínims de vida digna.

Àmbit Temporal

Any 2015.

Fonts

L’indicador es calcula d’acord amb el salari mínim del 2015 aprovat per les Corts Generals i publicat al BOE i segons el salari mitjà dels àmbits territorials seleccionats. Les dades s’extrauran en el cas del salari mínim del Servicio Publico de Empleo Estatal mentre que pel salari mitjà s’extreuen les dades de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, tot i que la font original és el Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona.

Càlcul de l’indicador

S’ha fet servir el salari mínim anual brut en euros a Espanya dividit entre el salari mitjà anual brut en euros de l’àmbit territorial seleccionat (ambdós calculats a partir de 14 pagues), multiplicant-se posteriorment per 100.

Rellevància

El canvi tecnològic i la globalització han contribuït a la disminució relativa del pes de la remuneració del treball dins de la remuneració dels factors productius, a causa que el capital s'ha vist més beneficiat que el treball del procés de globalització (deslocalització, outsourcing i financiarització de l'economia) i de canvi tecnològic, que beneficia als propietaris del capital que substitueix al treball (Dabla-Norris et al. 2015; Herrero, Soler, and Villar 2018). Tot i que el 93% dels ingressos de les llars prové del treball (OECD 2011), en termes relatius la desigualtat d'ingressos provinents del capital ha crescut més que la desigualtat d'ingressos provinents del treball.

Els ingressos procedents del treball són la principal font d’ingressos de les llars amb ingressos baixos o mitjans. Si disminueix el percentatge d’ingressos procedents del treball (labour share) sobre el total, tendirà a reduir-se la proporció d’ingressos rebuts per la classe mitjana i baixa, i per tant, si aquesta reducció d’ingressos de la classe mitjana va acompanyada d’un increment dels ingressos de la classe alta, la desigualtat s’incrementarà (Dabla-Norris et al. 2015). El decrement del labour share va acompanyat de l’increment del capital share. Els ingressos que formen part de les rendes del capital tenen un major pes sobre els ingressos de les famílies amb rendes altes.

Segons Bourguignon (2017), no es pot establir un canal de relació directa entre el declivi dels labour share i l’increment de la desigualtat en la distribució dels ingressos. Un dels motius de la necessària precaució a l’hora de relacionar la desigualtat i el descens del labour share és que no tots els ingressos provinents del capital share acaben formant part dels ingressos de les famílies (indicador a partir del qual es calcula la desigualtat en la distribució de la renda). Alguns d’aquests ingressos suposen l’increment del valor de certs actius, el que no es transforma en ingressos fins que el propietari no liquida l’actiu.

Àmbit Temporal

Any 2015.

Fonts

L’indicador es calcula a partir dels ingressos procedents del treball (remuneració assalariats) sobre la renda familiar disponible bruta per a un àmbit territorial, extraient-se les dades de l’IDESCAT , que al seu torn construeix els indicadors a partir de fonts tributàries, principalment.

Càlcul de l’indicador

Pel que fa al procediment per a calcular l’indicador s’ha realitzat fent ús dels recursos destinats a la remuneració d’assalariats dividits per la RFDB (calculat a partir de la suma de rendes de les famílies: remuneració dels assalariats, excedent brut d’explotació i impostos), ambdós en milions d’euros, multiplicant-se posteriorment per 100.

Rellevancia

El sector públic té una influència molt important sobre la distribució final dels ingressos de la població, a través de, per exemple, regulacions sobre el mercat de treball, els tipus impositius i la seva progressivitat, les contribucions a la seguretat social, les prestacions d’atur i malaltia, les pensions, les polítiques directament redistributives o béns i serveis en espècie, com la provisió d’habitatge públic, l’educació o la sanitat.

La intervenció del sector públic tendeix a reduir l’anomenada desigualtat de mercat, però la intensitat d’aquesta reducció pot canviar amb el temps, i també és diferent segons el país en el qual ens trobem. Entre 1990 i 2012, l'Índex de Gini de la desigualtat de mercat als països desenvolupats s'ha incrementat en 5 punts mentre que l'Índex de Gini de la desigualtat després de transferències s'ha incrementat en 3 punts (Dabla-Norris et al. 2015). Així doncs, malgrat que certs canvis polítics i institucionals han afavorit l'increment de la desigualtat, el paper redistributiu dels estats ha servit per esmorteir en part el creixement de la desigualtat de mercat.

Els sistemes impositius i la despesa en transferències i beneficis socials s'han tornat menys redistributius des de mitjans dels anys noranta. En canvi, els serveis en espècie (educació o sanitat) han tingut un impacte notable en la reducció de la desigualtat (OCDE, 2011).

L’Observatori Metropolità en Sostenibilitat Social ha proposat una sèrie d’indicadors que han de servir per ajudar a entendre la desigualtat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i posteriorment aquests indicadors s’aplicaran a una trentena de ciutats de la Xarxa Metròpolis. Aquest fet resulta d’especial importància per encarar els indicadors de despesa pública. No té gaire sentit analitzar les diferències en despesa pública estatal, autonòmica o provincial per a l’àmbit de l’AMB donat que tots els municipis que la conformen comparteixen estat, autonomia i província.

Àmbit Temporal

AMB: 2015 // Metropolis: 2014-2018

Fonts

AMB: Elaboració pròpia a partir de dades d'Idescat i Diputació de Barcelona (HERMES) // Metropolis: Recàlcul a partir de dades de la Xarxa metròpolis

Càlcul de l'indicador

L’indicador es calcula a partir de la despesa pública local i el Producte Interior Brut (PIB) de l’àmbit (generalment municipal). Concretament, l’indicador es calcula a través de dividir la despesa pública local en un àmbit territorial determinat entre el PIB del mateix àmbit, multiplicant-lo posteriorment per 100.

Rellevancia

S’ha calculat la Despesa Social Local (veure definició del concepte a l’indicador A1A3.) per habitant empadronat al Municipi.

Àmbit Temporal

2017

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades de la Fundació Pi Sunyer i Idescat.

Càlcul de l'indicador

L’indicador es calcula de forma similar a l’anterior (Despesa Social Local com a com a percentatge de la Despesa Pública Local), però en aquest cas tenint en compte la despesa social local en l’àmbit i temps seleccionat considerant-se a la vegada la població del mateix àmbit i temps.

Rellevancia

Veure explicació de l’indicador A1A3.

Àmbit Temporal

2017

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades de la Fundació Pi Sunyer i Diputació de Barcelona (HERMES)

Càlcul de l'indicador

L’indicador es calcula a partir de la Despesa Social Local i la Despesa Pública Local de l’àmbit (generalment municipal). Concretament, l’indicador es calcula a través de dividir la despesa social local en un àmbit territorial determinat entre la despesa pública local del mateix àmbit, multiplicant-lo posteriorment per 100.

Rellevancia

Veure explicació de l’indicador A1A3.

Àmbit Temporal

AMB: 2015 // Metropolis: 2014-2018

Fonts

AMB: Elaboració pròpia a partir de dades de la Diputació de Barcelona (HERMES)// Metropolis: Xarxa Metròpolis

Càlcul de l'indicador

L’indicador es calcula de forma similar a l’anterior (Despesa Pública Local com a percentatge del PIB), però en aquest tenint en compte la despesa publica en l’àmbit i temps seleccionat considerant-se a la vegada la població del mateix àmbit i temps.

En concret calculem l’indicador dividint la despesa pública local de l’àmbit (generalment municipal) en el moment seleccionat entre la població del mateix àmbit i període, i posteriorment multiplicant-ho per 100.

Rellevancia

El motiu d’incorporació del present indicador es deu al fet que el paper dels sindicats tradicionalment ha sigut fonamental per la consecució i manteniment de drets laborals i socials, si bé en l’actualitat s’enfronten a diverses crisis; essent especialment preocupants la individualització del mercat laboral i la crisi de confiança per part de la població.

Diversos autors han senyalat com un menor grau de sindicació dels treballadors (Union Rate) es troba relacionat amb l’increment de la desigualtat per l’acumulació d’ingressos del 10% més ric de la població (Top Incomes) (Dabla-Norris et al. 2015; Jaumotte and Osorio Buitron 2015; Dew-Becker and Gordon 2008).

Existeix però un matís important al fet d’utilitzar el grau de sindicació dels treballadors com a possible causa del nivell de desigualtat de renda d’un país. Aquest matís està relacionat amb el grau de cobertura dels convenis sectorials o d’empresa (vegeu indicador 1.1.6.). Hi ha països que tot i tenir un grau de sindicació baix, tenen un grau de cobertura elevat, amb el que les condicions laborals dels treballadors sindicats s’apliquen també als treballadors no sindicats (OECD 2011). Aquest fet pot suposar un biaix sobre l’indicador Grau de Sindicació. És per això que hi ha autors que utilitzen l’indicador de grau de cobertura sindical, com el document Divided We Stand de la OCDE (2011), que utilitza un indicador de cobertura sindical de la base de dades de Visser (2016). En aquest document, els autors troben que una menor cobertura sindical està relacionada amb un major grau d’ocupació. Això té un efecte ambigu sobre la desigualtat: D’una banda una menor cobertura sindical incrementa la desigualtat perquè incrementa la dispersió salarial, però d’altra banda, en tenir un impacte positiu sobre l’ocupació, redueix la desigualtat a través d’incrementar l’ocupació.

Una possible resposta és que el grau de sindicació és rellevant perquè no només té un impacte sobre les condicions laborals de la població, sinó que resulta una mesura de la capacitat de mobilització d’una societat per defensar o millorar les seves condicions de vida.
El motiu d’incorporació del present indicador es deu al fet que el paper dels sindicats tradicionalment ha sigut fonamental per la consecució i manteniment de drets laborals i socials, si bé en l’actualitat s’enfronten a diverses crisis; essent especialment preocupants la individualització del mercat laboral i la crisi de confiança per part de la població.

Diversos autors han senyalat com un menor grau de sindicació dels treballadors (Union Rate) es troba relacionat amb l’increment de la desigualtat per l’acumulació d’ingressos del 10% més ric de la població (Top Incomes) (Dabla-Norris et al. 2015; Jaumotte and Osorio Buitron 2015; Dew-Becker and Gordon 2008).

Existeix però un matís important al fet d’utilitzar el grau de sindicació dels treballadors com a possible causa del nivell de desigualtat de renda d’un país. Aquest matís està relacionat amb el grau de cobertura dels convenis sectorials o d’empresa (vegeu indicador 1.1.6.). Hi ha països que tot i tenir un grau de sindicació baix, tenen un grau de cobertura elevat, amb el que les condicions laborals dels treballadors sindicats s’apliquen també als treballadors no sindicats (OECD 2011). Aquest fet pot suposar un biaix sobre l’indicador Grau de Sindicació. És per això que hi ha autors que utilitzen l’indicador de grau de cobertura sindical, com el document Divided We Stand de la OCDE (2011), que utilitza un indicador de cobertura sindical de la base de dades de Visser (2016). En aquest document, els autors troben que una menor cobertura sindical està relacionada amb un major grau d’ocupació. Això té un efecte ambigu sobre la desigualtat: D’una banda una menor cobertura sindical incrementa la desigualtat perquè incrementa la dispersió salarial, però d’altra banda, en tenir un impacte positiu sobre l’ocupació, redueix la desigualtat a través d’incrementar l’ocupació.

Una possible resposta és que el grau de sindicació és rellevant perquè no només té un impacte sobre les condicions laborals de la població, sinó que resulta una mesura de la capacitat de mobilització d’una societat per defensar o millorar les seves condicions de vida.

Àmbit Temporal

2015

Càlcul de l'indicador

N/A

Rellevancia

Un major nivell de fragmentació municipal dins d’una àrea metropolitana està relacionat amb una major segregació residencial segons els ingressos (Brezzi et al. 2016). La manera en com les entitats locals proveeixen els serveis públics pot tenir un impacte en la distribució de les llars en l’espai metropolità, essent les llars amb menys recursos les que acaben residint a municipis amb menor accessibilitat als serveis públics.

Els autors mesuren la fragmentació municipal a través de les entitats locals per cada 100.000 habitants. Tot i la relació entre la fragmentació municipal i la segregació per ingressos, els autors no troben una relació entre la fragmentació municipal i una major desigualtat d’ingressos dins l’àrea metropolitana. En canvi, Reardon i Bischoff (2011) sí que varen trobar aquesta relació per al cas dels Estats Units.

Àmbit Temporal

2017

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades d'Idescat

Càlcul de l'indicador

L’indicador es calcula a partir de dividir el total de població d’un àmbit territorial determinat entre el nombre de municipis dins del mateix àmbit territorial determinat.

Rellevancia

La progressivitat del sistema impositiu té un impacte directe sobre la desigualtat en la distribució dels ingressos. Dabla Norris et al. (2015) i Hungerford (2013) han analitzat l'impacte dels canvis en els tipus impositius màxims entre 1960 i 2009.

D’altra banda, l’OCDE (2011) també utilitza un indicador per mesurar la pressió fiscal i el seu impacte sobre la desigualtat. Aquest indicador mesura la pressió fiscal sobre una renda mitjana (bruta) en un determinat indret, incloent-hi l’impost sobre el rendiment de les persones físiques (Personal Income Tax), les contribucions a la seguretat social i altres impostos. Aquest és l'indicador utilitzat en el conjunt d'indicadors de desigualtat metropolitana de l'Observatori Metropolità en Sostenibilitat Social, restringint només el càlcul a l’Impost sobre el Rendiment de les Persones Físiques.

Durant els últims quaranta anys s'ha produït una disminució de la pressió fiscal sobre les rendes més altes i sobre les empreses (Dabla-Norris et al., 2015). Aquesta disminució de la pressió fiscal s'ha estès per gran part dels països del món, situació coneguda com “race to the bottom”. Piketty i Saez (2001) destaquen la importància del paper dels impostos sobre el capital, com l'impost de patrimoni o l'impost de successions, ja que incideixen en el procés de concentració del capital, i per tant la seva reducció influeix en la futura concentració de l'ingrés i del capital.

Àmbit Temporal

2017

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades de l'Agència Tributària de Catalunya (tipus del tram autonòmic) i Agència Estatal d’Administració Tributària (tipus del tram estatal).

Càlcul de l'indicador

S’ha calculat la pressió impositiva de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques per a persones que declaren rendes superiors a 100.000 euros a partir dels tipus impositius dels trams autonòmics i estatals d’aquest impost.

Rellevancia

Els salaris dels treballadors dels sectors amb alt contingut tecnològic i en posicions d'alt requisit formatiu per dur a terme tasques no rutinàries es podran veure incrementats per l'augment de la productivitat d'aquests treballadors, gràcies a les seves habilitats per utilitzar noves eines tecnològiques (Acemoglu 2003a). L'increment dels salaris dels treballadors amb aquests perfils (que ja per si mateixos són els que majors salaris tenen) incrementarà la desigualtat a les àrees metropolitanes.

La destrucció d'ocupacions de la població amb una qualificació mitjana (Bourguignon, 2017; Consejo Ecónomico i Social de España, 2018) i aquells treballadors poc qualificats (Acemoglu, 1998; Acemoglu i Restrepo, 2017a) relacionats amb tasques rutinàries incrementarà la desigualtat salarial de forma directa en aquelles àrees metropolitanes amb major presència dels sectors que empren aquest tipus de treballadors, però també tindrà un impacte indirecte sobre la desigualtat en aquelles regions amb una important presència del sector de serveis de baix valor afegit, ja que l'increment del nombre de persones que perdin la seva ocupació per la introducció d'aquestes innovacions tecnològiques pressionarà l'evolució relativa dels salaris de la població que ocupi llocs de treball de qualificació mitjana o baixa en sectors de serveis de baix valor afegit.

L'impacte de la globalització sobre la desigualtat a les regions dependrà de la competitivitat en el context internacional dels diferents sectors en els quals s'especialitzin les àrees metropolitanes. La globalització té un impacte sobre la capacitat de negociació col·lectiva dels sindicats dels sectors de baix-mig contingut tecnològic en competència internacional i sobre la concentració d’ingressos al Top 10% fruit de l’increment de la remuneració dels alts directius de les empreses de serveis financers i legals.

Àmbit Temporal

2017

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades de l'IERMB i l’Observatori del Departament del Treball.

Càlcul de l'indicador

L’indicador es calcula a partir de les dades de treballadors afiliats a la seguretat social per al sector agrícola i ramader seleccionats en l’àmbit i temps seleccionat, dividit entre el total de treballadors del mateix àmbit i temps seleccionat, i posteriorment dividit entre 100.

Rellevancia

Aquest indicador mesura la ràtio de dones ocupades al mercat laboral respecte dels homes. La seva rellevància pel que fa a les desigualtats ve determinada per diferents motius. El primer, perquè tradicionalment moltes dones han hagut d’adoptar un paper de responsables de les tasques de cura de familiars i de la llar, treballant sense ser assalariades i resultant això en una gran dependència econòmica de la parella. Hi ha hagut una desigualtat d’ingressos molt evident, per raons de gènere, que progressivament s’ha anat reduint perquè més dones s’han incorporat al mercat laboral. En segon lloc, perquè tot i produir-se aquesta incorporació massiva de la dona al mercat de treball, les desigualtats de gènere persisteixen en tant que els llocs de treball també es feminitzen. I, en tercer lloc, segons la teoria marxista per l’exèrcit de reserva i de com la incorporació de les dones al món laboral pot influir en l’estructura del mercat de treball i la distribució dels salaris, factors claus per a l’increment o el decreixement de la desigualtat.

Àmbit Temporal

2010-2017

Fonts

Xarxa Metròpolis

Rellevancia

Els salaris dels treballadors dels sectors amb alt contingut tecnològic i en posicions d'alt requisit formatiu per dur a terme tasques no rutinàries es podran veure incrementats per l'augment de la productivitat d'aquests treballadors, gràcies a les seves habilitats per utilitzar noves eines tecnològiques (Acemoglu 2003a). L'increment dels salaris dels treballadors amb aquests perfils (que ja per si mateixos són els que majors salaris tenen) incrementarà la desigualtat a les àrees metropolitanes.

La destrucció d'ocupacions de la població amb una qualificació mitjana (Bourguignon, 2017; Consejo Ecónomico i Social de España, 2018) i aquells treballadors poc qualificats (Acemoglu, 1998; Acemoglu i Restrepo, 2017a) relacionats amb tasques rutinàries incrementarà la desigualtat salarial de forma directa en aquelles àrees metropolitanes amb major presència dels sectors que empren aquest tipus de treballadors, però també tindrà un impacte indirecte sobre la desigualtat en aquelles regions amb una important presència del sector de serveis de baix valor afegit, ja que l'increment del nombre de persones que perdin la seva ocupació per la introducció d'aquestes innovacions tecnològiques pressionarà l'evolució relativa dels salaris de la població que ocupi llocs de treball de qualificació mitjana o baixa en sectors de serveis de baix valor afegit.

L'impacte de la globalització sobre la desigualtat a les regions dependrà de la competitivitat en el context internacional dels diferents sectors en els quals s'especialitzin les àrees metropolitanes. La globalització té un impacte sobre la capacitat de negociació col·lectiva dels sindicats dels sectors de baix-mig contingut tecnològic en competència internacional i sobre la concentració d’ingressos al Top 10% fruit de l’increment de la remuneració dels alts directius de les empreses de serveis financers i legals.

Àmbit Temporal

2017

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades de l'IERMB i l’Observatori del Departament del Treball.

Càlcul de l'indicador

L’indicador es calcula a partir de les dades de treballadors afiliats a la seguretat social per al sector industrial seleccionats en l’àmbit i temps seleccionat, dividit entre el total de treballadors del mateix àmbit i temps seleccionat, i posteriorment dividit entre 100.

Rellevancia

Els salaris dels treballadors dels sectors amb alt contingut tecnològic i en posicions d'alt requisit formatiu per dur a terme tasques no rutinàries es podran veure incrementats per l'augment de la productivitat d'aquests treballadors, gràcies a les seves habilitats per utilitzar noves eines tecnològiques (Acemoglu 2003a). L'increment dels salaris dels treballadors amb aquests perfils (que ja per si mateixos són els que majors salaris tenen) incrementarà la desigualtat a les àrees metropolitanes.

La destrucció d'ocupacions de la població amb una qualificació mitjana (Bourguignon, 2017; Consejo Ecónomico i Social de España, 2018) i aquells treballadors poc qualificats (Acemoglu, 1998; Acemoglu i Restrepo, 2017a) relacionats amb tasques rutinàries incrementarà la desigualtat salarial de forma directa en aquelles àrees metropolitanes amb major presència dels sectors que empren aquest tipus de treballadors, però també tindrà un impacte indirecte sobre la desigualtat en aquelles regions amb una important presència del sector de serveis de baix valor afegit, ja que l'increment del nombre de persones que perdin la seva ocupació per la introducció d'aquestes innovacions tecnològiques pressionarà l'evolució relativa dels salaris de la població que ocupi llocs de treball de qualificació mitjana o baixa en sectors de serveis de baix valor afegit.

L'impacte de la globalització sobre la desigualtat a les regions dependrà de la competitivitat en el context internacional dels diferents sectors en els quals s'especialitzin les àrees metropolitanes. La globalització té un impacte sobre la capacitat de negociació col·lectiva dels sindicats dels sectors de baix-mig contingut tecnològic en competència internacional i sobre la concentració d’ingressos al Top 10% fruit de l’increment de la remuneració dels alts directius de les empreses de serveis financers i legals.

Àmbit Temporal

2017

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades de l'IERMB i l’Observatori del Departament del Treball.

Càlcul de l'indicador

L’indicador es calcula a partir de les dades de treballadors afiliats a la seguretat social per al sector serveis en l’àmbit i temps seleccionat, dividit entre el total de treballadors del mateix àmbit i temps seleccionat, i posteriorment dividit entre 100.

Rellevancia

Els salaris dels treballadors dels sectors amb alt contingut tecnològic i en posicions d'alt requisit formatiu per dur a terme tasques no rutinàries es podran veure incrementats per l'augment de la productivitat d'aquests treballadors, gràcies a les seves habilitats per utilitzar noves eines tecnològiques (Acemoglu 2003a). L'increment dels salaris dels treballadors amb aquests perfils (que ja per si mateixos són els que majors salaris tenen) incrementarà la desigualtat a les àrees metropolitanes.

La destrucció d'ocupacions de la població amb una qualificació mitjana (Bourguignon, 2017; Consejo Ecónomico i Social de España, 2018) i aquells treballadors poc qualificats (Acemoglu, 1998; Acemoglu i Restrepo, 2017a) relacionats amb tasques rutinàries incrementarà la desigualtat salarial de forma directa en aquelles àrees metropolitanes amb major presència dels sectors que empren aquest tipus de treballadors, però també tindrà un impacte indirecte sobre la desigualtat en aquelles regions amb una important presència del sector de serveis de baix valor afegit, ja que l'increment del nombre de persones que perdin la seva ocupació per la introducció d'aquestes innovacions tecnològiques pressionarà l'evolució relativa dels salaris de la població que ocupi llocs de treball de qualificació mitjana o baixa en sectors de serveis de baix valor afegit.

L'impacte de la globalització sobre la desigualtat a les regions dependrà de la competitivitat en el context internacional dels diferents sectors en els quals s'especialitzin les àrees metropolitanes. La globalització té un impacte sobre la capacitat de negociació col·lectiva dels sindicats dels sectors de baix-mig contingut tecnològic en competència internacional i sobre la concentració d’ingressos al Top 10% fruit de l’increment de la remuneració dels alts directius de les empreses de serveis financers i legals.

Àmbit Temporal

2017

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades de l'IERMB i l’Observatori del Departament del Treball.

Càlcul de l'indicador

L’indicador es calcula a partir de les dades de treballadors afiliats a la seguretat social per al sector de la construcció en l’àmbit i temps seleccionat, dividit entre el total de treballadors del mateix àmbit i temps seleccionat, i posteriorment dividit entre 100.

Rellevancia

Els salaris dels treballadors dels sectors amb alt contingut tecnològic i en posicions d'alt requisit formatiu per dur a terme tasques no rutinàries es podran veure incrementats per l'augment de la productivitat d'aquests treballadors, gràcies a les seves habilitats per utilitzar noves eines tecnològiques (Acemoglu 2003a). L'increment dels salaris dels treballadors amb aquests perfils (que ja per si mateixos són els que majors salaris tenen) incrementarà la desigualtat a les àrees metropolitanes.

La destrucció d'ocupacions de la població amb una qualificació mitjana (Bourguignon, 2017; Consejo Ecónomico i Social de España, 2018) i aquells treballadors poc qualificats (Acemoglu, 1998; Acemoglu i Restrepo, 2017a) relacionats amb tasques rutinàries incrementarà la desigualtat salarial de forma directa en aquelles àrees metropolitanes amb major presència dels sectors que empren aquest tipus de treballadors, però també tindrà un impacte indirecte sobre la desigualtat en aquelles regions amb una important presència del sector de serveis de baix valor afegit, ja que l'increment del nombre de persones que perdin la seva ocupació per la introducció d'aquestes innovacions tecnològiques pressionarà l'evolució relativa dels salaris de la població que ocupi llocs de treball de qualificació mitjana o baixa en sectors de serveis de baix valor afegit.

L'impacte de la globalització sobre la desigualtat a les regions dependrà de la competitivitat en el context internacional dels diferents sectors en els quals s'especialitzin les àrees metropolitanes. La globalització té un impacte sobre la capacitat de negociació col·lectiva dels sindicats dels sectors de baix-mig contingut tecnològic en competència internacional i sobre la concentració d’ingressos al Top 10% fruit de l’increment de la remuneració dels alts directius de les empreses de serveis financers i legals.

Àmbit Temporal

2017

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades de l'IERMB i l’Observatori del Departament del Treball.

Càlcul de l'indicador

L’indicador es calcula a partir de les dades de treballadors afiliats a la seguretat social per a l'hosteleria i turisme seleccionats en l’àmbit i temps seleccionat, dividit entre el total de treballadors del mateix àmbit i temps seleccionat, i posteriorment dividit entre 100.

Rellevancia

Vegeu l’explicació de l’indicador A1B10

Àmbit Temporal

2017

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades d'Idescat i IERMB (VAB per sector) i IERMB i l’Observatori del Departament del Treball (Treballadors per sectors).

Càlcul de l'indicador

Les dades de l’indicador són calculades a partir del Valor Afegit Brut del sector en l’àmbit i temps seleccionat dividit entre els treballadors afiliats a la S.S. segons centre de cotització (sector) en l’àmbit i temps seleccionats, i posteriorment multiplicat per 100.

Rellevancia

Vegeu l’explicació de l’indicador A1B10

Àmbit Temporal

2017

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades d'Idescat i IERMB (VAB per sector) i IERMB i l’Observatori del Departament del Treball (Treballadors per sectors).

Càlcul de l'indicador

Les dades de l’indicador són calculades a partir del Valor Afegit Brut del sector en l’àmbit i temps seleccionat dividit entre els treballadors afiliats a la S.S. segons centre de cotització (sector) en l’àmbit i temps seleccionats, i posteriorment multiplicat per 100.

Rellevancia

Vegeu l’explicació de l’indicador A1B10

Àmbit Temporal

2017

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades d'Idescat i IERMB (VAB per sector) i IERMB i l’Observatori del Departament del Treball (Treballadors per sectors).

Càlcul de l'indicador

Les dades de l’indicador són calculades a partir del Valor Afegit Brut del sector en l’àmbit i temps seleccionat dividit entre els treballadors afiliats a la S.S. segons centre de cotització (sector) en l’àmbit i temps seleccionats, i posteriorment multiplicat per 100.

Rellevancia

Vegeu l’explicació de l’indicador A1B10

Àmbit Temporal

2017

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades d'Idescat i IERMB (VAB per sector) i IERMB i l’Observatori del Departament del Treball (Treballadors per sectors).

Càlcul de l'indicador

Les dades de l’indicador són calculades a partir del Valor Afegit Brut del sector en l’àmbit i temps seleccionat dividit entre els treballadors afiliats a la S.S. segons centre de cotització (sector) en l’àmbit i temps seleccionats, i posteriorment multiplicat per 100.

Rellevancia

Vegeu l’explicació de l’indicador A1B10

Àmbit Temporal

2017

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades d'Idescat i IERMB (VAB per sector) i IERMB i l’Observatori del Departament del Treball (Treballadors per sectors).

Càlcul de l'indicador

Les dades de l’indicador són calculades a partir del Valor Afegit Brut del sector en l’àmbit i temps seleccionat dividit entre els treballadors afiliats a la S.S. segons centre de cotització (sector) en l’àmbit i temps seleccionats, i posteriorment multiplicat per 100.

Rellevancia

Vegeu l’explicació de l’indicador A1B10

Àmbit Temporal

2017

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades d'Idescat i IERMB (VAB per sector) i IERMB i l’Observatori del Departament del Treball (Treballadors per sectors).

Càlcul de l'indicador

Les dades de l’indicador són calculades a partir del Valor Afegit Brut del sector en l’àmbit i temps seleccionat dividit entre els treballadors afiliats a la S.S. segons centre de cotització (sector) en l’àmbit i temps seleccionats, i posteriorment multiplicat per 100.

Rellevancia

Vegeu l’explicació de l’indicador A1B10

Àmbit Temporal

2015

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat i IERMB.

Càlcul de l'indicador

L’indicador es calcula a partir de les dades de valor afegit brut del sector seleccionat en l’àmbit i temps determinats, dividit entre el total del valor afegit brut, i posteriorment multiplicat per 100.

Rellevancia

Vegeu l’explicació de l’indicador A1B10

Àmbit Temporal

2015

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat i IERMB.

Càlcul de l'indicador

L’indicador es calcula a partir de les dades de valor afegit brut del sector seleccionat en l’àmbit i temps determinats, dividit entre el total del valor afegit brut, i posteriorment multiplicat per 100.

Rellevancia

Vegeu l’explicació de l’indicador A1B10

Àmbit Temporal

2015

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat i IERMB.

Càlcul de l'indicador

L’indicador es calcula a partir de les dades de valor afegit brut del sector seleccionat en l’àmbit i temps determinats, dividit entre el total del valor afegit brut, i posteriorment multiplicat per 100.

Rellevancia

Vegeu l’explicació de l’indicador A1B10

Àmbit Temporal

2015

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat i IERMB.

Càlcul de l'indicador

L’indicador es calcula a partir de les dades de valor afegit brut del sector seleccionat en l’àmbit i temps determinats, dividit entre el total del valor afegit brut, i posteriorment multiplicat per 100.

Rellevancia

Vegeu l’explicació de l’indicador A1B10

Àmbit Temporal

2015

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat i IERMB.

Càlcul de l'indicador

L’indicador es calcula a partir de les dades de valor afegit brut del sector seleccionat en l’àmbit i temps determinats, dividit entre el total del valor afegit brut, i posteriorment multiplicat per 100.

Rellevancia

La incorporació de la dona al mercat de treball ha pogut influenciar el creixement de la desigualtat salarial, a causa que les dones tenen una major participació relativa en treballs a temps parcial, vinculats a ocupacions amb menors salaris, i per la bretxa salarial preexistent entre homes i dones (OCDE, 2011). D'altra banda, l'increment de la taxa d'ocupació femenina ha contribuït a la disminució de la desigualtat en les llars.

Àmbit Temporal

2012-2017

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat, IEMRB i Observatori del Treball i de Model Productiu, segons les següents fonts primàries: l’Enquesta de Població Activa i el Registre de la Seguretat Social.

Càlcul de l'indicador

S’ha recalculat la taxa d’activitat femenina a partir de la població afiliada per residència padronal (S.S.) i la població registrada a l'atur (Idescat) dividit entre la població major de 16 anys, totes per l’àmbit i temps determinats, i posteriorment multiplicat per 100.

Rellevancia

La desigualtat d'ingressos disponibles es troba directament influïda pel percentatge de persones que percep ingressos, d'una banda, i pel percentatge de persones que perceben una prestació de desocupació i aquelles que no la perceben, per una altra. Per tant, una anàlisi de la distribució dels ingressos salarials que inclogui a la població aturada tendirà a incrementar els nivells de desigualtat gairebé per definició (OCDE, 2011). L'increment de la taxa d'ocupació pot tenir un paper molt important en la reducció de tota desigualtat que no sigui la desigualtat salarial entre la població ocupada, i segons l'OCDE, a certs països (com és el cas d'Espanya) el paper de l'increment de l'ocupació anterior a 2011 havia estat més intens que el creixement de la desigualtat salarial lligada al canvi tecnològic i la globalització.

Aquelles àrees metropolitanes que comptin amb un major pes sobre la seva economia de sectors amb important variació de la contractació i de la producció en funció del cicle econòmic (és a dir, aquells sectors menys resilients) veuran grans increments de la desigualtat en moments de contracció econòmica, amb el que la trajectòria de la desigualtat d'ingressos en aquestes metròpolis serà més sensible al cicle econòmic.

Àmbit Temporal

AMB: 2015 // Metropolis: 2010-2016

Fonts

AMB: Elaboració pròpia a partir de dades de l'IERMB i Idescat, (Tresoreria de la Seguretat Social i SEPE) // Metropolis: Xarxa Metròpolis

Càlcul de l'indicador

L’indicador es calcula a partir de les dades d’afiliació a la S.S. i dels demandants de feina al S.E.P.E. per l’àmbit i temps seleccionat. Es calcula l’indicador a partir de dividir la població demandant de feina en l’àmbit i temps seleccionats dividit entre la població activa, i posteriorment dividit entre 100.

Rellevancia

La desregulació del mercat de treball i el debilitament de les seves institucions poden estar relacionats amb una major desigualtat en la distribució dels ingressos. Els canvis en la legislació laboral i en les institucions laborals poden incrementar la desigualtat salarial, alhora que poden disminuir la desigualtat d'ingressos de les llars després de transferències a través d'un increment de la taxa d'ocupació (OCDE, 2011). Resulta important doncs comprendre el resultat de la combinació d'aquests efectes sobre l'ocupació i la dispersió salarial sobre la desigualtat final. El resultat de la recerca de l'OCDE afirma que aquests dos efectes tendeixen a suprimir-se entre si. Així doncs, conclouen que l'única mesura que clarament afavoreix la desigualtat és la perduda de protecció laboral dels treballadors.

Aquests canvis s'han donat a través d'una major laxitud en la legislació sobre contractació i acomiadament, l'augment de la temporalitat i de treballs a jornada parcial, un estancament dels salaris mínims en relació amb el salari mitjà i el debilitament dels sindicats en totes les regions del món i per tant la pèrdua del seu poder de negociació (Dabla-Norris et al. 2015; Zufiaur 2009).

Un major percentatge de temporalitat del treball i de treball a temps parcial està associat a una major desigualtat de la distribució dels ingressos provinents del treball (labour income) (OECD 2012), donat que aquest tipus de relacions laborals estan associades a uns menors ingressos i a una menor estabilitat del treball, pel que resulta clau la protecció laboral dels treballadors.

Àmbit Temporal

Abril 2015

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades de la Diputació de Barcelona a partir de dades del Departament d'Empresa i Ocupació.

Càlcul de l'indicador

L’indicador es calcula a partir del nombre de contractes a temps parcial en l’àmbit i temps seleccionats dividit entre el total de contractes en el mateix àmbits i punt temporal, i posteriorment multiplicat per 100.

Rellevancia

Vegeu l’explicació de l’indicador A1B28

Àmbit Temporal

2015

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades de l'IERMB a partir de dades del SEPE

Càlcul de l'indicador

L’indicador es calcula a partir del nombre de contractes temporals en un punt temporal i àmbits concrets dividit entre el total de contracte del mateix punt temporal i àmbit, i posteriorment dividit entre 100.

Rellevancia

El fenomen migratori troba la seva relació amb la desigualtat pel fet que les persones es desplacen dels seus llocs d’origen perquè en aquests no poden desenvolupar-se d’acord amb els seus projectes de vida. Paral·lelament, quan aquests marxen dels seus països i arriben als països de recepció, en ambdós casos es produeix un impacte important sobre els salaris de la població. En els països d’origen disminueix la mà d’obra disponible, el que pressiona els salaris a l’alça, y s’incrementa la recepció de remeses, una d’ingressos vitals per a moltes famílies. En canvi, als països de recepció s’incrementa la mà d’obra disponible, el que pressiona els salaris a la baixa, però a l’hora s’incrementa el consum i el creixement del PIB (Foresti, 2020). Per a la fase recent de migracions, hi ha autors que assenyalen que l'impacte salarial de la immigració es concentra sobre la generació anterior d'immigrants que varen arribar al país amb anterioritat (Ottaviano et al., 2006).

Àmbit Temporal

2006-2017

Fonts

Xarxa Metròpolis

Càlcul de l'indicador

El càlcul d’aquest indicador s’obté a partir de dividir el nombre de població estrangera entre el nombre de població total, i multiplicat per cent.

Rellevància

Un dels indicadors utilitzats pel document Divided We Stand de l’OCDE i per Dabla Norris et al. (2015) per a mesurar el possible impacte de la globalització sobre l’increment de la desigualtat és el pes de les importacions i les exportacions sobre el PIB (X+M/Y), indicador que també és conegut com a Apertura Comercial. Més concretament, donat que l’estudi de l’OCDE (2011) afirma que les importacions procedents de països de baixos ingressos tendeixen a incrementar la dispersió salarial als països receptors que tenen una protecció laboral dèbil, un possible indicador per a mesurar els desencadenants de la desigualtat podria ser el pes de les importacions de països de baixos ingressos sobre el PIB.

Àmbit Temporal

2015

Fonts

IERMB i Idescat, que extreuen les dades de l’Agència Tributària (en el cas del primer) i el Departament de Duanes i Impostos Especials de l'Agència Estatal d'Administració Tributària (en el cas del segon).

Càlcul de l’indicador

L’indicador es calcula a partir de les dades d’importació i exportació de l’àmbit i moment temporal seleccionats, concretament és el resultat de la suma d’ambdós, fent-se servir també el Producte Interior Brut (PIB). L’indicador és calculat a través del resultat de sumar les exportacions a les importacions de l’àmbit i temps seleccionat, dividint-lo posteriorment pel PIB, multiplicant el valor obtingut per 100.

Rellevancia

N/A

Àmbit Temporal

2000-2017

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades de l'IERMB i Idescat

Càlcul de l'indicador

L’indicador es calcula a partir de la comptabilització de la població total al final de la sèrie menys la població total a l’inici de la sèrie, dividint el resultat entre la població total de l’àmbit al final de la sèrie temporal, i posteriorment multiplicant-t’ho per 100.

Rellevancia

La globalització ha comportat un increment del moviment de persones entre països. Aquest fet ha pogut tenir un impacte sobre els salaris dels treballadors als països de recepció (també als de sortida). Per a la fase actual de migracions, hi ha autors que assenyalen que l'impacte de la immigració es concentra sobre la generació anterior d'immigrants (Ottaviano et al. 2006)

Àmbit Temporal

2005-2016

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades de l'IERMB i Idescat

Càlcul de l'indicador

 L’indicador es calcula a partir de comptabilitzar el sumatori de la població immigrant menys el sumatori de la població emigrant en el període i àmbit seleccionats, dividint-lo per a la població total en l’àmbit seleccionat al final del període escollit, i posteriorment multiplicant-ho per 100.

Rellevancia

L’informe de l’OCDE Divided We Stand (2011) utilitza la taxa de patents per càpita per cada milió de persones per analitzar el possible impacte del canvi tecnològic sobre la desigualtat.

Àmbit Temporal

AMB: 2008-2014 // Metropolis: 2008-2013

Fonts

AMB: Elaboració pròpia a partir de l'IERMB // Elaboració pròpia a partir de dades de WIPO i OCDE

Càlcul de l'indicador

L’indicador es calcula tenint en compte les patents registrades a l’àmbit territorial en el període seleccionat, dividint-t’ho per la població mitjana a l’àmbit territorial durant el període seleccionat.

Rellevancia

Per Dabla-Norris et al. (2015) el creixement del skill premium és el principal factor explicatiu de l'increment de la desigualtat als països desenvolupats. A nivell distributiu, el creixement del skill premium en els últims anys ha produït un increment els ingressos del Top 10 %, mentre que ha pressionat a la baixa (relativament) els ingressos de la classe mitjana i baixa.

L'increment de la demanda relativa de treballadors qualificats ha impulsat el skill premium i per tant s'ha acrescut la dispersió salarial. També resulta necessari tenir en compte l'oferta relativa de població qualificada i no qualificada. En aquells països en els quals la demanda de treballadors qualificats hagi estat major a l'oferta de treballadors qualificats, el skill premium serà major que en aquells en els quals l'oferta s'hagi ajustat millor a la demanda (i viceversa).

Com s'ha assenyalat, Acemoglu (1998) presenta el canvi tecnològic a Estats Units com un fenomen endogen induït per l'increment de l'abundància relativa de treballadors qualificats, que va modificar en els anys setanta el sentit del canvi tecnològic, fent que aquest anés cap a tecnologies complementàries a les habilitats dels treballadors qualificats per aprofitar la seva abundància relativa. Aquest canvi tecnològic induït va fer que l'increment relatiu dels treballadors formats que durant uns anys va fer disminuir la skill premium es veiés seguit per un increment superior de la demanda de treballadors qualificats quan les tecnologies skill-biased van arribar al mercat i les millores de productivitat que van portar amb si van canviar la tendència del skill premium i ho van incrementar per sobre d'on es trobava abans de la seva caiguda d'anterior.

Acemoglu (2003a) troba tres possibles explicacions al fet que existeixi una menor skill premium a Europa que als Estats Units: una major oferta relativa de treballadors qualificats a Europa que a EUA, unes institucions de treball forts que comprimeixen els salaris i l'adopció de certes tecnologies per incrementar la productivitat dels treballadors menys qualificats fruit de la compressió salarial, reduint el skill premium.

L'impacte de l'automatització i de la robotització en l'economia ha estat posterior a l'impacte de les tecnologies de la informació i de la comunicació. A diferència dels canvis tecnològics exposats anteriorment, que es basaven en innovacions complementàries del treball qualificat (ex. ordinador), aquestes innovacions recents es troben relacionades amb la substitució de treballadors que realitzen tasques rutinàries per robots (ex: vehicle autònom).

Tant l’OCDE (2011) com Dabla Norris et al. (2015) utilitzen indicadors del valor de la Skill Premium i la seva evolució recent per a mesurar l’impacte del canvi tecnològic.

Àmbit Temporal

2011

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades de l'Ajuntament de Barcelona (Les dades per Barcelona i Catalunya són una explotació de l'Idescat de l’Enquesta de Condicions de Vida de l’INE). Font original de les dades: Enquesta de Condicions de Vida de l'INE.

Càlcul de l'indicador

L’indicador parteix de la ràtio entre la renda mitjana de la població que té formació per sobre del segon cicle de l’educació secundària i aquella població amb educació primària o inferior, això dins l’àmbit i temps seleccionat.

Rellevancia

La popularització del coeficient de Gini no va ser fruit de la primera publicació per part de Corrado Gini del llibre “Variabilità i Multiplicità” el 1912, en la que es presenta l’esmentat índex, sinó que es deu sobretot als múltiples articles publicats en revistes acadèmiques en llengua anglesa l’autor, com un article breu publicat en 1921 en la revista Economic Journal (Gini 1921).

Corrado Gini va defensar que el propòsit del coeficient exposat per ell i altres autors italians no era el de mesurar el benestar econòmic a partir de les mesures de la desigualtat, sinó que era mesurar la desigualtat en l'ingrés i la renda, sense més. Així doncs, Gini no va voler lligar la mesura de la desigualtat amb el vessant utilitarista amb la que el vincula Dalton (1920).

Un dels principals avantatges del coeficient de Gini en l'anàlisi de la desigualtat és que condensa tota la distribució de la renda en una sola xifra. El principal problema del coeficient de Gini és que no és del tot útil per realitzar comparacions, perquè un mateix resultat en el coeficient de Gini pot correspondre a dues distribucions diferents de la renda o la riquesa (De Maio 2007).

Atkinson (1970) assenyala que el coeficient de Gini, malgrat ser sensible a tots els canvis en qualsevol nivell d'ingressos, és més sensible als canvis produïts al centre de la distribució que en els seus extrems. Aquest fet, diu Atkinson, pot ser que no tingui molta relació amb la realitat de la societat. Per això, mesures com el Top 1% han adquirit rellevància en els últims anys, ja que es fixen en la distribució de l'ingrés en l'extrem de la distribució.

Àmbit Temporal

AMB: 2014 // Metropolis: 2010-2018

Fonts

AMB: Elaboració pròpia a partir de FEDEA // Metropolis: Xarxa Metròpolis

Càlcul de l'indicador

El coeficient de Gini es calcula com el quocient entre l'àrea compresa entre la diagonal de perfecta igualtat i la corba de Lorenz (a) i l'àrea del triangle que crea la mateixa diagonal (a+b). La corba de Lorenz és la representació gràfica d'una funció de distribució acumulada i es defineix matemàticament com la proporció acumulada dels ingressos totals (eix y) que obtenen les proporcions acumulades de la població (eix x). La línia diagonal representa la igualtat perfecta dels ingressos. En situació de màxima igualtat distributiva, el coeficient de Gini seria igual a zero; a mesura que augmenta la desigualtat, el coeficient de Gini s'aproparia a 1 i la corba de Lorenz s'allunyaria de la diagonal. L’índex de Gini s’obté a partir de multiplicar per 100 el coeficient de Gini. Tot i així en aquest cas l'indicador s'obté directament d'Idescat.

Rellevancia

La Professora Kate Pickett va afirmar, dins la seva intervenció al cicle de conferències “Combatre les Desigualtats: El Gran Repte Global”, que als països amb una major igualtat d’ingressos l’estatus de les dones dins la societat tendeix a ser superior, i viceversa.

Àmbit Temporal

2015

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades de l'IERMB.

Càlcul de l'indicador

L’indicador es calcula restant els salaris mitjans totals de la dona als salaris mitjans totals de l’home, dividit posteriorment pels salaris mitjans totals dels homes (tot dintre de l’àmbit i temps seleccionats), multiplicant-se posteriorment per 100.

Rellevancia

L'estudi de la desigualtat en la distribució de l'ingrés s'ha realitzat freqüentment a partir de l'anàlisi del percentatge d'ingrés atribuït a certs subgrups de població. És freqüent l'estudi de la distribució de l'ingrés dividint a la població en decils o quintils. És habitual també analitzar les diferències en l'ingrés atribuït a determinats quintils i decils, normalment els més extrems, a través d'indicadors com el quocient S80/S20 o el quocient P90/P10.

Àmbit Temporal

AMB: 2016 // Metropolis 2010-2018

Fonts

AMB: Idescat // Metropolis: Elaboració pròpia a partir d'autoritat nacional o OCDE

Càlcul de l'indicador

Es calcula dividint la suma dels ingressos equivalents del 20% dels individus més rics per la suma dels ingressos del 20% més pobres

Rellevancia

N/A

Àmbit Temporal

2016

Fonts

Idescat

Càlcul de l'indicador

La taxa de pobresa es calcula a partir del percentatge de la població que té uns ingressos per sota del llindar de pobresa, que s’estableix com el 60% de la mediana dels ingressos per unitat de consum. L’indicador es calcula a partir de la població per sota del llindar de pobresa dividit entre el total de població, ambos en el temps i espai determinat i posteriorment multiplicat per 100.

Rellevancia

L'estudi dels ingressos percebuts per la població amb les rendes més altes (Top Incomes) se centra en l'evolució del percentatge de rendes percebut per la població més adinerada, una part relativament petita de la població (ex. 1%, 0,1% o 0,01%). Atès que aquesta part de la població concentra una gran quantitat de l'ingrés i de la riquesa d'un país, els canvis en la proporció de l'ingrés que recau en els Top Incomes poden tenir un gran impacte en l'evolució de la desigualtat.

L'estudi dels Top Incomes permet completar a altres mesures com el coeficient de Gini, ja que el coeficient de Gini no captura bé els canvis en la distribució de la renda en els extrems de la distribució i per tant no pot indicar que parteix de la població s'ha vist afavorida/perjudicada pels canvis en la distribució de la renda o de la riquesa.

Atès que els Top Incomes es calculen a partir de dades fiscals que permeten representar millor que les dades provinents d'enquestes a les llars (Household Survey) l'ingrés rebut per la part més rica de la societat, si es calcula el coeficient de Gini substituint l’1% més ric de la distribució feta amb dades de Household Surveys amb les dades provinents de declaracions fiscals, els resultats mostren com el coeficient de Gini calculat amb dades de Household Survey no captura una part molt important de la desigualtat existent (Alvaredo 2010).

La publicació l’any 2001 del paper de Thomas Piketty i Emanuel Saez sobre els Top Incomes als Estats Units va fer que hi hagués un gran interès en l'estudi dels Top Incomes en diferents països utilitzant dades fiscals. Hi ha autors que afirmen que els Top Incomes es poden utilitzar com una mesura proxy de desigualtat (Leigh 2007).

Càlcul de l'indicador

N/A

Rellevancia

L'estudi dels ingressos percebuts per la població amb les rendes més altes (Top Incomes) se centra en l'evolució del percentatge de rendes percebut per la població més adinerada, una part relativament petita de la població (ex. 1%, 0,1% o 0,01%). Atès que aquesta part de la població concentra una gran quantitat de l'ingrés i de la riquesa d'un país, els canvis en la proporció de l'ingrés que recau en els Top Incomes poden tenir un gran impacte en l'evolució de la desigualtat.

L'estudi dels Top Incomes permet completar a altres mesures com el coeficient de Gini, ja que el coeficient de Gini no captura bé els canvis en la distribució de la renda en els extrems de la distribució i per tant no pot indicar que parteix de la població s'ha vist afavorida/perjudicada pels canvis en la distribució de la renda o de la riquesa.

Atès que els Top Incomes es calculen a partir de dades fiscals que permeten representar millor que les dades provinents d'enquestes a les llars (Household Survey) l'ingrés rebut per la part més rica de la societat, si es calcula el coeficient de Gini substituint l’1% més ric de la distribució feta amb dades de Household Surveys amb les dades provinents de declaracions fiscals, els resultats mostren com el coeficient de Gini calculat amb dades de Household Survey no captura una part molt important de la desigualtat existent (Alvaredo 2010).

La publicació l’any 2001 del paper de Thomas Piketty i Emanuel Saez sobre els Top Incomes als Estats Units va fer que hi hagués un gran interès en l'estudi dels Top Incomes en diferents països utilitzant dades fiscals. Hi ha autors que afirmen que els Top Incomes es poden utilitzar com una mesura proxy de desigualtat (Leigh 2007).

Càlcul de l'indicador

N/A

Rellevancia

L'estudi dels ingressos percebuts per la població amb les rendes més altes (Top Incomes) se centra en l'evolució del percentatge de rendes percebut per la població més adinerada, una part relativament petita de la població (ex. 1%, 0,1% o 0,01%). Atès que aquesta part de la població concentra una gran quantitat de l'ingrés i de la riquesa d'un país, els canvis en la proporció de l'ingrés que recau en els Top Incomes poden tenir un gran impacte en l'evolució de la desigualtat.

L'estudi dels Top Incomes permet completar a altres mesures com el coeficient de Gini, ja que el coeficient de Gini no captura bé els canvis en la distribució de la renda en els extrems de la distribució i per tant no pot indicar que parteix de la població s'ha vist afavorida/perjudicada pels canvis en la distribució de la renda o de la riquesa.

Atès que els Top Incomes es calculen a partir de dades fiscals que permeten representar millor que les dades provinents d'enquestes a les llars (Household Survey) l'ingrés rebut per la part més rica de la societat, si es calcula el coeficient de Gini substituint l’1% més ric de la distribució feta amb dades de Household Surveys amb les dades provinents de declaracions fiscals, els resultats mostren com el coeficient de Gini calculat amb dades de Household Survey no captura una part molt important de la desigualtat existent (Alvaredo 2010).

La publicació l’any 2001 del paper de Thomas Piketty i Emanuel Saez sobre els Top Incomes als Estats Units va fer que hi hagués un gran interès en l'estudi dels Top Incomes en diferents països utilitzant dades fiscals. Hi ha autors que afirmen que els Top Incomes es poden utilitzar com una mesura proxy de desigualtat (Leigh 2007).

Càlcul de l'indicador

N/A

Rellevancia

L'estudi dels ingressos percebuts per la població amb les rendes més altes (Top Incomes) se centra en l'evolució del percentatge de rendes percebut per la població més adinerada, una part relativament petita de la població (ex. 1%, 0,1% o 0,01%). Atès que aquesta part de la població concentra una gran quantitat de l'ingrés i de la riquesa d'un país, els canvis en la proporció de l'ingrés que recau en els Top Incomes poden tenir un gran impacte en l'evolució de la desigualtat.

L'estudi dels Top Incomes permet completar a altres mesures com el coeficient de Gini, ja que el coeficient de Gini no captura bé els canvis en la distribució de la renda en els extrems de la distribució i per tant no pot indicar que parteix de la població s'ha vist afavorida/perjudicada pels canvis en la distribució de la renda o de la riquesa.

Atès que els Top Incomes es calculen a partir de dades fiscals que permeten representar millor que les dades provinents d'enquestes a les llars (Household Survey) l'ingrés rebut per la part més rica de la societat, si es calcula el coeficient de Gini substituint l’1% més ric de la distribució feta amb dades de Household Surveys amb les dades provinents de declaracions fiscals, els resultats mostren com el coeficient de Gini calculat amb dades de Household Survey no captura una part molt important de la desigualtat existent (Alvaredo 2010).

La publicació l’any 2001 del paper de Thomas Piketty i Emanuel Saez sobre els Top Incomes als Estats Units va fer que hi hagués un gran interès en l'estudi dels Top Incomes en diferents països utilitzant dades fiscals. Hi ha autors que afirmen que els Top Incomes es poden utilitzar com una mesura proxy de desigualtat (Leigh 2007).

Càlcul de l'indicador

N/A

Rellevancia

N/A

Àmbit Temporal

2016

Fonts

Idescat

Càlcul de l'indicador

N/A

Rellevancia

La capacitat d’accedir a un habitatge de qualitat té un impacte directe sobre la seguretat economia de les persones i la seva autonomia vital. D’altra banda, un habitatge amb un cost elevat i amb una qualitat deficient amplifica la desigualtat percebuda per la població. És a dir, un indret amb un alt percentatge de la població que destina una part important de la seva renda a despeses associades a l’habitatge, tindrà uns nivells superiors de desigualtat de renda després de tenir en compte les despeses en habitatge.

Àmbit Temporal

2003-2018

Fonts

Xarxa Metròpolis

Rellevancia

Els ingressos procedents del treball són el gruix principal de la renda d’una família, és per això que tal com exposen Wilkinson & Pickett (2009) o Standing (2012), un  increment de la desigualtat anirà acompanyat d’un empitjorament de les condicions de treball i d’una pèrdua de poder de negociació per part dels treballadors, que transforma el mercat laboral i acaba comportant un augment de la precarietat laboral que empitjora les condicions de vida i l’autonomia vital de la població.

Àmbit Temporal

2016

Fonts

Idescat i INE.

Càlcul de l'indicador

El càlcul de l'indicador es realitza a través de comptabilitzar els treballadors que tenen uns ingressos per sota del llindar de pobresa i dividir-los entre el total de treballadors per a multiplicar-los posteriorment entre 100.

Rellevancia

N/A

Àmbit Temporal

2011

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades de l'AMB i Idescat.

Càlcul de l'indicador

L’indicador es calcula tenint en compte els habitatges que apareixien al cens del 2011 en règim de lloguer a l’àmbit i temps seleccionats, dividint-los entre el total d’habitatges principals en l’àmbit i temps, i posteriorment multiplicant-t’ho per 100.

Rellevancia

N/A

Àmbit Temporal

2011

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades de l'AMB i Idescat.

Càlcul de l'indicador

L’indicador es calcula tenint en compte els habitatges que apareixien al cens del 2011 en règim de propietat a l’àmbit i temps seleccionats, dividint-los entre el total d’habitatges principals en l’àmbit i temps, i posteriorment multiplicant-t’ho per 100.

Aquest indicador actualment no es troba disponible a cap base de dades. Seria interessant calcular-lo pel màxim d’àmbits. Com a mínim per a Catalunya i/o l’àmbit metropolità, la província de Barcelona o l’AMB.

Rellevància

Com hem vist amb Wilkinson & Pickett (2009) amb l’augment de la desigualtat es produeix també un augment de la pobresa i l’exclusió. En aquest sentit es lògic assumir que això implica també un augment de la pressió sobre els serveis socials, i per tant, l’ús de l’indicador “% Població que rep ajust de serveis socials” ens permet conèixer, d’una banda, quina és la situació de la desigualtat i el seu impacte en la pobresa i l’exclusió, i d’altra banda ens permet veure el paper de l’Estat i/o municipi, la pressió que reben els seus serveis i si els recursos que hi dediquen són adequats.

Rellevancia

Considerem que el pes que té el lloguer o l’hipoteca en el nucli familiar és quelcom que pot reflectir el nivell de desigualtat en la distribució de la renda en una societat, i que per tant, podem mesurar a través de l’índex de sobrecàrrega de l’habitatge.

Càlcul de l'indicador

Percentatge d’individus que dedica més del 40% dels ingressos disponibles a les despeses d’habitatge. L’indicador es calcula de manera individual, i després es comptabilitzen quantes persones tenen sobrecàrrega en la despesa sobre el total d’individus.

Rellevancia

L’edat d’emancipació es pot enfocar des de múltiples perspectives tal com reflecteix Gil (2002). L’autor exposa alguns elements que determinen l’edat d’emancipació i que es poden i es relacionen amb la desigualtat com fan amb alguns d’ells Wilkinson & Pickett (2009); Precarietat laboral, Baix nivell adquisitiu vs. cost de vida (habitatge, fills, etc.) i Inseguretat respecte al futur.

Per tant, hi ha una relació entre les diferents dimensions que es veuen afectades per les desigualtats. La perspectiva institucional, en canvi, posa emfatitza el paper de l’estat sobre com a determinant de l’edat d’emancipació, a través de la provisió de serveis i benestar als ciutadans així com de les polítiques d’habitatge que aplica i el seu impacte.

Càlcul de l'indicador

Definim la taxa d'emancipació com el percentatge de persones que resideixen fora de la llar d'origen sobre el total de la mateixa edat. La franja d'edat utilitzada és la població d'entre 16 i 29 anys.

Aquest indicador actualment no es troba disponible a cap base de dades. Seria interessant calcular-lo pel màxim d’àmbits. Com a mínim per a Catalunya i/o l’àmbit metropolità, la província de Barcelona o l’AMB.

Rellevancia

N/A

Càlcul de l'indicador

N/A

Rellevancia

N/A

Càlcul de l'indicador

N/A

Rellevancia

N/A

Càlcul de l'indicador

N/A

Àmbit Temporal

AMB: 2011 // Metropolis: 2007-2016

Fonts

AMB: IERMB // Metropolis: Xarxa Metròpolis

Càlcul de l’indicador

Hem calculat la taxa d'alfabetització a partir de restar la població que no sap llegir o escriure de 16 anys i més (població analfabeta) a la població total de 16 anys i més, en l’àmbit i temps seleccionats. Després, per calcular la taxa d'alfabetització hem calculat el percentatge de població alfabetitzada sobre el total.

Rellevancia

D’acord amb l’OCDE, el Programa Internacional d’Avaluació d’Estudiants (PISA), per les seves sigles en anglès, Programme for International Students Assestment) és un estudi triennal que avalua les capacitats i coneixements d’alumnes de més de 70 països.

Es proposa utilitzar aquests resultats desagregats (si es troben disponibles) per als àmbits metropolitans per a avaluar les capacitats i coneixements a les diferents metròpolis.

Càlcul de l'indicador

N/A

Rellevancia

N/A

Àmbit Temporal

2011

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades d'IERMB i Idescat

Càlcul de l'indicador

Hem utilitzat les dades del Cens de Població de 2011, i posteriorment hem classificat els nivells educatius que hi apareixen (10 nivells diferents) segons la seva classificació d'acord amb la ISCED 2011 (vegeu taula d’equivalències de la UNESCO). Posteriorment, hem reduït els 8 nivells d’equivalència ISCED a 3 nivells que resultin més entenedors. Els nivells ISCED 0 a 2 corresponen a l'Educació Obligatòria o menys. Els nivells ISCED 3 i 4 corresponen a l'educació Post Obligatòria, i els nivells ISCED 5 a 8 corresponen a l'Educació Superior. Finalment, hem calculat quin pes tenen cadascun dels 3 nivells sobre el total de població a partir de 16 anys.

Rellevancia

N/A

Àmbit Temporal

2011

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades d'IERMB i Idescat

Càlcul de l'indicador

Hem utilitzat les dades del Cens de Població de 2011, i posteriorment hem classificat els nivells educatius que hi apareixen (10 nivells diferents) segons la seva classificació d'acord amb la ISCED 2011 (vegeu taula d’equivalències de la UNESCO). Posteriorment, hem reduït els 8 nivells d’equivalència ISCED a 3 nivells que resultin més entenedors. Els nivells ISCED 0 a 2 corresponen a l'Educació Obligatòria o menys. Els nivells ISCED 3 i 4 corresponen a l'educació Post Obligatòria, i els nivells ISCED 5 a 8 corresponen a l'Educació Superior. Finalment, hem calculat quin pes tenen cadascun dels 3 nivells sobre el total de població a partir de 16 anys.

Rellevancia

N/A

Àmbit Temporal

2011

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades d'IERMB i Idescat

Càlcul de l'indicador

Hem utilitzat les dades del Cens de Població de 2011, i posteriorment hem classificat els nivells educatius que hi apareixen (10 nivells diferents) segons la seva classificació d'acord amb la ISCED 2011 (vegeu taula d’equivalències de la UNESCO). Posteriorment, hem reduït els 8 nivells d’equivalència ISCED a 3 nivells que resultin més entenedors. Els nivells ISCED 0 a 2 corresponen a l'Educació Obligatòria o menys. Els nivells ISCED 3 i 4 corresponen a l'educació Post Obligatòria, i els nivells ISCED 5 a 8 corresponen a l'Educació Superior. Finalment, hem calculat quin pes tenen cadascun dels 3 nivells sobre el total de població a partir de 16 anys.

Rellevancia

N/A

Àmbit Temporal

2015

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades d'Idescat

Càlcul de l'indicador

L'indicador es calcula tenint en compte la població que té 17 anys i està escolaritzada dividint-la entre la població total de 17 anys al mateix territori i temps, per a posteriorment multiplicar-la per 100.

Rellevancia

Sempere (2008) exposa i exemplifica l’expansió de l’actual societat de consum. De fet, tant el nivell de consum com el tipus de consum són una manera de reflectir l’estatus social. Wilkinson & Pickett (2009) mostren com el nivell de desigualtat en una societat porta a voler remarcar aquest estatus i per tant porta un consum més alt en tots els àmbits. Una conseqüència del l’elevat consum de béns i serveis (i per tant recursos) que es produeix a societats més desiguals, és que s’observa un major consum de recursos naturals (aigua, energia), una major generació de residus  i menor reciclatge d’aquests.

Àmbit Temporal

AMB: 2015 // Metropolis: 2012-2018

Fonts

AMB: Elaboració pròpia a partir de dades d'IERMB, Idescat i AMB // Metropolis: Elaboració pròpia a partir de International Water Association i Autoritats Locals

Càlcul de l'indicador

 Es calcula l’indicador a partir del consum d’aigua total anual domèstic (un cop reconvertides les dades a dies i litres) multiplicant-se els litres totals pels dies en l’àmbit i temps seleccionat, i posteriorment dividint-se el resultat entre la població total del mateix àmbit i temps.

Rellevancia

Sempere (2008) exposa i exemplifica l’expansió de l’actual societat de consum. De fet, tant el nivell de consum com el tipus de consum són una manera de reflectir l’estatus social. Wilkinson & Pickett (2009) mostren com el nivell de desigualtat en una societat porta a voler remarcar aquest estatus i per tant porta un consum més alt en tots els àmbits. Una conseqüència del l’elevat consum de béns i serveis (i per tant recursos) que es produeix a societats més desiguals, és que s’observa un major consum de recursos naturals (aigua, energia), una major generació de residus  i menor reciclatge d’aquests.

Àmbit Temporal

2015

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades de l'IERMB.

Càlcul de l'indicador

L’indicador es calcula dividint el consum domèstic energètic total en KW en l’àmbit i temps seleccionats, dividint-lo entre la població total en l’àmbit i temps seleccionat.

Rellevancia

Sempere (2008) exposa i exemplifica l’expansió de l’actual societat de consum. De fet, tant el nivell de consum com el tipus de consum són una manera de reflectir l’estatus social. Wilkinson & Pickett (2009) mostren com el nivell de desigualtat en una societat porta a voler remarcar aquest estatus i per tant porta un consum més alt en tots els àmbits. Una conseqüència del l’elevat consum de béns i serveis (i per tant recursos) que es produeix a societats més desiguals, és que s’observa un major consum de recursos naturals (aigua, energia), una major generació de residus  i menor reciclatge d’aquests.

Àmbit Temporal

AMB: 2012-2015// Metropolis 2011-2017

Fonts

AMB: Elaboració pròpia a partir de dades l'Ajuntament de Barcelona i IERMB // Metropolis: Xarxa metròpolis

Càlcul de l'indicador

N/A

Rellevancia

Sempere (2008) exposa i exemplifica l’expansió de l’actual societat de consum. De fet, tant el nivell de consum com el tipus de consum són una manera de reflectir l’estatus social. Wilkinson & Pickett (2009) mostren com el nivell de desigualtat en una societat porta a voler remarcar aquest estatus i per tant porta un consum més alt en tots els àmbits. Una conseqüència del l’elevat consum de béns i serveis (i per tant recursos) que es produeix a societats més desiguals, és que s’observa un major consum de recursos naturals (aigua, energia), una major generació de residus, menor reciclatge d’aquests i una major pol·lució.

Àmbit Temporal

Mitjana 2012-2015

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades l'Ajuntament de Barcelona i IERMB

Càlcul de l'indicador

N/A

Rellevancia

Sempere (2008) exposa i exemplifica l’expansió de l’actual societat de consum. De fet, tant el nivell de consum com el tipus de consum són una manera de reflectir l’estatus social. Wilkinson & Pickett (2009) mostren com el nivell de desigualtat en una societat porta a voler remarcar aquest estatus i per tant porta un consum més alt en tots els àmbits. Una conseqüència del l’elevat consum de béns i serveis (i per tant recursos) que es produeix a societats més desiguals, és que s’observa un major consum de recursos naturals (aigua, energia), una major generació de residus, menor reciclatge d’aquests i una major pol·lució.

Àmbit Temporal

AMB: 2012-2015 // Metropolis: 2010-2017

Fonts

AMB: Elaboració pròpia a partir de dades l'Ajuntament de Barcelona i IERMB // Metropolis: UESI - Data Driven Lab, ARPA Piemonte

Càlcul de l'indicador

N/A

Rellevancia

Sempere (2008) exposa i exemplifica l’expansió de l’actual societat de consum. De fet, tant el nivell de consum com el tipus de consum són una manera de reflectir l’estatus social. Wilkinson & Pickett (2009) mostren com el nivell de desigualtat en una societat porta a voler remarcar aquest estatus i per tant porta un consum més alt en tots els àmbits. Una conseqüència del l’elevat consum de béns i serveis (i per tant recursos) que es produeix a societats més desiguals, és que s’observa un major consum de recursos naturals (aigua, energia), una major generació de residus  i menor reciclatge d’aquests.

Àmbit Temporal

AMB: 2015 // Metropolis: 1993-2016

Fonts

AMB: Elaboració pròpia a partir de dades d'Idescat // Metropolis: Xarxa metròpolis

Càlcul de l'indicador

N/A

Rellevancia

En les societats més desiguals s’observa una major frustració i el malestar en la població (Wilkinson & Pickett, 2009; Daly, Wilson & Vasdev, 2001). En aquestes societats la confiança en els altres disminueix i apreciem una major conflictivitat social, amb un augment del grau de violència i inseguretat a la societat (FMI).

Àmbit Temporal

AMB: 2016 // Metropolis: 2008-2016

Fonts

AMB: Elaboració pròpia a partir de dades l'Ajuntament de Barcelona i Departament d'Interior // Metropolis: Xarxa metròpolis

Càlcul de l'indicador

L’indicador es calcula tenint en compte els homicidis (exceptuant els homicidis imprudents) a l’àmbit i temps determinats, dividint-los per la població total en el mateix àmbit i temps, i posteriorment multiplicant-lo por 100.000.

Rellevancia

En les societats més desiguals s’observa una major frustració i el malestar en la població (Wilkinson & Pickett, 2009; Daly, Wilson & Vasdev, 2001). En aquestes societats la confiança en els altres disminueix i apreciem una major conflictivitat social, amb un augment del grau de violència i inseguretat a la societat (FMI).

Àmbit Temporal

2015

Fonts

IERMB

Càlcul de l'indicador

 L’indicador es calcula a partir de la població que respon l’enquesta de victimització i seguretat, i afirma haver patit algun tipus d’agressió o situació susceptible de delicte.

Rellevancia

En les societats més desiguals s’observa una major frustració i el malestar en la població (Wilkinson & Pickett, 2009; Daly, Wilson & Vasdev, 2001). En aquestes societats la confiança en els altres disminueix i apreciem una major conflictivitat social, amb un augment del grau de violència i inseguretat a la societat (FMI).

Àmbit Temporal

2015

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Justicia

Càlcul de l'indicador

L’indicador es calcula a partir de la població reclusa en l’àmbit i espai seleccionats (limitats en aquest cas per la localització dels centres penitenciaris), dividint-los per la població total del mateix àmbit i temps, i posteriorment multiplicant-lo per 100.

En el cas de Barcelona es fa servir la mitjana de la població reclusa del semestre 1 i 2 de 2015 dividit per la població total extreta del Padró Municipal de Barcelona a dia 1 de gener de 2015.

Rellevancia

En les societats més desiguals s’observa una major frustració i el malestar en la població (Wilkinson & Pickett, 2009; Daly, Wilson & Vasdev, 2001). En aquestes societats la confiança en els altres disminueix i apreciem una major conflictivitat social, amb un augment del grau de violència i inseguretat a la societat (FMI).

Àmbit Temporal

2015

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades d'Idescat

Càlcul de l'indicador

L’indicador es calcula a partir de les dades de població del Padró Municipal a 1 de gener i a les plantilles de la policia local, de l’àmbit i moment seleccionat.

Rellevancia

El llibre The Spirit Level (2009) de Wilkinson i Pickett mostra la relació que existeix entre la desigualtat i certs problemes socials i de salut. Un dels indicadors que fan servir és l’esperança de vida a diferents països del món, i els autors defensen que existeix un lligam d’aquesta i el grau de desigualtat d’un indret, a través del mecanisme psicosocial i l’ansietat d’estatus. El llibre mostra com el principal indicador rellevant per entendre l’esperança de vida als països menys desenvolupats no és la desigualtat sinó el nivell de renda per càpita absolut. En canvi, per al cas dels països desenvolupats, la desigualtat és una variable clau per entendre l’esperança de vida de la seva població, donat que la correlació entre riquesa i esperança de vida a partir dels 15.000 $ per càpita.

Quan la Kate Pickett i el Richard Wilkinson varen publicar The Spirit Level l’any 2009, la correlació entre desigualtat i els problemes socials i de salut ja es coneixia, i començaven a fer-se estudis que analitzaven aquestes relacions al llarg del temps. Varen haver de teoritzar sobre quins eren els canals que unien els problemes socials i de salut amb la desigualtat, i es varen basar en els experiments de psicologia que duien a terme alguns psicòlegs evolucionistes per crear la seva teoria sobre l’ansietat d’estatus i les seves conseqüències.

La teoria psicosocial és la teoria que relaciona la desigualtat d’ingressos amb els problemes socials i de salut. Postula que la desigualtat incrementa l’ansietat d’estatus, que és font d’estrès crònic, que al seu temps causa de problemes socials i de salut.

L’estatus resulta més important quan la distancia entre rics i pobres és més gran. La desigualtat per si mateixa determina les diferències d’estatus a les societats, les quals tenen conseqüències profundes. Quan relacionem la desigualtat d’ingressos amb els problemes socials i de salut estem utilitzant desigualtat d’ingressos com la mètrica de la diferenciació d’estatus.

Àmbit Temporal

AMB: 2012-2016 // Metropolis: 1998-2017

Fonts

AMB: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Observatori de Salut Pública de Catalunya i Idescat // Metropolis: Xarxa Metròpolis

Càlcul de l'indicador

L'esperança de vida en néixer és un cas particular del càlcul de l'esperança de vida a una edat determinada (X), que representa el nombre mitjà d'anys que pot esperar viure una persona a partir d’una edat x en les condicions de la taula de vida de l'any o període especificat (Idescat).

Rellevancia

El llibre The Spirit Level (2009) de Wilkinson i Pickett mostra la relació que existeix entre la desigualtat i certs problemes socials i de salut. Un dels indicadors que fan servir és l’esperança de vida a diferents països del món, i els autors defensen que existeix un lligam d’aquesta i el grau de desigualtat d’un indret, a través del mecanisme psicosocial i l’ansietat d’estatus. El llibre mostra com el principal indicador rellevant per entendre l’esperança de vida als països menys desenvolupats no és la desigualtat sinó el nivell de renda per càpita absolut. En canvi, per al cas dels països desenvolupats, la desigualtat és una variable clau per entendre l’esperança de vida de la seva població, donat que la correlació entre riquesa i esperança de vida a partir dels 15.000 $ per càpita.

Quan la Kate Pickett i el Richard Wilkinson varen publicar The Spirit Level l’any 2009, la correlació entre desigualtat i els problemes socials i de salut ja es coneixia, i començaven a fer-se estudis que analitzaven aquestes relacions al llarg del temps. Varen haver de teoritzar sobre quins eren els canals que unien els problemes socials i de salut amb la desigualtat, i es varen basar en els experiments de psicologia que duien a terme alguns psicòlegs evolucionistes per crear la seva teoria sobre l’ansietat d’estatus i les seves conseqüències.

La teoria psicosocial és la teoria que relaciona la desigualtat d’ingressos amb els problemes socials i de salut. Postula que la desigualtat incrementa l’ansietat d’estatus, que és font d’estrès crònic, que al seu temps causa de problemes socials i de salut.

L’estatus resulta més important quan la distancia entre rics i pobres és més gran. La desigualtat per si mateixa determina les diferències d’estatus a les societats, les quals tenen conseqüències profundes. Quan relacionem la desigualtat d’ingressos amb els problemes socials i de salut estem utilitzant desigualtat d’ingressos com la mètrica de la diferenciació d’estatus.

Àmbit Temporal

2012-2016

Fonts

Idescat

Càlcul de l'indicador

Es calcula l’indicador a partir de les defuncions registrades al registre civil en l’àmbit i temps seleccionats dividits entre la població total en temps i espai seleccionat, i posteriorment multiplicat per 100.000.

Les dades de defuncions s’extreuen del Registre Civil. Les dades de població s’extreuen de les estimacions d’1 de juliol del padró.

Rellevancia

El llibre The Spirit Level (2009) de Wilkinson i Pickett mostra la relació que existeix entre la desigualtat i certs problemes socials i de salut. Un dels indicadors que fan servir és l’esperança de vida a diferents països del món, i els autors defensen que existeix un lligam d’aquesta i el grau de desigualtat d’un indret, a través del mecanisme psicosocial i l’ansietat d’estatus. El llibre mostra com el principal indicador rellevant per entendre l’esperança de vida als països menys desenvolupats no és la desigualtat sinó el nivell de renda per càpita absolut. En canvi, per al cas dels països desenvolupats, la desigualtat és una variable clau per entendre l’esperança de vida de la seva població, donat que la correlació entre riquesa i esperança de vida a partir dels 15.000 $ per càpita.

Quan la Kate Pickett i el Richard Wilkinson varen publicar The Spirit Level l’any 2009, la correlació entre desigualtat i els problemes socials i de salut ja es coneixia, i començaven a fer-se estudis que analitzaven aquestes relacions al llarg del temps. Varen haver de teoritzar sobre quins eren els canals que unien els problemes socials i de salut amb la desigualtat, i es varen basar en els experiments de psicologia que duien a terme alguns psicòlegs evolucionistes per crear la seva teoria sobre l’ansietat d’estatus i les seves conseqüències.

La teoria psicosocial és la teoria que relaciona la desigualtat d’ingressos amb els problemes socials i de salut. Postula que la desigualtat incrementa l’ansietat d’estatus, que és font d’estrès crònic, que al seu temps causa de problemes socials i de salut.

L’estatus resulta més important quan la distancia entre rics i pobres és més gran. La desigualtat per si mateixa determina les diferències d’estatus a les societats, les quals tenen conseqüències profundes. Quan relacionem la desigualtat d’ingressos amb els problemes socials i de salut estem utilitzant desigualtat d’ingressos com la mètrica de la diferenciació d’estatus.

Àmbit Temporal

2015

Fonts

Enquesta de Salut de Catalunya

Càlcul de l'indicador

N/A

Rellevancia

El llibre The Spirit Level (2009) de Wilkinson i Pickett mostra la relació que existeix entre la desigualtat i certs problemes socials i de salut. Un dels indicadors que fan servir és l’esperança de vida a diferents països del món, i els autors defensen que existeix un lligam d’aquesta i el grau de desigualtat d’un indret, a través del mecanisme psicosocial i l’ansietat d’estatus. El llibre mostra com el principal indicador rellevant per entendre l’esperança de vida als països menys desenvolupats no és la desigualtat sinó el nivell de renda per càpita absolut. En canvi, per al cas dels països desenvolupats, la desigualtat és una variable clau per entendre l’esperança de vida de la seva població, donat que la correlació entre riquesa i esperança de vida a partir dels 15.000 $ per càpita.

Quan la Kate Pickett i el Richard Wilkinson varen publicar The Spirit Level l’any 2009, la correlació entre desigualtat i els problemes socials i de salut ja es coneixia, i començaven a fer-se estudis que analitzaven aquestes relacions al llarg del temps. Varen haver de teoritzar sobre quins eren els canals que unien els problemes socials i de salut amb la desigualtat, i es varen basar en els experiments de psicologia que duien a terme alguns psicòlegs evolucionistes per crear la seva teoria sobre l’ansietat d’estatus i les seves conseqüències.

La teoria psicosocial és la teoria que relaciona la desigualtat d’ingressos amb els problemes socials i de salut. Postula que la desigualtat incrementa l’ansietat d’estatus, que és font d’estrès crònic, que al seu temps causa de problemes socials i de salut.

L’estatus resulta més important quan la distancia entre rics i pobres és més gran. La desigualtat per si mateixa determina les diferències d’estatus a les societats, les quals tenen conseqüències profundes. Quan relacionem la desigualtat d’ingressos amb els problemes socials i de salut estem utilitzant desigualtat d’ingressos com la mètrica de la diferenciació d’estatus.

Àmbit Temporal

2014

Fonts

Departament de Salut

Càlcul de l'indicador

L’indicador es calcula a partir de les dades dels certificats de defunció del registre civil i a partir de les dades del Ministeri de justícia (entre d’altres) en cas de defunció amb intervenció legal. L’indicador es calcula a partir de la població difunta per causes cardiovasculars i circulatòries en l’àmbit i temps seleccionats dividit entre la població total en l’àmbit i espai seleccionat, i posteriorment multiplicat per 100.000.

Rellevancia

El llibre The Spirit Level (2009) de Wilkinson i Pickett mostra la relació que existeix entre la desigualtat i certs problemes socials i de salut. Un dels indicadors que fan servir és l’esperança de vida a diferents països del món, i els autors defensen que existeix un lligam d’aquesta i el grau de desigualtat d’un indret, a través del mecanisme psicosocial i l’ansietat d’estatus. El llibre mostra com el principal indicador rellevant per entendre l’esperança de vida als països menys desenvolupats no és la desigualtat sinó el nivell de renda per càpita absolut. En canvi, per al cas dels països desenvolupats, la desigualtat és una variable clau per entendre l’esperança de vida de la seva població, donat que la correlació entre riquesa i esperança de vida a partir dels 15.000 $ per càpita.

Quan la Kate Pickett i el Richard Wilkinson varen publicar The Spirit Level l’any 2009, la correlació entre desigualtat i els problemes socials i de salut ja es coneixia, i començaven a fer-se estudis que analitzaven aquestes relacions al llarg del temps. Varen haver de teoritzar sobre quins eren els canals que unien els problemes socials i de salut amb la desigualtat, i es varen basar en els experiments de psicologia que duien a terme alguns psicòlegs evolucionistes per crear la seva teoria sobre l’ansietat d’estatus i les seves conseqüències.

La teoria psicosocial és la teoria que relaciona la desigualtat d’ingressos amb els problemes socials i de salut. Postula que la desigualtat incrementa l’ansietat d’estatus, que és font d’estrès crònic, que al seu temps causa de problemes socials i de salut.

L’estatus resulta més important quan la distancia entre rics i pobres és més gran. La desigualtat per si mateixa determina les diferències d’estatus a les societats, les quals tenen conseqüències profundes. Quan relacionem la desigualtat d’ingressos amb els problemes socials i de salut estem utilitzant desigualtat d’ingressos com la mètrica de la diferenciació d’estatus.

Àmbit Temporal

AMB: 2015 // Metropolis: 2011-2018

Fonts

AMB: ASPB a partir de dades del Registre Civil // Metropolis: Autoritat Nacional, Eurestat, OCDE, Banc Mundial, Autoritat Estatal, Autoritat Metropolitana

Càlcul de l'indicador

El càlcul de l’indicador es realitza a partir dels infants morts (però nascuts vius) menors d’un any extret de les dades del registre civil en l’àmbit i temps seleccionat, es divideix entre el total de nascuts vius, i multiplicat per mil.

Rellevància

Com mostra l’Organització Mundial de la Salut (OMS; 2000) la salut té diverses dimensions i a l’hora de mesurar-la en termes generals podem parlar de salut objectiva i salut subjectiva (autopercebuda). Els indicadors de salut de l’Observatori Metròpolis són majoritàriament mesures de salut objectiva, amb l’excepció de l’indicador d’autopercepció de la salut pròpia.

Kate Pickett i Richard Wilkinson varen fer una cerca dels estudis que s’havien publicat a l’àmbit internacional que relacionessin salut i desigualtat d’ingressos d’ençà de l’aparició del seu llibre The Spirit Level (2009). En varen trobar nou. Set d’aquests estudis donaven suport a les relacions causals que es mostren al llibre. Els dos estudis que no varen trobar cap relació entre salut i desigualtat d’ingressos utilitzaven dades de salut autopercebuda (self-reported health). El problema de les dades de salut autopercebuda és que resulten molt poc pertinents per a realitzar comparacions dels nivells de salut entre països, donat que no es troba cap relació amb els nivells de salut reals.

El que varen veure els autors és que als països que tenen una esperança de vida elevada hi ha menys gent (en percentatge) que percep la seva salut com a bona que a un país com els Estats Units, que es troba en una posició endarrerida entre els països desenvolupats en referència a dades objectives sobre salut.

Àmbit Temporal

2011

Fonts

Idescat i IERMB. Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població.

Càlcul de l’indicador

L’indicador es calcula a partir de les persones que responen l’Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la població de l’Idescat i l’IERMB, concretament les persones que afirmen tenir Bona salut o Molt bona salut (Pregunta H133) en l’àmbit i temps seleccionat dividint-los entre la població total que respon el qüestionari en espai i àmbit i posteriorment multiplicant-ho per 100.

Rellevancia

El llibre The Spirit Level (2009) de Wilkinson i Pickett mostra la relació que existeix entre la desigualtat i certs problemes socials i de salut. Un dels indicadors que fan servir és l’esperança de vida a diferents països del món, i els autors defensen que existeix un lligam d’aquesta i el grau de desigualtat d’un indret, a través del mecanisme psicosocial i l’ansietat d’estatus. El llibre mostra com el principal indicador rellevant per entendre l’esperança de vida als països menys desenvolupats no és la desigualtat sinó el nivell de renda per càpita absolut. En canvi, per al cas dels països desenvolupats, la desigualtat és una variable clau per entendre l’esperança de vida de la seva població, donat que la correlació entre riquesa i esperança de vida a partir dels 15.000 $ per càpita.

Quan la Kate Pickett i el Richard Wilkinson varen publicar The Spirit Level l’any 2009, la correlació entre desigualtat i els problemes socials i de salut ja es coneixia, i començaven a fer-se estudis que analitzaven aquestes relacions al llarg del temps. Varen haver de teoritzar sobre quins eren els canals que unien els problemes socials i de salut amb la desigualtat, i es varen basar en els experiments de psicologia que duien a terme alguns psicòlegs evolucionistes per crear la seva teoria sobre l’ansietat d’estatus i les seves conseqüències.

La teoria psicosocial és la teoria que relaciona la desigualtat d’ingressos amb els problemes socials i de salut. Postula que la desigualtat incrementa l’ansietat d’estatus, que és font d’estrès crònic, que al seu temps causa de problemes socials i de salut.

L’estatus resulta més important quan la distancia entre rics i pobres és més gran. La desigualtat per si mateixa determina les diferències d’estatus a les societats, les quals tenen conseqüències profundes. Quan relacionem la desigualtat d’ingressos amb els problemes socials i de salut estem utilitzant desigualtat d’ingressos com la mètrica de la diferenciació d’estatus.

Àmbit Temporal

AMB: 2015 // Metropolis: 2015-2020

Fonts

AMB: Elaboració pròpia a partir de dades d'Idescat // Metropolis: Elaboració pròpia a partir de dades d'autoritat regional, local i del Banc Mundial

Càlcul de l'indicador

L’indicador es basa en les defuncions per motiu de defunció registrat al padró per cada 100.000 habitants en l’àmbit i el temps escollits. És a dir tenint en compte les defuncions per motiu de suïcidi dividit entre la població total, i posteriorment multiplicat per 1.000.

Rellevancia

El llibre The Spirit Level (2009) de Wilkinson i Pickett mostra la relació que existeix entre la desigualtat i certs problemes socials i de salut. Un dels indicadors que fan servir és l’esperança de vida a diferents països del món, i els autors defensen que existeix un lligam d’aquesta i el grau de desigualtat d’un indret, a través del mecanisme psicosocial i l’ansietat d’estatus. El llibre mostra com el principal indicador rellevant per entendre l’esperança de vida als països menys desenvolupats no és la desigualtat sinó el nivell de renda per càpita absolut. En canvi, per al cas dels països desenvolupats, la desigualtat és una variable clau per entendre l’esperança de vida de la seva població, donat que la correlació entre riquesa i esperança de vida a partir dels 15.000 $ per càpita.

Quan la Kate Pickett i el Richard Wilkinson varen publicar The Spirit Level l’any 2009, la correlació entre desigualtat i els problemes socials i de salut ja es coneixia, i començaven a fer-se estudis que analitzaven aquestes relacions al llarg del temps. Varen haver de teoritzar sobre quins eren els canals que unien els problemes socials i de salut amb la desigualtat, i es varen basar en els experiments de psicologia que duien a terme alguns psicòlegs evolucionistes per crear la seva teoria sobre l’ansietat d’estatus i les seves conseqüències.

La teoria psicosocial és la teoria que relaciona la desigualtat d’ingressos amb els problemes socials i de salut. Postula que la desigualtat incrementa l’ansietat d’estatus, que és font d’estrès crònic, que al seu temps causa de problemes socials i de salut.

L’estatus resulta més important quan la distancia entre rics i pobres és més gran. La desigualtat per si mateixa determina les diferències d’estatus a les societats, les quals tenen conseqüències profundes. Quan relacionem la desigualtat d’ingressos amb els problemes socials i de salut estem utilitzant desigualtat d’ingressos com la mètrica de la diferenciació d’estatus.

Càlcul de l'indicador

N/A

Rellevancia

El llibre The Spirit Level (2009) de Wilkinson i Pickett mostra la relació que existeix entre la desigualtat i certs problemes socials i de salut. Un dels indicadors que fan servir és l’esperança de vida a diferents països del món, i els autors defensen que existeix un lligam d’aquesta i el grau de desigualtat d’un indret, a través del mecanisme psicosocial i l’ansietat d’estatus. El llibre mostra com el principal indicador rellevant per entendre l’esperança de vida als països menys desenvolupats no és la desigualtat sinó el nivell de renda per càpita absolut. En canvi, per al cas dels països desenvolupats, la desigualtat és una variable clau per entendre l’esperança de vida de la seva població, donat que la correlació entre riquesa i esperança de vida a partir dels 15.000 $ per càpita.

Quan la Kate Pickett i el Richard Wilkinson varen publicar The Spirit Level l’any 2009, la correlació entre desigualtat i els problemes socials i de salut ja es coneixia, i començaven a fer-se estudis que analitzaven aquestes relacions al llarg del temps. Varen haver de teoritzar sobre quins eren els canals que unien els problemes socials i de salut amb la desigualtat, i es varen basar en els experiments de psicologia que duien a terme alguns psicòlegs evolucionistes per crear la seva teoria sobre l’ansietat d’estatus i les seves conseqüències.

La teoria psicosocial és la teoria que relaciona la desigualtat d’ingressos amb els problemes socials i de salut. Postula que la desigualtat incrementa l’ansietat d’estatus, que és font d’estrès crònic, que al seu temps causa de problemes socials i de salut.

L’estatus resulta més important quan la distancia entre rics i pobres és més gran. La desigualtat per si mateixa determina les diferències d’estatus a les societats, les quals tenen conseqüències profundes. Quan relacionem la desigualtat d’ingressos amb els problemes socials i de salut estem utilitzant desigualtat d’ingressos com la mètrica de la diferenciació d’estatus.

Àmbit Temporal

2015 i 2016

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades de l'Enquesta de Salut de Catalunya

Càlcul de l'indicador

L’IMC és calculat per part del Departament de Salut a partir de l’alçada (cm.) dividit pel pes (kg.) proporcionats per la població que respon a l’Enquesta de Salut a l’àmbit seleccionat.

A partir de l’anterior calculen la població que presenta un IMC≥25% en el cas del sobrepès i un IMC ≥ 30% en el cas de l’obesitat, dividint-la entre la població total que ha respost l’enquesta en l’àmbit, i multiplicat posteriorment per 100.

Rellevancia

La desigualtat té un paper fonamental en la corrupció donat que el creixement de la desigualtat redueix la capacitat de negociació i de control del sistema polític de la base de la societat, i també es relaxen la normativitat o valors socials sobre la corrupció com mostren Jong-sung & Khagram (2005). En el moment que ocorre això la corrupció queda instal·lada en la societat i així s’entra en un cercle viciós incremental. Tenint en compte l’anterior considerem que és menester incloure mesures per avaluar la situació de corrupció en cada societat.

Càlcul de l'indicador

N/A

Rellevancia

A partir de la cinquena edició de l’Enquesta Social Europea l’any 2012, Gordon Bechtel (2012; 2014) va mostrar com la desigualtat, i en concret l’ansietat econòmica, té uns efectes perjudicials per la confiança institucional i per la participació electoral, entre d’altres. Una major desigualtat afavoreix un descontentament progressiu de la població vers les seves institucions, incapaces de gestionar correctament la situació. Aquest descontentament, entre d’altres, té una afectació directa en la participació electoral. Es converteix en un element essencial per poder mesurar l’eficàcia política, ja que si es confia en les institucions la gent votarà perquè la seva voluntat es vegi reflectida. En canvi, si no es confia, la gent no anirà a votar perquè no tindrà esperança de canvi.
Si més no, sovint és difícil treure conclusions encertades sobre les implicacions d’un augment o una davallada de la participació electoral si el període mesurat només comprèn una votació en concret. A més, aquesta dificultat esdevé superior en el nostre cas, perquè s’analitzen ciutats amb règims polítics i sistemes electorals molt diversos, degut a factors institucionals i culturals. En aquest sentit, hi ha certes ciutats que es troben en països els quals el dret a vot és obligatori , i per tant s’espera que la participació sigui molt elevada. Aquestes són, entre les que s’han seleccionat per aquest estudi: Buenos Aires (Argentina), Quito (Ecuador), Rio de Janeiro (Brasil), El Caire (Egipte), Atenes (Grècia), Ciutat de Mèxic (Mèxic), Bangkok (Tailàndia), Istanbul (Turquia) i Montevideo (Uruguay).

Àmbit Temporal

2014-2019

Fonts

Autoritat Nacional

Càlcul de l'indicador

El càlcul de l’indicador ha estat el producte de dividir el nombre de vots dels habitants de la ciutat a les darreres eleccions nacionals entre el nombre de persones amb dret a vot, i multiplicar-ho per cent. Les dades per a calcular-ho les hem extret de les fonts governamentals de les pròpies metròpolis o dels estats d’on formen part.

Rellevància

Els partits populistes i xenòfobs han experimentat un auge en l’àmbit europeu des de la dècada dels vuitanta del segle passat tal com relaten Antón-Mellón & Hernández-Carr (2016). L’augment de la desigualtat, la inseguretat i la pèrdua de qualitat de vida a certs sectors poblacionals de les societats occidentals està relacionat amb l’increment de la popularitat dels partits xenòfobs i populistes.

Rellevancia

Una conseqüència directa de la desigualtat és la desconfiança en els altres que mostra la població, fruit de la polarització econòmica, i que deriva, per exemple, en una major despesa en mesures de seguretat (Wilkinson & Pickett, 2009).

Càlcul de l'indicador

N/A

Rellevancia

El capital social és el vincle que manté unida la societat (Stiglitz 2012), si les persones creuen que el sistema econòmic i polític és injust, el vincle no funciona i la societat es fractura. Aquest indicador ens serveix per veure com es troba el teixit social, que segons Pickett es veu afectat per una elevada desigualtat, doncs aquesta disminueix la confiança en els altres i les interaccions entre els ciutadans.

Àmbit Temporal

2011

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades d'Idescat i IERMB

Càlcul de l'indicador

L’indicador extret de l’IERMB i Idescat es calcula tenint en compte la població de més de 16 anys que ha respost el qüestionari de l’Enquesta de Condicions de Vida afirmant pertànyer una associació (Pregunta: G132, amb independència de si aquesta participació és o no activa) en l’àmbit i temps seleccionats, dividint-los entre el total de població que respon l’enquesta, posteriorment multiplicant-los per 100.

Rellevancia

N/A

Àmbit Temporal

2016

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades d'Idescat

Càlcul de l'indicador

Es calcula l’indicador desagregat a partir del tipus d’eleccions i àmbit territorial, considerant-se la població que compleix les condicions per votar en cada cas (majoria d’edat, empadronament, etc.).

Rellevancia

N/A

Àmbit Temporal

2015

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades d'Idescat

Càlcul de l'indicador

Es calcula l’indicador desagregat a partir del tipus d’eleccions i àmbit territorial, considerant-se la població que compleix les condicions per votar en cada cas (majoria d’edat, empadronament, etc.).

Rellevancia

N/A

Àmbit Temporal

2015

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades d'Idescat

Càlcul de l'indicador

Es calcula l’indicador desagregat a partir del tipus d’eleccions i àmbit territorial, considerant-se la població que compleix les condicions per votar en cada cas (majoria d’edat, empadronament, etc.).

Rellevancia

N/A

Àmbit Temporal

2014

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades d'Idescat

Càlcul de l'indicador

Es calcula l’indicador desagregat a partir del tipus d’eleccions i àmbit territorial, considerant-se la població que compleix les condicions per votar en cada cas (majoria d’edat, empadronament, etc.).

Rellevancia

L’impacte que té la desigualtat en la confiança i la solidaritat cap als altres és quelcom clar i observat entre d’altres per Wilkinson & Pickett (2009), en aquest mateix sentit es pot observar una caiguda de la confiança en les institucions paral·lela a l’increment de la desigualtat. Un símptoma fonamental de la caiguda en la confiança en les institucions el trobem en l’augment dels partits xenòfobs i populistes anti-establishment que relaten Antón-Mellón & Hernández-Carr (2016).

Càlcul de l'indicador

N/A

Rellevancia

Si el PIB per capita indica la riquesa produïda en un territori distribuïda de forma equitativa, la RFDB ens mostra la renda (ingressos+excedent brut d'explotació) que tenen les famílies, és a dir, ens mostra de forma més aproximada quanta d'aquesta "riquesa" recau en les famílies i pot ser emprada per al consum o l'estalvi.

Àmbit Temporal

AMB: 2014 // Metropolis: 2013-2019

Fonts

AMB: Elaboració pròpia a partir de dades de FEDEA i d'Idescat // Metropolis: Elaboració pròpia a partir de dades d'autoritat nacional, d'Eurostat i de l'OCDE.

Càlcul de l'indicador

Aquest indicador es mesura tenint en compte els ingressos declarats per les llars, preferiblement en les ECV (Enquestes de Condicions de Vida - Enquestes a les Llars – Household Surveys). Posteriorment, es calcula la mitjana dels ingressos per càpita de totes les llars registrades. Després de calcular-se la mitjana de tots els territoris, es convertirà a dòlars en paritat de poder adquisitiu (U$D).

Rellevancia

Tenir en compte el nombre d'habitants no només és fonamental per a poder calcular certs indicadors i per conèixer la realitat d'un territori, sinó que també ens ofereix certa informació de forma indirecta que mostra l'evolució d'altres indicadors, és a dir actua com a variable de control.

Àmbit Temporal

AMB: 2015 // Metropolis: 2010-2018

Fonts

AMB: Elaboració pròpia a partir de dades d'Idescat // Metropolis: Xarxa Metròpolis

Càlcul de l'indicador

No es calculen dades s'obtenen directament d'Idescat.

Rellevancia

El PIB per capita ens mostra quin és el nivell de riquesa que s'assumeix que haurien de tenir els habitants de cada territori si existís una distribució igualitària de la "riquesa" produïda en el territori. En aquest sentit s'emprà com a indicador de desenvolupament d'un territori, estant vinculat en determinades etapes a la salut, seguretat, etc.

Àmbit Temporal

AMB: 2015 // Metropolis: 2010-2018

Fonts

AMB: Elaboració pròpia a partir de dades d'Idescat i IERMB // Metropolis: Xarxa metròpolis

Càlcul de l'indicador

L'indicador es calcula tenint en compte el PIB produït en un territori, generalment en un període temporal d'un any, per a dividir-lo posteriorment entre la població existent en el mateix territori en el mateix període temporal.

Rellevancia

El Producte interior Brut no només permet conèixer la producció d'un país, sinó que tanmateix és una macromagnitud bàsica tant per a la lectura de l'economia d'un territori i el seu cicle econòmic com a indicador de desenvolupament d'un territori.

Àmbit Temporal

AMB: 2015 // Metropolis: 2011-2018

Fonts

AMB: Elaboració pròpia a partir de dades d'Idescat i IERMB // Metropolis: Recàlcul a partir de dades de la Xarxa metròpolis

Càlcul de l'indicador

N/A

Àmbit Temporal

AMB: 2015 // Metropolis: 2007-2018

Fonts

AMB: Elaboració pròpia a partir de dades d'Idescat // Metropolis: Xarxa Metròpolis

Càlcul de l'indicador

L'indicador es calcula dividint la població d'un àmbit territorial determinat en un moment determinat per la superfície de l'àmbit territorial expressada en km2.

Rellevancia

Si el PIB per capita indica la riquesa produïda en un territori distribuïda de forma equitativa, la RFDB ens mostra la renda (ingressos+excedent brut d'explotació) que tenen les famílies, és a dir, ens mostra de forma més aproximada quanta d'aquesta "riquesa" recau en les famílies i pot ser emprada per al consum o l'estalvi.

Àmbit Temporal

2014

Fonts

Elaboració pròpia a partir de dades d'Idescat

Càlcul de l'indicador

N/A